Cercador
No existeixen
Un relat de: sants78- Compartir:
La dona de les ulleres que t’atura un i mil cops cada dia a la carretera de Sants per demanar-te calers per poder fer un entrepà. No existeix.
La vella que seu cada dia de l’any, faci sol o plogui, davant de General Óptiques a Plaça de Sants, amb la pell cremada pel Sol i l’edat i l’única protecció d’una gorra, i que te la vista perduda i una mà cansada que demana subtilment. No existeix.
El negre que, assegut a l’entrada d’una entitat bancària de Carretera plora i fa dibuixos abstractes mentre espera una moneda al seu plat de plàstic. No existeix.
El vell que omple Plaça de Sants de xotis, sarsueles i de dotzenes de melodies d’altres músiques castisses fent sonar el seu atrotinat orguenet de coloraines. No existeix.
L’avi caribeny que recull llibres vells i els ven al passadís de Mercat Nou, sota les vies, en una parada improvisada a terra. No existeix.
La noia de 15 anys que s’ha fugat del centre i seu a un banc de Badal esperant que passi la nit. No existeix.
Ni els inquilins del caixer de la Caixa de Pensions del costat de l’Orfeó. Aquests tampoc existeixen.
No existeixen, però tots els que sou de Sants segur que els coneixeu.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]sants78 | 09-11-2011
Moltes gràcies Aleix!
He viscut tres anys al teu barri, que també em sento molt meu, i el que dius és ben cert. Podria haver escrit el mateix relat canviant els personatges però crec que es mantindria totalment l'essència, perquè malauradament a la nostra societat (o a la nostra ciutat o als nostres barris) hi ha drames personals que desconeixem i que en el fons la gent prefereix no conèixer.
Sense pensar molt em ve al cap el borratxo que crida per la Rambla o una noia negra que sempre està asseguda a una cantonada de Bilbao, amb una maleta, davant del caixer.
Una abraçada company.
-
Gràcies[Ofensiu]sants78 | 09-11-2011
Moltes gràcies Aleix!
He viscut tres anys al teu barri, que també em sento molt meu, i el que dius és ben cert. Podria haver escrit el mateix relat canviant els personatges però crec que es mantindria totalment l'essència, perquè malauradament a la nostra societat (o a la nostra ciutat o als nostres barris) hi ha drames personals que desconeixem i que en el fons la gent prefereix no conèixer.
Sense pensar molt em ve al cap el borratxo que crida per la Rambla o una noia negra que sempre està asseguda a una cantonada de Bilbao, amb una maleta, davant del caixer.
Una abraçada company.
-
Existencialisme[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-11-2011 | Valoració: 10
Fantàstic retrat d'un barri ple de vida, ple de colors i realisme que no agrada veure. Els noms propis, els carrers propis, els locals propis fan més proper el relat, a Sants o al meu estimat Poblenou. L'existència existeix. Una abraçada.
Aleix -
Tots els barris tenen els seus oblidats[Ofensiu]Dada | 05-11-2011 | Valoració: 10
Bon text sobre un tema molt trist.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490287 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal