DONES

Un relat de: Ainoa

Somos dos, en un reloj… Així era com començava una cançó, que es va fer famosa gràcies a un rellotge per a nens, tothom recorda dues agulles que formaven un equip perfecte per ensenyar als mes petits. Jo també formo part d'un grup, al principi només pensava que el formaven la meva germana i jo, més tard vaig entendre que era més gros, també hi entraven la meva mare i la meva àvia. Quatre persones d'una família unides per la sang. Vaig trigar en entendre que no només és la sang el que ens uneix, pertanyem a un clan, un gran clan: ampli, lluitador i intrèpid. Som una miscel·lània compacta però independent, cadascuna som una peça, però totes juntes som un gran quadre. Som dones.

Sempre tenia la sensació que no sabria mai que volia dir ser dona, quin era el significat de les quatre lletres? potser ser dona, era ser mare. Potser vestir-se en un futur amb un vestit blanc i dedicar-se la resta de la vida a criar fills. Em van dir que una dona no ho era, fins que un home la convertia, per això molts homes deien : et faré un dona, ja que només ells, podien convertir. Una altra persona, em va explicar que ser dona era sortir cada dia ben arreglada, maquillada amb un gran somriure, disposada a aguantar un dia més, les insinuacions dels executis del despatx. Moltes dones em deien que ser dona era ser perfecta, sempre de bon humor, amb una paraula idònia per cada situació, sempre llesta, sempre a la espera. Una altra persona em va dir que ser dona era ser agressiva, reclama drets i lluitar per ells, ser un home en cos de muller. Ninguna d'elles em responia, però totes tenien raó. Cada home té una definició de la dona i cada dona té una definició per si mateixa.

Em vaig criar entre dones, entre éssers que oscil·len des de la estupidesa absoluta fins a dones que mereixen ser Déus per la seva intel·ligència i pel seu talent. Totes tenien en comú que s'amagaven i vivien sota un gran arc, un arc que les unia i les protegia davant de qualsevol atac. Cada dona de la meva família em va ensenyar. La meva germana em va fer veure que ser dona era ser bonica, desitjada per qualsevol home i que amb una mirada podia aconseguir tot el que volgués; la meva mare em va ensenyar, que ser dona era ser mare, dolça, carinyosa, omplir una casa d'amor, de tendresa i no oblidar mai que els fills són carn pròpia; la meva tieta em va dir que una dona era independent, que no necessita cap home, pot viure sola, pot ser advocat, enginyer, militar, podia ser tot allò que volgués. La meva àvia em va transmetre un coneixement que va ser abstracte durant anys i que em va costar d'entendre, una dona havia de ser forta, el seu cor de vegades havia d'estar buit, no havia de pertànyer mai a ningú ni a res. Una dona sempre havia de vigilar, no podia confiar. Cada una d'elles era dona, i així és sentia, i tenien raó que ser dona era allò que elles deien.

Moltes vegades pensava que jo algun dia reuniria tots els requisits, seria bonica, intel·ligent, gran i heroïna, seria perfecta, i així entraria a forma part de la societat que formen les dones. Quina estupidesa, oi?, jo havia nascut femella i ja només per això era dona i moriria dona, fos bonica o no, fos premi literari o no, deixes descendència per recordar-me o no, passes el que passes, jo havia nascut i la meva empremta quedaria a foc damunt la terra.

