Moltes gràcies Joan! Quan tingui un xic de temps a lo millor m'interessa fer algun d'aquests cursos, guardaré el teu e-mail, per si de cas. Encara que no siguis psicòleg, la gent amb experiència a la vida coneix molta psicologia! El que passa és que no saben donar-li els noms i teories que ens toca estudiar a nosaltres. :)

Ara que ho he rellegit, perdoneu les faltes causades per l'esma... ho vaig escriure en una d'aquelles nits que necessitava escriure i escriure, sens parar... i un cop acabat, no volia tocar ni una coma, perquè era tal i com havien rajat els meus pensaments. És una tècnica que va molt bé quan busques desestressar-te o saber el que hi ha amagat a la teva ment. Una associació de paraules que et porten a idees, i aquestes idees et porten a pensaments, i aquests et guien cap a "la llum" que buscaves entre la foscor.
I simplement necessitava compartir-ho el més aviat possible, veure-ho escrit en un lloc. Moltes gràcies pel teu comentari, Joan! El sentit de l’humor no s’ha de perdre mai! Però fins el més bo dels pallassos necessiten plorar de tant en tant...

A més, (perdó) el sistema d'españa no és completament "democràtic", tu no pots triar a qui vols... a els paisos britanics, per exemple, sí. I a alemanya sí que tenen una bona red de sindicats, reals. Amb un sistema de treball d'un màxim d'hores que no poden variar, evitant explotacions, etc... en fi, està molt ben montat.

Exacte. Allà sí que ho tenen ben montat, no com aquí a España, on l'economia sembla un partit de tenis de pallasos que no entenen ni d'economia, ni d'ética, ni tenen idea de la importància del treballadors, empresaris emprenedors, ni dels llicenciats. L'educació i la sanitat? Crucial, i què fan ells... retallades, que es retallin els seus sous, per incompetents. El pitjor és que la gent els el·legeix, i els paguem nosaltres... però quina culpa tenen, si no se sap quin és el pitjor. Tot polític en el poder es corromp. No m'estranya que avui dia joves promeses se'n vagin d'España... si no hi ha sortides! I això de l'adaptació del pla bolonya? La idea està bé, adaptar-se al nivell de tot europa per poder intercanviar llocs de treball... sí sí... clar, intercanviar? ... já... abans hauríem de millorar la cosa aquí, no? Passada la llicenciatura què coi ofereix espanya avui dia? I com voleu que vingui ningú aquí? És un país de sortida, no d'entrada. La gent se'n va a alemanya, EE.UU, dinamarca, a les illes britaniques, a llocs on paguen als llicenciats el doble del que els pertocaria aquí, el que en teoria els correspondria. Evidentment que la economia no es pot comparar amb la d'ells, però la cosa està molt malt montada, i sembla que tornem a aquells temps retrògrades... al govern fa falta educació, coneixaments d'econmia, saber administrar i repartir, un xic d'humanitat i professionalitat. Menys batalles separatistes entre regions, menys promeses que no es compleixen, o lleis que es canvien així perquè sí... per desviar l'atenció. No, volem un govern apte, gent competent... que ens faci sortir d'aquest munt de merda que s'està creant, abans de que faci boom. L'única cosa bona que tenim, la sanitat pública. I esperaaa... que dintre d'uns anys no passi coma els estats unis... qui sap. En fi, genial assaig, i perdò pel rotllo, però ho havia de dir.

molts diuen que tot ja està inventat, què ja no es pot fer res més. Però hi han moltes coses per descobrir, hi han molts sentiments per transmetre... tot i que siguin sempre els mateixos, el motiu que ens impulsa a donar-los potser no és sempre el mateix igual que tampoc la "manera"... doncs, tot és relatiu, pk tb t'ho pots mirar des del punt d vista que tothom ki escriu ho fa per transmetre alguna cosa, i això no és plagi

Molt bonic el poema. Ara les reunions d'alcohòlics anònims em semblarien jocs florals jeje No, en serio, m'ha agradat.

No m'enrecordava haver escrit això i quan ho rellegia pensava que havia clicat algun altre autor jeje

Crec que sempre fa il·lusió veure com et feliciten. Així doncs, no només he volgut llegir (que ja és un plaer) sinó comentar. Crec que reflecteixes molt bé com se sent el tio del movil. No és fàcil oblidar. I de vegades preguntes, perquè oblidar si puc recordar els bons moments? M'ha encantat el toc de misteri també. Felicitats. ;D

Un poema veritablement currat, no sé que dir, perquè m'ha donat en cert punt "d'esgarrifances" i tot. Et felicito ;D

Sempre hi han uns vincles al lloc on has crescut, al lloc on has viscut i crec que es mostra molt bé en el teu poema. Tot i que crec que si la proxima fas un poema de les coses positives superaries en bons records i etc aquets versos ;D

Crec que està ben escrit, aquestes ganes de saber qui obrirà o el perquè no la pot obrir. Perquè si no ho hagués estat, de ben escrit, m'hauria cansat i rallat que no vegis jaja "perdoni, ja pot anar a obrir la porta" ;D

Molt bé, expresas tot el teu odi, i sentiments... Ù.Ú crec que aquells nens us van fe perdre el partit quina mala sort!!

Hola, jo crec que esta molt bé, sobretot perque te una mica de tot: humor, intriga, terror...
Espero la impeciensia de que hi hagui una continuacio o una altre semblant, mol xulo e!!! ;)

m'ha agradat. Aquest record fantàstic que queda tallat per la realitat. Lo de les ninfes i el "tren", saps? No sé, jo he he interpretat així. Quan recordem coses de quan som petits es molt difícil distingir la realitat de lo que podia haver sigut un somni.

Has llegit "Contes per a nens i nenes políticament correctes"? Si no és així no ho sembla. Molt bo.

Un bon relat, com diu en Follet groc, molt original. En especial m'ha encantat aquesta obseció amb la papallona... Crec que està fent la metamorfosi al rebés aquest escriptorTu no ho creus?... Sí, es converteix de papallona a capullo jajaja (aquest comentari l'he trobat adient, no és res personal ^^)