Després de tants anys... i...

Reconec que m'he equivocat en el fons del missatge, i que he pecat en el moment que m'he projectat en ell. Potser deu ser per això que m'hi he sentit tan identificat, perquè m'ha torbat de tal manera que m'he fet dir el que he dit.
Així doncs, retiro les meves paraules, que en el seu moment creia que no eren ofensives. Ara he vist que si que ho són als ulls de l'altra gent.

no conec la teva història
però trobo una decisió molt ben donada, per molt dificil que sembli.

i el comentari de sota meu ( em sembla), doncs aquest lloc a molts, en serveix per a desfogar-nos per a treure en fora tots els sentiments, i si a ella li va bé escriure-ho d'aquesta manera i així es desfoga doncs millor, tothom ho fa com pot i com vol ;)

Perquè collons deu ser que hi ha gent que, tot i saber escriure perfectament bé, dominar tots els recursos gramaticals i morfològics, tenir la suficient bona imaginació com per crear bones imatges, etc., etc., etc., fa autobiografia enlloc de literatura? Perquè no poses aquestes reflexions en boca d'alguna personatge i de passada muntes un perfil de puta mare? És que no entenc aquest afany per fer conèixer les pròpies intimitats, com si tothom aquí fos amic teu! No l'entenc!