S'ha trencat el blau - XIII

No hi ha port on tornar
i els records s’han fet onades
en un mar que s’ha convertit en alcohol.
Tampoc hi ha camins sobre les aigües
i el blau m’ofega
en un dia sense llum
que m’esgarrifa i se’m clava al cor,
com un crit de Janis Joplin,
mentre els pensaments se’m concentren a la boca
i noto el seu gust
a vòmit.
La teva imatge s’ha deformat
o potser és ara més real,
i el món se’m fa més i més sinistre cada dia,
i em fa fàstic,
però tanmateix no vull deixar de creure en la gent
i en l’empatia.
Sota les ones no surt el Sol,
caldrà esperar encara més.