L'homo sapiens domestic

Un relat de: sants78

Al Neolític l'home va canviar la seva estrategia de supervivencia. Va passar d'estar adaptat a la natura i de subsistir basant la seva dieta en la recol·lecció i en la caça a una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. Així va anar moldejant la natura segons les seves necessitats.

El que es considera el primer animal domesticat fou el bé. Cap a l'any 8500 a.C. els homes del creixent fertil, a l'actual Irak, varen aconseguir que aquest deixés d'ésser salvatge. Gairebé de forma simultanea, cap al 8400 a.C. a l'América del Nord es donen els primers signes de la domesticació del gos. Així, poc a poc, tots el animals que avui en dia malviuen a granjes-factoria i produeixen tones i tones de carn i d'altres productes per a la nostra especie varen ser domesticats. Així, entre molts d'altres, podem trobar la cabra (el 7500 a Iran), el porc (el 7000 a.C a Turquia), el bou (6500 a.C. a Grecia i Turquia), la llama (al 3500 a.C. als Andes) o el burro (cap al 3000 a Egipte).

Com he dit a l'inici de l'anterior paragraf el que es considera el primer animal domesticat fou el bé. I no en va la cultura popular ja recull aquest fet d'alguna manera adjudicant a aquest animal gregari metafores molt utilitzades en el sentit de la seva maleabilitat i del facil que resulta conduir un grup sense que aquests pensin. Son molts els exemples que podem trobar: Per exemple a les metàfores que el cristianisme ha produït parlant dels pastors d'homes. Però en un sentit contrari, per exemple, també es pot parlar d'ovelles negres per parlar d'aquells que no segueixen els dictamens que la societat marca.

Però insisteixo en el fet que dic animal que es considera el primer domesticat i no primer animal domésticat, doncs crec que el primer animal domesticat no fou el ja citat bé sinó que fou l'homo sapiens. Una domesticació que es va iniciar, segons el meu humil criteri, al llarg del llunyà procès d'hominització, que va quedar marcat amb l'aparició de les creences i les jerarquies, i que es va accelerar de forma definitiva amb l'inici del Neolític. Però un procés que, tanmateix, encara no ha acabat.

L'home actual és un ésser indestriable de la seva cultura, que el complementa com individu. No és alguna cosa tan simple com una roba que pugui vestir a un home nu, sinó que fa que aquest individu sigui com és. Un home creix i es forma dins d'una cultura de tal forma que el seu propi intel·lecte apren a veure el món que el rodeja en funció de la seva cultura.

Però aquesta propia cultura, en ocasions, també fa de l'home un ésser-peça d'una maquinaria molt més gran que és la propia humanitat, de forma que fins a cert punt es pot arribar a tindre la sensació que qualsevol ésser humà podria ser substituït per un altre, doncs els propis condicionants de la seva situació ja farien que actués d'una determinada forma. Com els propis bens que nodreixen un escorxador de proteines els homes nodreixen la societat. A qui l'importa l'identitat del bé?Jo sincerament crec que no és així.

Però tornaré anys enrera, a l'inici de la Neolitització, on crec que es troba un punt bàsic d'aquest procès de domesticació huma. A l'etapa anterior l'home no consumia més temps de la seva propia vida del que li era necessari per seguir vivint. Resumint, caçava o recollia fruits quan li era necessari, o pel temps pel qual poguès mantindre aquells aliments. Al neolític amb la domesticació dels animals i el descobriment de l'agricultura es produeix un canvi fonamental. El primer és la necessitat de treballar de forma continua. El segón és l'aparició d'una cosa desconeguda fins aleshores, els excedents. Si les collites acompanyen es poden obtenir més aliments dels que són necessaris i això permet que el comerç experimenti un creixement molt gran. Això, però, també s'ignificarà el creixement de les diferencies socials, l'aparició de les clases no productores i de l'estructura jerarquica de la societat.

