Foliade

La realitat és un vaixell de paper
enmig de l'oceà,
dels teus ulls.
El món avui torna a ser pla,
menys als extrems,
on els meus braços et busquen.
Els homes caminen amb smokings i corbates
i amb maletes de cuir
per cordes fluixes entre els núvols
i el cel es desagna tallat en mil fragments,
però el cel no cau,
les mil parts volen bufades
lluny, enllà la nit