Ixió

Acarono la teva pell
gairebé blanca
i tinc la sensació que portes el cant dels ocells
a les meves orelles.
Apropo els meus llabis als teus.
No t'escapuleixes.
T'estrenyo amb les meves mans
i la teva carn pren la forma d'aquestes.
Et beso
tendrament primer,
després amb passió.
Et mossego emportant-me el teu gust.
Entro adins teu
i em sento com un deu
al santuari més secret
i sagrat del temple.
Però de cop tot desapareix al meu voltant,
es fa fonedis.
Llavors ho descobreixo.
No ets més que un núbol.
Caic!
Caic del cel com una estrella.
Caic a les profunditats més solitaries.
D'un temple a una cruel roda
de foc.