de dolor que provoca l'amor...quant de plaer...quant de joc entre mirades i desperfectes del passat...quanta tristesa...quanta llibertat...en un amor dolç però ferd...en un amor reclós...en un amor de vosaltres dos....



És perfecte! m'alegra haver-te descobert!


Gemma.

tot el que ens passa al llarg de la vida...són records, perquè... on sinó es guarden millor que a la memòria nostra?
pensa, que a part de memoritza les coses que ens passen...les classifiquem de bones a dolentes, de divertides a desastroses...etc.

però per sobre de tot el que ens passa...tirem endavant, oi que si? doncs la enyorança que es senti en situacions com la que descrius, també acaba desapareixent!

Tot en questa vida..és un procés!

els teus escrits són encisadors...


Gemma.

Pot se perquè em sento identificada, i això que he llegit i rellegit mirant-m'ho des d'una altre perspectiva...però em sembla tan profund...tan...
Et dono les gràcies per recordar que hi ha coses, situacions i sentiments, que per molt diferents que semblin...sempre tenen similituds amb els dels altres. si més no amb els meus.

Gemma.

maleïda consciencia que fa que el dubte sigui encara més dubte del que ja és...

és genial... de veritat



una abraçada!

Gemma.

es el que forma part de nosaltres, les injustícies són fruit del desacord dels homes...hi qui les combaten, i qui es redimeixen a viure-les...les normes, diuen que hi són per trencar-les...n'hi ha que ho fan..,uns atents a les conseqüències que això comporta, d'altres, el incompliment d'elles no és res més que la rebel·lió d'un món injust per a ells...

tot...és el que forma part dels homes, el dolor, l'amor...la impotència...són projectes desconeguts, i que hem de treballar amb ells...per no destruir-nos...simplement el que em de fer es agafar la bella responsabilitat i mudar-la per fer-la més lliscant a cada dia...


és genial...cada un dels escrits que he llegit...m'impacten d'una manera entranya...


Un petó!

Gemma.

es perfecte, el que hi dius, tan si és veritat com si és inventat, són coses que passen, bé que ens passen a tots en moments que realment el que necessitaríem és la resposta d'aquests t'estimo ple d'amor, de sinceritat de futur...però pensa que potser no era d'adequat o no era el moment de resposta, i si ell no et va dir t'estimo...tranquil·la!!! digna-t'ho a tu mateixa!

et dono les gràcies per comentar-me!!

sobre el teu relat...només em puc treure el barret i dir-te amb la mà al cor que la lectura m'ha tocat d'una manera molt entranya...potser per identificació personal, potser per el simple fet que m'has encisat amb el desenvolupament i els sentiments que hi has aportat...

sigui el que sigui la pell de gallina me l'hi has posat!

et seguiré ben a prop!!!

Gemma.

he vist que mas comentat, i t'ho agraeixo molt...mira que llegueixo una i dues i tres...vegades els escrits que faig abans de penjar-los...però et donc la raó amb què pot se si que el final a quedat una mica fluix...jeje

ho tindré en compte la pròxima vegada!!!


Desmai.

respecte al teu escrit...gràcies per recordar que hi ha sentiments per tothom i fer-me veure que el regust d'aquests no són tan extranys de quan als vius a quan els llegueixes.

de veritat...m'has deixat sense paraules..tens tanta raó....

si que la veritat és el millor recurs quan ja se n'han dit masses de mentides...però dol tan dir-la...

és genial!!


et poso un 9 ( que és pràcticament un excel·lent) pel fet que crec que mai res és perfecte!!

no preguntis a qui no et respondrà...

juga tu sol/a, hi així no et faràn mal...

i si el que has escrit t'ho preguntes a tu matei/a, et donc la enorabona, les refleccións sobre un mateix són importants, encara que la resposta, o conclusió que en treiem no sigui l'encertada...ja és un pas endevant.

et seguiré llegint!

Gemma.

que normalment..qui més ens anul·la...és a qui més estimem...és per això que ens encobrim sota l'ombra...

però és quan ens anul·len que traiem de dins la força per ser avui i sempre els protagonistes!

és genial de veritat...és perfecte!

una abraçada,

Gemma.

Desempallegar-nos de les hores que entre tantes que en són..moltes ens fan perdre el temps...el valuós temps que ara aprecies...amb un horari més reduït...un horari que et permet ser lliure...una agenda que et permet escriure-hi refeccions i no reunions...

És bo apreciar allò que teníem...perquè si no ara no seriem on som, tot i així no deixa de ser més important que el plaer de no sentir-se atrapat...en un munt de fulls i hores que s'escapen entre elles..

És genial!
Gràcies per recordar-me que puc reduir el temps de manera que en pugui gaudi...

Gemma.

ets en marc?
fa temps que tinc a la punta de la llengua que et conec i no se de què!!!

que m'has deixar bocabadada...i et dono la raó pel fet que, si, a la vida hi ha present, passat i futur...el PASSAT es l'associació dels records ( Bons o Dolents) el FUTUR es l'aspiració del que ja hem tingut i volem es millori, i el PRESENT? Diuen que l'oblidem...perquè li girem l'esquena pensant en el que ja ens ha passat ( i que no podem canviar) i el que ens agradaria que ens passes...així que l'oblidem i si no el sabem disfrutar... amb poc temps es convertirà en passat..i ja no el podrem canviar...


Es genial, de veritat...es que és tan cert el que hi dius...


Et seguiré!!

Una abraçada,

Gemma

es pur sentiment el que m'emet el teu relat, i crec que si et dic unes paraules amables, no es suavitzarà l'enyor que m'has transmès i que mas deixat...és injust perdre a qui estimes, però és així, i no s'hi pot fer més...se del que parlo, amb sentiments diferents als teus, però és tan duu...

però pensa que allà on arribis on vagis i et trobis amb qui et trobis el record hi serà sempre i l'inconformisme és el que tindrem perquè tan sols seran records...però podem recordar sempre que vulguem...


m'has encisat.

Gemma.