M'ha encantat aquest poema... sembla mentida però se m'ha acusat l'enyorança en llegir-lo, enyorança d'unes sensacions, d'uns instants, d'unes imatges que només a Cadaqués tenen lloc.

Gràcies, moltes gràcies, per regalar-nos aquest petit retrobament amb Cadaqués! Aquells que ens l'estimem i , per A o per B, no hi som... sempre tindrem necessitat de Cadaqués al nostre cor.

Un petonàs al nas!

Ei ei ei, fadeta de relats....molt gran aquesta tornada!M'ha encantat aquest petit món paral·lel de sensacions, però en aquests moments la sensació que guanya és una tercera en discòrdia: l'alegria per poder llegir i degustar un nou relat teu!

Un petonàs al nas fadeta i....sóc conscient que et dec un mail!

Aquest poema és una barreja de la teva màgia, la de la fada petita que ens ha cautivat a tots, i de la que s'ha generat al voltant de la pàgina. Jo sóc un simple lector-observador, però es nota que es creen lligams...perquè d'alguna manera, escrivint es comparteix un raconet de l'ànima amb la resta! I es nota.

Moltes gràcies per aquest regal, m'ha alegrat un dia que no tenia massa bones expectatives.

Un petonet.... sí sí, al nas!

no t'he descobert fins avui i realment me n'alegro moltíssim d'haver-ho fet.

aquest relat transmet una sensibilitat i una tendresa molt difícils de trobar, moltes gràcies per oferir-nos aquest petit regal.

me'n vaig de cap a llegir la resta dels teus relats!

un petó.

Qi reapareix i amb força és la lluna plena particular de RC!! Q ja t'ho he dit, però es trobava a faltar una novetat literària teva!!

M'ha encisat el poema, de veritat, i ja saps que seguirem esperant petits regals teus, com aquest!

Un petonàs al nas...no podia faltar, no? I vigila que el drac no et prengui més colors!

en el teu relat!

Realment ben escrit, et sents dins de la carrera en tot moment.

Enhorabona company,

et seguiré llegint.

és molt munic aquest relat, ple de màgia... Realment l'únic estel que cal seguir és aquell que portes dins i et marca el teu camí.

Et seguiré llegint, no ho dubtis.

M'ha agradat especialment aquest relat. M'anava emocionant a mesura que el llegia i sentia la força que despren.

És d'aquells que arriba i et canvia una mica.

Un petó

M'ha encantat aquest relat....en el qual evoques amb una tendresa màgica el record del teu avi.

Realment preciós, has aconseguit q m'emociones i que les sensacions que tu sents les sentís com a pròpies.

Moltes, moltes felicitats per aquest gran relat.

Realment és impressionant la facilitat que tens per expressar els més tendres sentiments i mantenir-te lligat de principi a fi.

Tens un dò especial, noi...segueix-lo treballant i cultivant, i deixa'ns seguir-ne gaudint com fins ara.

Es Cucurucuc....però no de Sabolla.

Aquesta carta és realment impressionant, per tal com està escrita, per com saps expressar els teus sentiments i l'evolució d'aquests...
Realment m'has deixat enlluernat, i és una carta digne de ser llegida per aquell a qui anava destinada. Jo crec que és a qui més bé li hauria fet llegir-la.

Un petonàs ben gros guapa!

Ens veiem el 2005!

BON ANY A TOTHOM!

A veure, estic molt d'acord amb el que planteges... però el monitor té una sèrie de rols que no són de cara als nens que són vitals. Són també rols en vers els altres monitors, de funcionament intern i de responsabilitat pel desenvolupament de l'esplai, és un assumpció de responsabilitats que et forma també en aquest aspecte de la vida. És tant educar, com ser educat en aspectes que un mai es podria imaginar....ser educat pels mateixos nens, pels companys de monitors, amb la relació amb els pares, amb les altres entitats....
El ser monitor, vol dir tenir assumit que ets un referent per una sèrie d'infants que et veuen com al seu monitor no només durant les hores d'esplai (en el meu cas no és el dissabte a la tarda, sinó al matí) sinó en qualsevol moment. I això vulguis que no et fa prendre una actitut en la vida diferent....
Bé, així és com jo veig i com entenc el rol de monitor. Ah....i per cert, no té res a veure en un monitor "a sou" i un monitor voluntari. No té res a veure, ni la mateixa persona és igual en els dos casos, però això és un debat que donaria per molt més que un simple comentari!

Es Cucurucuc.

He anat llegint els teus relats i m'he sentit fascinat per ells. Són genials, i ara, en aquest darrer, no podia més que fer-te un petit comentari per dir-t'ho.

Segueix així, nosaltres seguirem aqí, pendents de tu (almenys jo...)

Un petonàs al nas.

Aitor.