la nena del tercer-B

Un relat de: Capdelin

No li llencen floretes,
ni la desitgen
cossos anònims;
passa com un àngel
la meva nena del tercer-B...
No la petonegen
llavis nocturns,
fonent glaçons
de desitg carnal;
és com un àngel
la meva nena del tercer-B...
La miren ulls
de llàgrimes mortes,
xiuxiuegen orelles
veus de gel,
quan passa,
com un àngel,
la meva nena del tercer-B...
Té una ànima blanca
i una ànima negra;
no té cos,
és un àngel
sense ales
la meva nena del tercer-B...
Agafada de la mà
del seu pare,
travessa carrers
sense nom,
dibuixant amb un somriure
l´ombra trèmula
del síndrome de Down.
La lluna il-lumina
el seu cor,
cor que no cap
en el seu cos,
cos d´àngel...
la meva nena del tercer-B.

No m´ho mereixo,
ja ho sé...
però, - us ho juro! -,
quan em somriu,
vendria
mon cor i ma ànima,
per un petó
i una abraçada
de la meva nena del tercer-B!

Comentaris

  • De vegades hi...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2008 | Valoració: 10

    ...pense en les persones que tenen la malaltia de la síndrome de Down, i em donen molta tristesa, més les dones que els homes, elles que donen més importància a la bellesa i saben que els homes sans no les miraran amb els ulls de l'amor, però sempre hi ha qui les hi mira i qui les estima com el que són: persones.

  • amb sentiments.. [Ofensiu]
    Noia de vidre | 08-10-2006 | Valoració: 10

    ououououououou!! et podria relatar cada moviment de la meva cara al perdrem entre sensibilitat de cotonet que portes.. dins, fora. vidre, paper... no importa.. no és el més important!
    un peto molt fort sense vidre...
    tocant el cel i mossegant estrelles...

  • La Banyeta del badiu | 28-10-2005 | Valoració: 10

    Aquesta nena, també té un cromosoma de més.
    Son ànimes pures que traspúen amor.
    Un petonet. Pilar

  • uff...[Ofensiu]
    Zeamays | 10-08-2005

    Uff, aquest poema m'ha fet pensar en una situació molt semblant que he viscut, jo també n'he escrit un relat...a vegades es fa difícil posar-ho sobre "paper" però s'ha de reconèixer que ho has fet amb tota la tendresa que aquest tema complicat mereix, felicitats, sinceres...

    Zeamays

  • dolç[Ofensiu]
    Ainoa | 20-04-2005

    de sucre, i en canvi reflexant una veritat crua i trista. Has fos totes dues per un cant precios.

    petons
    Ainoa

  • Pff..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 03-04-2005 | Valoració: 10

    quina tendresa, dolçor, ricura...ets tan sensible!:) m'encanta Capdelin!És tan bo com tots, mai podré superar ni tan sols igualar el pitjor dels teus escrits!
    Els nens deficients són tan amables i amb una mirada, un somriure alegren a qualssevol i t'estoven el cor...són dolcisims i tan macos!
    Gràcies per aquest poema tan maco!

  • Perfecte[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 13-03-2005 | Valoració: 10

    Un poema ple d'amor, de tendresa, de miraments i de una flonja preciositat.
    Sentiments, que fan sentir tendresa, i carinyo a aquesta nena del tercer B, tota enbolcallada de llum, tota plena de joia, tota plena de dolçor.
    Un poema preciòs, fet per un poeta magnífic.
    Espero que no tardis en deleitarnos amb quelcom de nou.


    Petons i abraçades

  • llibertària | 13-03-2005 | Valoració: 9

    Treballo amb nois disminuïts i la veritat és que el teu poema m'ha arribat al cor, és realment molt sensible i molt dolç, tant com les seves moixaines generoses diaries.
    Apart que esta molt ben descrit: "no la petonegen llavis nocturns", "dibuixant amb un somriure"," l´ombra trèmula del síndrome de Down", "el seu cor que no cap en el seu cos", etc. I és que tot això és cert.
    Felicitats!