Amb la neolització també es produeix un fet nou, el sedentarisme. Els grups humans es poden permetre el fet de no dependre de les estacions de l'any ni de les migracions animals. Aquest fet, però, té una contrapartida. El creixement de les societats sedentaries, amb les seves clases no productives, necessita colonitzar nous territoris. Els caçador-recolectors poc a poc varen veure com els seus territoris es reduien i es varen anar aculturant. Però aquest creixement de les societats va fer que les lluites territorials i pels recursos s'incrementessin. Fou l'inici de les grans guerres.
Sovint s'ha concevit l'història de l'humanitat exclusivament desde la perspectiva del progrès, assumint el fet que qualsevol canvi sempre ha sigut un avenç. Avui, amb un planeta en una situació greu, això ja no s'interpreta així. Per això el canvi de les societats paleolítiques a les neolítiques ja no s'interpreten igual que a l'inici del segle XX.

De forma progressiva, amb el creixement de les societats, de les jerarquies i de les estructures estatals l'home va anar perdent llibertat. Així al creixent fertil, amb l'aparició dels codis legislatius com el d'Hammurabi, es va certificar aquesta domesticació de l'home sapiens. Els governants podien establir i deixar escrit per al coneixement de tots els seus súbdits, allò que aquests podien fer o no i les penes amb les que aquests serien condemnats.

L'home ja no era lliure. Esclau o no, era propietat dels seus governants. Les religions i les morals generarien el corpus de l'explicació de la seva falta de llibertat. Les corts de reis i governants es rodejaren de sacerdots i artistes que justifiquesin aquella superioritat.
Per part dels governants calia mantindre a l'home com a animal doméstic per poder asegurar els seus privilegis. I calia fer-ho a tota costa, per sobre de qualsevol consideració. Així doncs, per exemple, en el moment de l'inici de la metalurgia les jerarquies s'aseguraven que les peces metàliques que ells havien ostentat en vida fossin destruides o enterrades en el moment de la mort. Aquelles peces no podien propagar-se, doncs llavors deixarien d'ésser objectes distintius.

L'home, com deiem, ha estat doncs el primer animal doméstic. Però com també deiem en un principi, tot i aquest inici tan llunyà de la seva domestificació, aquest és un procès encara no terminat. L'home, al més profund del seu cervell, manté els seus instints animals salvatges. La seva principal aspiració ha estat ser lliure i així ho ha demostrat al llarg de l'història, en revoltes, en bullangues, en fugides de la realitat.

Comentaris

  • Tens tota la raó Onofre[Ofensiu]
    sants78 | 30-12-2011

    Moltes gràcies pel teu comentari Onofre.
    Els amos canvien, però imagino que són els mateixos gossos amb collars diferents.

  • Quanta raó tens[Ofensiu]
    Onofre | 06-10-2011 | Valoració: 10

    "L'home ja no era lliure. Esclau o no, era propietat dels seus governants. Les religions i les morals generarien el corpus de l'explicació de la seva falta de llibertat. Les corts de reis i governants es rodejaren de sacerdots i artistes que justifiquesin aquella superioritat."

    I dic jo que:
    L'home, que no és lliure, esclau o no, ja no és propietat dels seus governants. Aquest privilegi l'han perdut. Les religions i les morals van perden el corpus que tants segles ha costat d'establir. L'explicació de la falta de llibertat ja no regeix. Els nous deus, sí, en plural, com plural és el mot: "Els Mercats".
    Ara, aviat, tornarem a ser lliures. Jo ja ho soc -aviso-. I us aviso que si vosaltres també ho vulguessiu ser, haurieu d'adorar als nous deus, als Mercats, que com alguns dels deus de veritat ningú sap onson; o com els de veritat de veritat son Omnipresents, a tot arreu, vaja.
    Que sabran les corts de reis i governants per més que es rodegin de sacerdots i artistes -com el Boadella- que justifiquin aquella sustantivitat.

    Ei, 'sants78' , és un parlar, saps? M'entens, no?

    De veritat que m'ha agradat la explicació de la teva tesis. De debò.

  • Bona classe[Ofensiu]
    Dada | 19-09-2007 | Valoració: 10

    Tot i que imagino que no comparteixo l'idea al 100 x 100 crec que està molt treballada.
    Està bé trobar coses diferents a les habituals a Relats.
    Ens veiem!

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

488094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]