Els cromos i les drogues

De petit els pares deien que hi habien senyors que repartien drogues a les portes de les escoles. Jo crec que això ho feien per augmentar així l'assistencia dels nens a classe. Jo de fet per culpa d'aquest motiu vaig estudiar tant que em vaig treure la carrera d'Història. Molt útil per cert, sobretot per guanyar el formatget groc del trivial.
Tu anaves cada dia a clase esperant trobar al senyor de la droga i tornaves a casa sabent com es deien els Reyes Godos i coses així. Un dia, per fi, sorties de l'escola i veies a un senyor fosc repartint coses a un grup enbogit de nens i et deies per a tu mateix. És el senyor de les drogues! Però resultava que no. Era una persona molt més dolenta, un serf del capital. No era l'amable i simpàtic senyor de la droga, era el maligne senyor Panini, el repartidor de cromos. Una cosa sense cap mena de dubte molt més adictiva que els mais. Això està demostrat cientificament. Si tu et fumes un porro per primer cop no sents la necessitat imperiosa de fumar-te tota la maria i el costo del món. En canvi, compra't un album i enganxa si ets capaç un sol cromo.
Si paties la desgracia d'agafar un sol dels seus sobres ja l'habies cagat de ple. Desde llavors adquiries la responsabilitat d'acabar aquella colecció. Ni tan sols es passava pel teu cap la possibilitat de no fer-ho. Per què clar, si no, que es podia fer amb 4 cromos sols?
De fet la temàtica era absolutament igual. Si el senyor Panini et regalava un sobre aquella seria pels següents mesos la teva col·lecció. Era igual si col·leccionaves els cromos de la Lliga de fútbol o dels Osos Amorosos. Aquella col·leció debies acabar-la.
Clar, que si que hi habia una petita diferencia, i aquesta es trobaba bàsicament a un tema d'actitud. Si la teva col·lecció era del fútbol fardaves canviant cromos repes a totes hores. En canvi si tenis la mala sort de rebre del senyor Panini un sobre dels Osos Amorosos automaticament, amb molts d'altres fracasats pasaves a la clandestinitat, als còdigs secrets, a les reunions a fosques cantonades i llocs així. Els teus cromos habien d'estar més amagats que la propia Anna Frank.
Quina llàstima no haber descobert llavors que fer tot això per aconseguir l'imatge d'uns ósos abraçant-se i saltant pels Arc de Sant Martí tenia bastant més relació amb les drogues del que jo creia.