    Llibertària

  • apreciat capdelín[Ofensiu]
    afrodita | 30-01-2005 | Valoració: 9

    la teva poesia és també dolça i tracta la realitat amb aquell to sensible però real que tant m'agrada. Gracies pels teus comentaris, ara que t'he descobert jo a tu, et seguiré llegint ;)
    Et destijo el millor, molta sort, llum i amor

    AFroDItA

  • Preciós![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 26-01-2005 | Valoració: 10

    M'has tocat la fibra sensible amb aquestes paraules....i ara, m'he quedat pensatvia, somiant amb aquest angelet del tercer -B.
    Una abraçada molt gran,
    AtzaVaRa

  • molt tendre, tendríssim...[Ofensiu]
    GrêËn_WîtcH | 18-01-2005 | Valoració: 10

    holess...que ja ens coneixem ehh... no se despres de llegir m'he cadat sense saber que dir, sense paraules... simplament, ets un crac, la teva manera de descruire una malaltia com aquesta amb tanta tendresa, segur que tu li tornes amb el mateix amor aquestes mirades. És un relat preciós, m'ha agradat moltessim.
    segueix així que io et segiré llegin...
    ADEU i una abraçada tan fortes i amb tan de carinyu com les teves, i mooolts petons. el 2n relat... està mig en proccès no tinc tanta inspiració com la teva, jeje

  • Wapo![Ofensiu]
    AnNna | 10-01-2005 | Valoració: 10

    Noiet... quin poema... quina tendresa, quina suavitat... quin gran karinyu... uff... de veritat que és molt bo! i és que el que inspires és escrit per una persona digna d'admirar. quanta gent mira malament i amb angúnia els pobres nens amb problemes psicològics? Tots hauríem de sentir-ho com tu ho descrius... perfecte...
    bé, a veure quan torno a tenir reflexions de les teves a la meva bústia d'entrada.
    molts petons, no canviis mai.
    Moltíssimes gràcies per tot, amic!

    aNNNa.

    i felicitats pels teus cent relats, tot i que amb 4 de retard!!!!

  • Ets un mestre[Ofensiu]
    brideshead | 10-01-2005 | Valoració: 10

    de les millors paraules. Saps descriure amb tota la dolçor i tota la tendresa el somriure d'unes persones que, potser sense voler, tendim a marginar, a veure amb ulls diferents. I és cert que el seu somriure ens hauria de donar una lliço. Magnífic, Capdelín. Felicitats per aquesta immensa ànima de poeta que tens!

  • ......[Ofensiu]
    EsCucurucuc | 10-01-2005 | Valoració: 10

    Realment és impressionant la facilitat que tens per expressar els més tendres sentiments i mantenir-te lligat de principi a fi.

    Tens un dò especial, noi...segueix-lo treballant i cultivant, i deixa'ns seguir-ne gaudint com fins ara.

    Es Cucurucuc....però no de Sabolla.

  • Amb tota l'essència[Ofensiu]
    OhCapità | 10-01-2005 | Valoració: 10

    Escrius d'una menera especial que em captiva. Fas que dins del meu cos un brugit d'emocions em regirin les meves petites dèries diàries.
    Li dones ritme desprès de cada exposició amb "la meva nena del tercer-B".
    Quan entres en terrenys de molta sensibilitat social hi poses tota l'ànima, hi poses total l'essència de la vida. Gràcies.

  • Acab d'afegir-lo als meus preferits[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 09-01-2005 | Valoració: 10

    La sensibilitat i la tendreça et vessen per tots els porus. Preciós.
    Endavant poeta¡¡¡¡¡¡¡
    Una aferrada pel coll
    Josep

  • Material sensible.[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 09-01-2005 | Valoració: 10

    Sí, realment un somriure d'ells/elles val un món. Doncs són els somriures més sincers que hi han perquè no tenen ni una engruna de maldat, tot és innocència. Tant de bo nosaltres poguéssim aprendre d'aquesta ingenuïtat tan pura!
    Un tema molt tendre capaç de tocar fàcilment la fibra i molt ben escrit, amb certs referents agredolços...

  • Molt ben descrit...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 09-01-2005

    ... amb molta tendresa.

    Com que veig que el tema et commou, m'agradaria que llegíssis el meu poema Down, a veure què et sembla.

    Una abraçada, Capdelín, ets un magnífic poeta.

    Sergi

  • tendríssim[Ofensiu]
    Lavínia | 09-01-2005

    No saps el que m'ha agradat!! M'ha fet recordar un nen del meu carrer. Ell també sempre somreia a tothom.

  • per cert[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 08-01-2005

    felicitats, que ja en fan 100!!!!!!
    una abraçada
    sílvia

  • sensibilitat[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 08-01-2005 | Valoració: 9

    es super bonic aquest poema...ple de sensibilitat, dolç com la xocolata i tendre com el més dolç petó...
    No dubtis que et llegeixo....i tant que si!!!
    i no saps fins a quin punt m'animen els teus comentaris...
    felicitats, uns versos magnífics!!!
    sílvia
    una abraçada

  • gràcies!!!!!!!![Ofensiu]
    Ullets | 08-01-2005 | Valoració: 10

    Estimat Capdelín...

    Abans de res et vull agrair TOTS els teus comentaris, sempre tan dolços i plens de màgia, que com molts dels que escrivim aquí, he rebut en alguna ocasió. Gràcies... infinites gràcies.... t'ho dic de debò!

    d'altra banda t'hagi de dir, que durant la meva edat, he rebut moltes abraçades, molts petons, però CAP comparat amb el de un nen que és diu Jordi, i també pateix síndrome de down.

    Et puc ben jurar que aquell nen m'abraçava l'ànima, cada racó... hem feia sentir única, especial.

    Et confesso que la seva mare (una dona excepcional), en moltes ocasions, m'havia manifestat que el mes meravellós que jo li donava el Jordi, era la normalitat amb el que el tractava.

    fora de mirar-lo estrany, de fer-lo sentir diferent, el sentia com qualsevol altre infant. Crec que no va passar cap dia, desde que el vaig conèixer en el que no li digues "Guapo!!!", i ell hem respongués..."no, guapa tu".

    Sí ets capaç de sentir això, ets capaç de sentir molt... ells no necessiten coses diferent de les dels altres, només necessiten gent, amb un gran cor que sigui capaç de mirar mes endins.

    Infinites gràcies per tot plegat,,,

    Sílvia

  • Xicot...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-01-2005 | Valoració: 10

    Has fet diana! Com fet vivencial, jo he tingut asseguda al meu costat durant dos anys una xiqueta com la del poema: tendra, callada, discreta, innocent, carinyosa,...
    M'has tocat el tendre, amic! I d'una forma sorprenent... No et coneixia la faceta...

  • Gràcies[Ofensiu]
    Adeta | 08-01-2005 | Valoració: 9

    Aquest poema em fa recordar quan ajudava a la organització de minusvàlids del meu poble. aquest nens i nenes, mai deixen d'estimar sempre t'abraçen quan et veuen i mai t'obliden. m'agradat molt la senzillesa del teu poema perquè has fet senzilla una malaltia tan complicada per viure.
    per cert gràcies per el teu comentari em va fer molta il·lusió!!!

    Petonets
    Adeta

  • el somriure que néix en estat pur...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-01-2005 | Valoració: 10

    Aquell que no està manipulat, que brolla directament de l'ànima.
    Els dels petits nadons i les persones com aquesta nena del teu poema.
    No es pot descriure la ingenuitat i la poca malícia que amaga un esclat d'aquest somriure.
    No m'estranya que t'hagi captivat, sobretot perquè el saps veure amb els ulls que menen directament al cor.
    Felicitats, és encantador aquest poema!

    Molta inspiració i fins aviat!

  • No res comparat . . .[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 08-01-2005 | Valoració: 10

    amb la teva sencillesa per explicar un sentiment tan profund com l'amor de un nen, no un deficient, ni un malalt, simplement un nen amb l'anima tan pura com son els sentiments que et mouen a tu per escriure aixo.
    Perdona per no comentar mes, de vegades en tinc un fart per escriure tot el que hos voldria dir a tots vosaltres. Encara que se que aixos no es cap excusa.
    Reb de part meva el mes sentit agraiment , crec que els "escriptors" amb un bon comentari ens sentim pagats de sobra.
    Que el 2005 sigui ple de inspiracio, i de bons desitjos, felicitats i gracies Capdelin.
    el teu amic.

  • Que maco!!![Ofensiu]
    kispar fidu | 08-01-2005 | Valoració: 10

    És preciós, en serio! Hi ha molt de sentiment. M'alegra que sentis aquesta il·lusió quan et somriu. Deu ser com un àngel... El que em sorprèn més d'aquests nens és que expressen tot el que senten i desprenen molta il·lusió... ho donarien tot pels demés...

    Està molt bé!

Valoració mitja: 9.77

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1257855 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )