T'he enganyat

Un relat de: desmai

T'he enganyat i ho he fet conscient de cada trola que t'he dit per tapar el meu frau...
I la veu de la consciència em persegueix, i a cada tomb que intento evadir-me, tinc una granissa que em fa recular... i em fa rememorar cada enganyifa altre cop.


Em deixaràs, i vindràs a buscar-me, brufolant paraules...
fets que jo t'he encobert... mentides que ja no recordaré...
em perdré altre cop en l'engany i faré davallar un riu... ple de comentaris absorts... intentant justificar-me.
I ploraré procurant que llegeixis tot el que amb llàgrimes als ulls no et puc narrar...


Em preguntaràs qui sóc... i com sempre... no et podré refutar...
Assumiràs altre cop la fal·làcia...
I deixaràs d'estimar-me per uns instants, faràs el pas a l'odi que jo ja em conec...
Et perdré per sempre... l'astúcia no em va servir, i el ser descoberta no és el que em farà mal...
Serà l'adéu que em diràs el que em deixarà... sense cabdill mentida per esmenar...


Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 22-02-2008

    ...molt bonic. Sols esperar que després de la primera mentida i la primera conseqüència, un en tingui suficient per no tornar-hi.

    Una abraçada!

  • Ben escrit.[Ofensiu]
    El follet de la son | 22-02-2008 | Valoració: 9

    Deixes anar paraules molt boniques. Especialment m'ha encantat "brufolar". De quin dialecte són?
    Davant d'una situació així sempre fem suposicions i és ben cert que sovint la reacció d'altri acaba essent diferent del que pensem. Si t'interessa aquest tema, jo acabo de publicar un poema que parla del moment en el que ens llancem a confessar una mentida i de les sensacions que envolten aquesta situació. Es titula CULPABLE