Vaig néixer amb els ulls foscos, ni negres ni marrons, no massa grans ni expressions, no seria mai mussa d'un pintor, ni inspiració dels desesperats. Amb el temps vaig descobrir que era capaç d'estudiar i saber molt, però mai descobriria cap vacuna, ni salvaria el món de temibles epidèmies. El meu cos era proporcionat, però no desitjable per tots.
Veia a les meves amigues a primària com eren obsequiades per nens amb petites flors, com a mida que creixien passejaven de la mà amb marrecs que començaven a fumar. Jo asseguda des d'una cantonada les veia, les envejava i sospirava en silenci. Totes al llarg dels anys, es van anar convertint en petites joies, fins que una a una, van desenvolupar alguna qualitat que les feia dignes de fer-se dir dones. Mai he destacat en res, les hores mortes de la meva vida les passava sospirar per la meva frustració, per la meva pena, pensant que mai entraria a formar part del club de les dones, no era mereixedora, no tenia res. No volia estar feliç amb mi mateixa, no volia ser encisadora, no volia ser forta, només volia ser dona i que totes aquelles que ho fossin es sentissin orgullosos de mi,. Estava tan angustiada que vaig decidir estudiar les dones que passejaven pel carrer, les mirava, les repassava, tots els detalls, el carmí dels llavis, el caminar lleuger i graciós, com pujaven les escales, com seien, com somreien, em va obsessionar tan... no hi havia lloc per res, les mirava, les elogiava i en els fons les odiava tan com podia. Però no volia reconèixer que la enveja em corroïa per dins, se'm menjava , les criticava i en alguns casos, si podia les enfonsava, fins que un dia, no saps com, ni quan, et lleves i el món ha girat i tu has canviat, vaig acceptar que jo no era elles, vaig ser sincera amb mi mateixa. Va ser la primera vegada que vaig estar orgullosa de mi, al acceptar-me tal i com era, sense odiar a ningú, vaig iniciar la pujada a una gran escala que em conduiria a elles.

Vaig deixar la feina al bar i vaig començar la carrera de Psiquiatria, volia saber més sobre elles, durant anys vaig pugnar per aconseguir el meu objectiu, vaig ser forta, recordava les paraules d'una de les dones que m'havia influenciat, vaig estudiar, i vaig iniciar un nou capítol de la meva vida. Durant un temps, bastant llarg he de reconèixer, la meva vida es va tornar moguda, sortia quan el sol marxava a dormir i tornava a casa, si es que tornava, quan la lluna feia estona que ja havia marxat a dormir. Vaig conèixer molts nois, alguns guapos i encantadors; d'altres embaucadors però que al llit eren terriblement fantàstics. Els noi , durant setmanes, es tornaven prínceps blaus, però un dia tornaven a ser ningús a la meva vida. No va existir mai cap que em fes perdre el cap, tots eren el mateix, tots venien al meu llit i desprès marxaven sense deixar aroma a buit, jo no sentia res especial, no em sentia més dona, així que vaig descartar la idea que es necessita un home per fer dona. Vaig desterra el tòpic erroni, i decidí que la meva vida era meva, que el meu cos era com era, i que fins aquí havia arribat. Cansada de viure sense viure, sense sabor. Vaig fer fora de casa al noi que vivia amb mi, ni tan se vols podria dir com era el seu rostre ara mateix, vaig ser jo mateixa i per primera vegada em sentí orgullosa i segura de mi. Cap de les mestres (nom que vaig atorgar a les dones de la meva vida) em va dir que el fet de dir no, de dir "esta es mi vida" era un gran pas. Era la primera decisió com a dona. Ara només em feia falta créixer i perfeccionar-me dins del difícil, però agradable art de ser dona.

Vaig obrir una consulta prop del centre, era un edifici vell, però res que no es pogués arreglar, amb pintura i reformes. En poc temps atenia un gran nombre de pacients, la gran majoria dones. M'explicaven la seva vida, els seus dubtes, les seves pors. A mi m'agradava molt veure-les, que m'expliquessin com superaven cada dia, com cada nit marxaven a dormir, sabent que havia acabat una batalla, però no una guerra i coms enfrontaven al demà sense por.

Mai vaig permetre que cap home em digues com porta la consulta, podien aconsellar-me però mai dirigir-me, podien criticar-me, però mai enfonsar-me, em tornava agressiva, violenta i de nou,com molts dies quan marxava a dormir, recordava les paraules d'una de les mestres.

Tenia uns ulls preciosos, negres, uns ulls que jo no havia tingut mai i un cor d'or. Em va captivar des del primer dia. El seu sentit de l'humor, la seva rialla, i tot i que havia deixat de fumar, quan em va oferir una calada, em va semblar que m'oferia les claus al paredis. Jo havia estat amb nois, però realment el seu cos era diferent a la resta, quan em feia una carícia, el cos em tremolava amb dolçor. Vaig enamorar-me del millor dels homes.

Quatre fills, com passa els temps quan s'ha de resumir en un full, i ara entre els meus braços, dormint una nena, una criatura que el dia de demà entrarà a formar part de les dones. Provaré de dir-li, de fer-li entendre que ser dona, no té manual, es llevar-se cada dia i tornar al llit cada nit havent viscut intensament cada minut. Li explicaré les meues experiències, igual que em van fer les meves mestres, i així potser algun dia ho recordi amb la mateixa tendresa que ho recordo jo.

Em vaig enamorar de tal forma que el cor no em cabia al pit, tot era rosa, caminava damunt un núvol, em sentia bonica, vestia atrevida, era desitjable davant qualsevol home perquè ell em mirava i em donava forces a traves dels ulls, uns ulls negres que em despullaven sense treure'm ni una peça de roba i era capaç de fer-me l'amor sense tocar-me. Em maquillava i arreglava per ell, sense importar.-me la gent, sense importar-me el que diran o que pensaran.

Quan van néixer els meus fills, vaig ser mare abans que res. Entre ell i jo varem omplir la casa d'amor, de riotes, de jocs, de plors a vegades, però vam criar quatre nens i una família. Vaig viure una de les etapes més felices de la meva vida, era feliç i prou, sobren paraules, fins que t'espantes i veus que no pots ser més feliç i la vida només et pot treure. Va tarda, però va arribar, quan va venir va ser terrible. Han passat quinze anys d'ençà que va morir l'únic home que em va fer sentir dona, quinze anys des de la mort d'aquell torrent incontrolable de plaer i d'amor....No va marxar sol, va endur-se amb ell, el meu fill petit, quinze anys, i encara les llàgrimes cauen quan penso...

L'hivern no era gaire fred, amb temperatures pròpies de l'època i les nevades no eren intenses, res podia fer-me veure que passaria. El meu nen, com encara li dic ara i el meu marit van agafar el cotxe per anar a fer
"cosetes de Nadal" com ells deien, el meu petit anava vent abrigat, tan sols li veia dos ulls de color indefinit com la seva mare, el meu marit em va fer un petó fort, com sempre, em va xiuxiuejar a l'orella perversions d'home i jo li vaig respondre amb una plegaria d'amor i una promesa "d'aquesta nit, tresor", però la meva promesa no va ser prou forta per protegir-los, va pujar al cotxe, no sense abans lligar al nen amb el cinturó. El cotxe va comença a fer-se petit, petit... no van tornar mai. La policia va dir-me que no havia trobat cap motiu, i van arxivar el cas tot dient que només podia ser la boira i el mal estat de les carreteres. Vaig ser forta, molt forta, no sé si vaig ser dona, però vaig buidar un cor que abans era ple, vaig pujar tres nens que gairebé estaven tan espantats com jo.

Avui dia, el gran és casat, va crear la seva empresa d'informàtica i té dos nens que aquest any entraran a l'escola superior, el meu segon fill viu sol i no vol casar-se, treballa en una gran empresa, te un bon sou i és feliç. El meu tercer fill, es va casar fa un any, i fa poc ha tingut una nena. El destí va voler que jo no tingués cap filla, i ara en un acte de disculpa m'envia una femella amb els ulls tan foscos i bonics com els del seu avi, que no coneixerà.

Aquí esta a grans pinzellades la meva vida, una vida més, si, és cert, però per mi, és la meva, la millor de totes, la més intensa, la més formosa. Estic vella i cansada, però em sento jove. He passat la vida provant de resoldre el trencacaps de ser dona, tota la vida dedicant-me a encertar, a comportar-me perfecta. He tardat anys, molts, potser massa, però no diré que he malgastat la meva vida, no és cert, però si diré que hauria d'haver-me preocupat menys de desentranyar endevinalles, potser la mateixa vida m'ho hagués mostrat poc a poc. No ho sé, no ho sabré i aquestes alçades ja no m'importa. He gaudit molt en aquest mon, m'ha agradat viure sent dona. Ara més prop de la mort que de la vida, només puc dir que ser dona és estimar, és lluitar, és respirar cada dia. És una càlida aventura que cadascun viu i no es repeteix, és dissenya a mida per a cada una de nosaltres. Ara puc cridar al mon que he estimat, he lluitat, he jugat i he guanyat, perquè des del primer alè de vida, vaig néixer amb una marca, un distintiu que per molt que es busqui no es troba, però es sent. Som lluitadores, som independents, som triomfadores i vivim cada dia intensament. Som dones.


