PeLL DiNs La pEll

Quan em deixo caure per una llibreria de les grans, m'encanta fullejar els llibres de la secció de poesia. I la majoria de les vegades que n'obro un, al mig minut el torno a desar on era... Perquè s'escriu molta poesia, però en la majoria dels casos són: "empanades mentals". Costa trobar una poesia elaborada , seriosa o significativa. Llegint la teva, joandemataro, és tota una delectança, un aprenentatge de la vida i sobretot un capbussament en la bellesa estètica i musical de la paraula escrita. Salut, Nil.

Perquè els sentiments que se senten al llegir-ho, son tan execel.lents són perfectes i amb una dicció molt desitjable. Aqueixes metàfores son divines, Joan.
Una gran salutació..., encara que siga de fa alguns anys...
Perla de Vellut

-T'esperi en la meua pàgina, quan pugues...
R. M. C.

....fantàstic. Per perdre's aquí i ara.

una passada! Molt apassionat poema i molt boniques les metàfores! Els versos s'uneixen de tal manera que semblen un de sol, infinit, com el riu en el seu recorregut insaciable, des del naixement fins a la desembocadura, tot un! Gràcies per compartir els teus escrits!

I aquest esclat d’amor i sexe és un preciós cal•ligrama de paraules.

Cossos instruments, compartits entre la seducció i l’ofrena , sonen en aquest poema; sí, hi ha música en el frec de pells i també art d’unes imatges que és dibuixen en la ment. Entre l’embolcall de les paraules hi llisca una essència d’amor autèntic que omple els sentits.

UNA MERAVELLA DE POEMA !

Ets únic, Joan!
Una abraçada
Núria

Primer de tot mils de perdons! Deus pensar que sóc un mal educat per no haver-te respost i encara més per no dir-te res sobre el teu llibre! (però he passat una temporada una mica moguda i amb alguns problemes, tot i això sembla que de mica en mica tornem a la normalitat).

Moltes gràcies pel poemari, hi ha poemes molt bonics, alguns que m’han fet pensar amb la persona que hom estima.

T’he de confessar una cosa i no ho dic en broma... quan els llegia, em recordava de les classes de literatura catalana quan el professor ens feia entrar dins les obres dels grans escriptors catalans. (s’ha de dir que sempre he pensat que tots portem un Àngel Guimerà, un Pere Calders o un Màrius Torres a dins)

Sobre el poema... pell dins la pell, dues pells que en formen una, una unió. Jo no ho hauria sabut descriure més bé!

Una abraçada molt gran
Fins aviat
Eloi

Un Joan de Mataró deixat anar d'amor i sentiment. Música de paraules en un poema deliciós de colors. Amor, pell, cos, set. Una lírica per a rellegir constantment. Ma´gnífic Joan! Una abraçada.

Aleix

serem espurna,
espurna d’amor.

Sí, amor…sí.

Aquestes paraules marquen la diferència i m'agrada pensar que no són un recurs poetic, si nó una manera de sentir, que no és massa propia del home i que tant anyorem moltes dones, fins arribar a creure que potser son quimeres.
Molt bé, me'l emporto a preferits.

Anna

el Paradís no serà miratge. Una imatge meravellosa i real del que se sent en el joc sublim de l'amor i del sexe. El món ja no existeix, el temps s'atura i s'arriba al clímax en un instant únic en el que ens perdem en el paradís.
Joan, aconsegueixes escriure uns poemes eròtics meravellosos. L'enhorabona!

per la pell ardent d'aquest poema encisador, tendre i sensual tot ell. Boniques paraules i ben construides.

Gràcies pel teu comentari.
ESPIRAL.

Es que em deixes sense alè. M'esgotes. M'arrosegues pel fang dels que res no saben.

Com es pot dir això que tu dius amb paraules més savies i més belles? Tanta passio, tanta tendresa.

Em veig incapaç.

Enhorabona POETA.

Jordi

Que transmet moments on el desig, el gaudir i l’amor es conjuguen.
Cada vegada ho fas millor Joan. T’estàs creant un estil propi.
Una abraçada

Molt bonic Joan, m'ha agradat molt. Sentiments i sensacions universals.