No estic mort

Tremolo i sento els cops,
però les meves arrels corren
com el marchi com el vent.
Segueio creixent
i segueixo en una revolta constant.
En una guerra que no acaba,
que ascendeix en espiral
cap al cel.
Buscant a l'interior dels forats negre
estels pels quals lluitar.
Segueixo
obrint barricades al silenci
i als pentagràmes
com un franctirador
apuntant al cap de la realitat
amb totes les meves idees.
Segueixo
respirant i jugant
com un nen
i cantant cançons d'amor i de guerra
a les voreres,
rient-me dels que han venut les seves veus
a canvi dels cops i e la por.
Segueixo
i vull seguir un segón més
per poder escriure aquesta darrera linea.