Comentaris

  • És fantàstic!![Ofensiu]
    msh0044 | 06-07-2009

    Ostres, com m'ha agradat el teu relat!!!

    L'acabo amb un reguts deliciós, de sentir-me una mica part i partícep de tot el que expliques.

    Perquè sóc dona, i m'agrada.

    Una abraçada.

  • estar a l' alçada maxima[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-03-2008

    Sempre s'està mes aprop de la vida,
    mentres estas viva,
    i una vida dura i de recerca de ser tu mateixa. una vida per nedar ,
    cada dia i a totes hores , contracorrent.

    i al final veure el camí fet de la vida,
    amb orgull d' estar a l' alçada maxima:
    de ser dona.

    Avet

  • Genial[Ofensiu]
    Clar de lluna | 27-01-2008 | Valoració: 10

    Cert és que som allò que vivim i sentim, cert és que el dolor colpeix tant com l'amor.
    No vull felicitar-te, sinó admirar-te per totes i cadascuna de les teves paraules.

    Gràcies.

  • Soc dona[Ofensiu]
    gelatdetaronja | 08-05-2007 | Valoració: 10

    petita pero dona. M'emociono i ploro, somric i m'encaparro, i també lleigeixo aquest relat i el trobo increible.

    Increible. Jo bull continuar sent dona. I, mira, potser algún día vaig al psiquiatra...

    gràcies, m'ha encantat i m'he emocionat.
    Gràcies
    Gràcies
    Gràcies

  • Colpidor[Ofensiu]
    Murdok | 09-03-2007

    La veritat, com a home, l'únic que puc dir és que és un relat colpidor, plè d'emoció, de tendresa, de sentit de la vida.

    Jo no sé, ni sabré mai, el que és ser dona. Puc arribar a imaginar-m'ho, però com bé expresses al teu relat només una dona sap el que és ser dona.

    No vull dir que em senti cukpable de ser home, però amb relats com els teus, un pot veure i admirar i aproximar-se a aquest fascinant món femení, tan complex com la vida mateixa, i observar així el que molts homes han (o hauria de dir "hem"?) intentat negar durant segles.

    Segueix així, dona.

  • De pasta de boniato.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 23-07-2006

    Ainoa, em semblava recordar-te d'una reunió a l'Ateneu, però em dec confondre.

    Clar que en mi son normals aquestes falles perquè vaig patir una meningitis fa uns 15 anys, i la memòria la tinc clapejada.

    Aquell dia em vas semblar una noia joveneta i graciosa i algú em va dir que havia llegit coses teves i que tenies fusta.

    Després,al anar-te llegint, aquella noia petita i bonica que jo creia recordar ha anat creixent i avui ets una senyora dona que em deixa una mica descolocat.

    Recorda que després vaig llegir aquell "Vull" i em vares deixar enamorat per sempre i ara em sento una mica avergonyit.

    Jo també he estudiat una part de psicologia aplicada a la industria per sel.lecció de personal (Ja saps, els leptosomàtics, els atlètics i els picnics) ´

    És poc, però m'ha servit per automedicar-me. Estic tan acostumat a menjar rosegons, que si un dia em donguéssin pa recent fet potser em faria mal...( Als 81 anys un s'ha de vigilar...)

    Vull dir que estimant moltes coses i persones (rosegons) ja no penso que ningú pugui estimar-me, que seria el pa recent fet.

    En fi, Ainoa, un dia et vaig dir que t'esttimava i ara no em puc pas desmentir.

    T'estimo, doncs, i et felicito.

    Per molts anys.

    SANTANDREU3

  • M'he emocionat ![Ofensiu]
    Benifairo | 26-04-2006 | Valoració: 10

    Feia temps que no m'emocionava tant llegint. Estic molt content d'haver llegit una història així. Enhorabona !!!

  • Ejem...[Ofensiu]
    Thalassa | 10-08-2005

    "ara entre els meus braços, dormint una nena, una criatura que el dia de demà entrarà a formar part de les dones. Provaré de dir-li, de fer-li entendre que ser dona, no té manual, es llevar-se cada dia i tornar al llit cada nit havent viscut intensament cada minut. Li explicaré les meues experiències, igual que em van fer les meves mestres, i així potser algun dia ho recordi amb la mateixa tendresa que ho recordo jo."

    Em referia a aquesta part. Llavors et refereixes a la neta, oi?

    estic fatal...

  • Thalassa | 10-08-2005 | Valoració: 8

    hi he clicat pensant que era el meu poema Dona, sense fixar-m'hi...

    M'ha sorprès, perquè tot i que és llarg, he començat a llegir i m'ha enganxat. Tot i això, he e dir que hi ha alguna falta d'ortografia i alguna mancança de coherència verbal, no sé si m'explico...

    La idea de l'evolució és molt bona.

    Tinc un altre dubte, de veritat no té cap filla? no diu que té una criatura entre les mans que formarà part de les dones?

    Segur que m'he perdut una mica...

    Thalassa

  • Ser dona[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005 | Valoració: 10

    no s'aprèn, es porta dins.

    I tu, amb la teva pròpia experiència, ens demostres que has sabut ser una de les millors dones del món (n'estic segura) sense necessitats de guanyar premis literaris ni fer grans proeses conegudes arreu del món.

    La teva gran proesa ha estat viure la teva vida, seguir el rastre de les dones de la teva família, i crear la teva de pròpia. Has sabut tirar endavant en mals moments, i has sabut somriure als ulls dels teus fills mentre el cor et queia a troços.

    Ets una dona fantàstica.

    Un barret per vos, de dona a dona.

    Salz.

  • M'has emocionat.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 26-07-2005 | Valoració: 10

    Totes les dónes de la teva nissaga, estarien
    molt ufanoses amb tu.
    Ets tot una dòna, millor dit : Tot una Senyora !.
    Un petunet.

  • Avril | 09-04-2005 | Valoració: 10

    no tink més paraules, només que jo sóc una gran defensora de dones i de noies i ke m'ha agradat molt el teu text :)

    aqui el meu 10

  • Impressionant![Ofensiu]
    Sareta_16 | 20-03-2005 | Valoració: 10

    No tinc paraules per elogiar el teu text, em quedaria curta!És preciós, molt ben lograt!De debó m'ha encantat!Felicitats!^^

  • Cada dona, un món[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-03-2005 | Valoració: 9

    Ser dona. Pot o no implicar moltes coses. Ser dona pot rebre moltes definicions depenent de la boca d'on surtin. Cada dona pot donar-te una definició ben diferent de la resta, basant-se en el que ella ha viscut i en el que ella creu.
    Trobo que està molt bé plantejar-se tot el que podem arribar a significar les dones... des d'uns ulls, una dona pot ser lluitadora; des d'uns altres, uns dona, només pot fer-se dona, mitjançant un home (la qual no hi estic massa d'acord); en definitiva: cada dona, un món.

    Però el que si crec que ha de fer una dona (i qualsevol persona) és acceptar-se tal i com és, i sentir-se'n orgullosa.

    M'alegro que estiguis contenta de la teva vida, i de ser dona també; que hagis trobat la teva pròpia definició de "dona" i que t'hagis pogut rodejar del teu propi món.

    Molta sort!

  • Felicitats![Ofensiu]
    ones i vent | 26-01-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat poder llegir el teu text.
    Ens animes i comparteixes la teva vida generosament. Aquest relat tan especial sembla portar aquella pols màgica de les fades i
    la sembra al cor de les persones que el llegeixen.
    Una abraçada

    ones i vent

  • Realment preciós[Ofensiu]
    EsCucurucuc | 25-01-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat especialment aquest relat. M'anava emocionant a mesura que el llegia i sentia la força que despren.

    És d'aquells que arriba i et canvia una mica.

    Un petó

  • et mereixes ser feliç[Ofensiu]
    AINOA | 25-01-2005 | Valoració: 9

    Es un relat molt impressionant i tal com diu mitral jo tampoc he pogut deixar de llegir-lo fins el final.
    Et diré que m'ha sorprés molt i que cada una de las dones tenia la seva part de raó.
    Sento que no haigis pogut tindré un final el costat del teu marit i aquell fill que Deu es va emporta.
    Tot aixi enhorabona perquè es sapigut viure i descobrir per tu mateix que se dona, es porta a dins, i no es te que tindre un fisic espectacular per ser-ho.

  • No tinc paraules, és preciós[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 24-01-2005 | Valoració: 10

    L'únic comentari que puc fer-te, és simple, gràcies per haver-lo escrit i gràcies per ser DONA. Un gran ésser humà femeni.
    Una aferrada pel coll
    Josep

  • Dona en majúscula[Ofensiu]
    mitral | 17-01-2005 | Valoració: 10

    No he pogut deixar de llegir-te fins el final, tot i que m'agraden els relats curtets. No hi he estat 12 minuts perquè t'he llegit de pressa. Amb 12 minuts has fet un relat de la teva vida que m'ha semblat sorprenent . Primer he pensat que eres una noia poc conformista, que no escoltava a ningú i ara t'haig de dir que ets una de les dones que ha viscut una vida complaent perquè has conegut l'amor d'uns ulls negres i grossos. Tens molt per recordar del passat, viure pel present i del futur ... ja en parlarem. Vas tenir molt i te'n van prendre un tros, però el que et queda n'hi ha molts, millor dit moltes, que no s'hi acosten gens, perquè
    mai van estimar n'hi mai van estimar-les com a tu. Tornaré a llegir-te més a poc a poc. Ah, escrius molt bé noia i per això et poso un 10.

  • SUPERDEUDEDEUS!!![Ofensiu]
    Capdelin | 06-01-2005 | Valoració: 10

    el teu relat és tant... llarg, atapeït, intens, bo... que m´estimo més no espatllar-lo amb el meu comentari senzill ( ho deixo per a escriptors més sofisticats que jo )
    Crec que no has buscat la bellesa externa i poètica del relat... sinó l´harmonia total i sentimental de les teves vivències...
    Dues coses m´han agradat molt:
    . cada dona és dissenyada específicament amb una personalitat pròpia
    . a la fi... va néixer la teva filla, la teva futura DONA je je je... així seguirà l´espècie, la lluita...
    només em queda tancar la boca de babau que m ´ha quedat al llegir el teu relat i... ADORAR-TE, OH DEESSA!!!!!
    ptons i una abraçada

  • Estic sorprès[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2004 | Valoració: 10

    Trobes a vegades petites joies a RC. Aquesta, Ainoa, n'és una. Si no m'hagués agradat t'ho diria, així de clar. O et faria observacions de l'estil "frases massa llargues" o bé "lèxic poc o massa elaborat", o de la meva típica frase "Ai, l'ortografia..."

    No puc. Ainoa, és un dels millors relats que he llegit en aquesta web. M'he emocionat, i t'ho dic de debó. He pensat en les meves companyes de pis (he compartit pis fins ara amb tres noies), en la meva mare, en la meva germana, en alguna altra amiga, en les meves àvies... Tot el procés. Un procés marcat per la necessitat vital de saber, al principi, què era ser dona. Quelcom que ha preocupat la protagonista al llarg de la seva vida, però amb una gradació magistralment expressada fins arribar a l'última part. A l'últim paràgraf. Sublim. Tot ell. I d'alguna manera dónes a entendre que són sobreres totes les definicions de dona. Perquè cada dona és ella mateixa i el concepte no fa la cosa, si em permets la vasta expressió, sinó que cada dona és la persona que vol ser.

    S'empren molts pseudònims a RC. Però deixant apart el teu pseudònim, clarament femení, no hagués dubtat ni un moment que ets una dona. Només una dona pot mostrar aquesta cara de les dones que sovint -ho admeto- ens resulta massa desconeguda als homes. Gràcies per aquesta lliçó magistral.

    Salut,

    Vicenç

Valoració mitja: 9.76

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: