Síndrome d'abstinencia

"y me siento mejor
si se que tengo una estrellita
pequeñita pero firme"

Vull cridar
fins desgarrar la meva veu
i llençar tota la fúria
contra les cordes de la guitarra.
El món és el que es distorsiona
al meu voltant,
fent voltes en espiral,
ràpides i violentes
i tota la meva percepció esclata,
en silenci
com una supernova a l'espai.
Ordeno les lletres dins d'un aparent absurd,
com si deixes lliure la meva llengua,
com els meus dits pel màstil
perseguint solos
que no siguin dissonants.
Embasso al buit els meus pensaments
amb paper de fumar
i els hi calo foc.
Tot és fum blanc,
menys tu.
Et veig nítidament
com si fos ahir,
entre els meus braços
o entre les teves cames.
Ets l'única droga que no
puc dosificar-me.
Em sacsejo nerviós,
amb síndrome d'abstinència,
però el vent bufa
i sols deixa el fum.