Cercador
Ser o Fer de Monitor
Un relat de: KiMeAls- Compartir:
Al meu entendre hi han tres tipus possibles de monitors d'esplai:
1. El que únicament diverteix als infants: pobret! Aquesta és una funció bàsica, però buida si es queda només en això. Que patètic un monitor que es dediqui simplement a fer passar bé els nens, sense cap més aspiració que aquesta.
Recordem que la diversió i el joc, en el món dels esplais, mai són l'objectiu, sinó el mitjà per quelcom més gran: l'educació.
2. El qui és conscient que en les hores d'esplai està educant als infants i joves.
Que bonic seria que quan els nostres coneguts ens preguntéssim què fem a l'esplai, nosaltres responguéssim "educar" en comptes de "fer jocs" o "entretenir els nens"; només amb aquesta resposta ja estaríem provocant un gran canvi en el nostre interior i en el plantejament de les nostres activitats en el curs i les colònies de l'esplai.
És aquest el tipus de monitor que hem d'exigir en els nostres centres d'esplai: El qui sap que tot joc o taller o... té un rerafons molt més exigent i ampli que la pròpia finalització del joc o la realització del taller; el qui, quan programa, es planteja què vol aconseguir realment, quin canvi vol inculcar o quines portes vol obrir en el nen/a.
3. El qui pren consciència de la seva funció educativa; i això li provoca un replantejament inevitable en la seva vida.
Com a educadors en el temps de lleure, a diferencia de la resta d'agents educatius, no tenim cap altre eina pedagògica que no sigui nosaltres mateixos. Restem nus davant els infants, i aquest s'amaren del que nosaltres som; perquè no eduquem en normes, hàbits o regles, sinó en actituds (i aquestes es tenen o no es tenen).
Aquest punt fa referència a la típica pregunta que ens fan al curs de monitors: Ets monitor o fas de monitor? Es a dir, intentes educar als infants i joves del teu centre els dissabtes de 4 a 7 de la tarda, o ets educador en cada moment de la teva vida? O encara més; els dissabtes a la tarda et "poses una màscara", i assumeixes una mentalitat (que et demana el centre) i la intentes transmetre als infants i joves? o tens assumides unes actituds, que s'adiuen amb el teu centre i les fas presents els dissabtes a la tarda?
Com a educadors, en certes actituds concretes, juguem amb la incoherència de mostrar una manera de ser a l'esplai i fer una altre al carrer. I podem viure perfectament amb aquesta ambigüitat fins que aquestes dues actituds contraposades xoquen; és aleshores que hem de decidir quin camí agafem i quin deixem (i si el deixem per sempre).
I és en aquest punt que entenem que el monitor no està mai complet, sinó que es va formant a mesura que va vivint a l'esplai. I ha d'anar decidint, de mica en mica, què fer perquè el seu "ser monitor" i el seu "ser jove" es vagin encaixant i puguin arribar a ser un.
Aquí ens podem plantejar com omplim el nostre temps lliure, què fem per divertir-nos (i si som realment alternatius com diem a l'esplai), si estem compromesos amb la nostra societat (i el món)...
Però aquest tercer tipus de monitor no el podem exigir des dels centres d'esplai, és un canvi que, de forma individual, cadascú ha d'anar assolint. I no és un camí curt ni fàcil, però et va omplint com a persona cada cop que vas assumit més coherència entre el que fas a l'esplai i el que fas en la teva vida privada.
Amb 6 anys a l'esplai, si miro enrere veig un canvi important entre el que era i el que sóc, però si miro endavant veig que encara em queda molt camí per fer. Simplement us animo (monitors, responsables, catequistes, animadors...) a plantejar-vos aquest canvi, si es que encara no ho havíeu fet.
Comentaris
-
molt[Ofensiu]L'illa | 11-08-2005
bona reflexio sobre els diferents tipus de monitors, però jo que tambe formo part d'aquest grup "d'educadors" penso que t'has deixat més tipus de monitors...
Pert cert! M'agrada molt la foto que tens penjada! -
No hi estic d'acord[Ofensiu]Ilargi betea | 23-12-2004
En primer lloc vull dir que jo també sóc (o faig de) monitora d'un cau, així que tampoc parlo per parlar. No m'agrada com has plantejat aquest tema per diversos motius:
Comences descalificant a un grup de persones simplement per fer la feina a la seva manera. No és cert que un monitor que jugui amb els nens i els entretingui sigui trist ni patètic, simplement fa un altre paper també necessari. Els nens necessiten saber que hi ha un monitor que sempre està disposat a fer-los una tombarella i arencar-los una rialla. Si el que vols inculcar als teus nens és el respecte pels que pensen diferent que tu, vas malament per aquest camí...
Una altra cosa quen no em sembla del tot real és aquesta mena d'utopia que sembla ser el lema de tots els caus o esplais (inclòs el meu): "Aquí hem d'educar als nens com a finalitat principal". Si bé és cert que nosaltres podem suposar una ajuda a l'educació dels nens és una aportació mínima, on veritablement ho faran és a l'escola i a casa, nosaltres només els recordarem els valors que ja haurien de tenir apresos.
El que de debò busquen els pares és que els seus fills entrin més en contacte amb la natura, que aprenguin a ser una mica més independents, que tinguin una colla d'amics una mica més "sans", que les tardes (o matins) de dissabte siguin més profitosos i sobretot QUE S'HO PASSIN BÉ.
He d'admetre que potser no estic tan dedicada a aquest tema com molts monitors que conec, que semblen viure pel cau, però per aquest motiu trobo que la meva visió pot aportar un punt de vista diferent i tan respectable com el vostre.
Espero no haver-te ofès. -
Jo sóc.[Ofensiu]Thalassa | 23-12-2004
Eduquem i ens eduquen! Aprenguem a ser monitors, caps, com li vulguem dir, sempre, a tota hora i apenguem , també, a fer que això tingui un equilibri dins de la nostra vida diària. Fem camí per la vida!
-
Molt bé[Ofensiu]Linkinpark | 23-12-2004 | Valoració: 7
Ha estat molt ben narrat!
-
Ser monitor...[Ofensiu]EsCucurucuc | 21-12-2004
A veure, estic molt d'acord amb el que planteges... però el monitor té una sèrie de rols que no són de cara als nens que són vitals. Són també rols en vers els altres monitors, de funcionament intern i de responsabilitat pel desenvolupament de l'esplai, és un assumpció de responsabilitats que et forma també en aquest aspecte de la vida. És tant educar, com ser educat en aspectes que un mai es podria imaginar....ser educat pels mateixos nens, pels companys de monitors, amb la relació amb els pares, amb les altres entitats....
El ser monitor, vol dir tenir assumit que ets un referent per una sèrie d'infants que et veuen com al seu monitor no només durant les hores d'esplai (en el meu cas no és el dissabte a la tarda, sinó al matí) sinó en qualsevol moment. I això vulguis que no et fa prendre una actitut en la vida diferent....
Bé, així és com jo veig i com entenc el rol de monitor. Ah....i per cert, no té res a veure en un monitor "a sou" i un monitor voluntari. No té res a veure, ni la mateixa persona és igual en els dos casos, però això és un debat que donaria per molt més que un simple comentari!
Es Cucurucuc. -
manel1920 | 16-12-2004 | Valoració: 10
.
-
(no sé quin títol posar-li)[Ofensiu]març | 13-12-2004
Estic acabant la carrera de mestre d'educació infantil, fa res que m'han donat el títol de monitora, treballo donant classes de repàs a alumnes d'edats molt diferents i problemes molts diferents, també, i des de fa anys sóc monitora en casals d'estiu.
T'explico tot això perquè vegis que em moc en aquesta història, que no parlo perquè sí. Estic d'acord amb el que dius, però crec que és difícil buscar una connexió tan absoluta entre el jo persona (20 anys amb ganes de festa, per exemple) i el meu jo educadora, que tot just acaba de ve veure la llum. En qualsevol cas, i no puc dir si aquesta cohesió és possible o no perquè de moment jo m'hi veig molt lluny, el que tinc clar és que he de ser i sóc, crec, coherent, que busco l'equilibri entre la part personal i la professional.
No sé, tampoc crec que el text doni peu a massa discusions, almenys per mi. Totalment d'acord. Hi ha una part vocacional en tot això de l'eduació, n'estic segura...però un monitor, un mestre, un educador en definitiva requereix una formació, està clar.
En fi, aquesta és la meva opinió!!!
Apa, a cuidar-se!
