De retorns

Preciós i salvatge!

M'ha agradat molt trobar un parell de versos de Gardel perduts enmig dels relats. Felicitats!

"És precios que els meus records m'arrenquin llàgrimes
si els teus llavis besen els meus ulls,
o si ho fa almenys la meva imaginació."

Res més a dir

Amb la mateixa força que un Tango. Felicitats!

"Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos
van marcando mi retorno"

"Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos
van marcando mi retorno"

Estic d'acord amb tu que per valorar les experiències bones cal també que passem per algunes de negatives. Quan et deia que la primera estrofa no estava a l'alçada de la resta, no em referia al contingut. El contingut ja és el que ha de ser. Em referia a la forma. Aquest principi està despullat de les imatges que hi ha després amb una força torrencial. Amb això no vull dir que no m'hagi agradat ni molt menys.

Gracies pel teu comentari. Tot i que trobo que de vegades cal valorar tot allò trist per poder fruir més d'allo que és "precios".
Bé, en qualsevol cas Gracies ;)

El veritable poema, allà on es troba tota la força i tota la bellesa, comença a partir del vers "És preciós que els meus records...". La primera estrofa no està a l'alçada de la resta. Tot i així, vénen ganes de posar-hi música de Gardel i de ballar frec a frec.