El teu pitjor enemic

Ocult dins l'infinitat del teu món
es despertarà per dur-te al seu infern
Nascut per ser l'ombre de la teva armonia
el teu valor és l'objectiu de la seva caça

Esperarà de nit per poder sortir de sota el llit
s'ageurà amb tu per absorvir els teus somnis
se't ficarà dins el cap per contaminar la teva ànima
quan despertis veuràs nomès allò que vol que vegis

Pel matí t'esperarà dins del mirall
per desenfocar la teva autoestima reflectada
T'agafarà de la mà quan surtis al carrer
perque no t'escapis de la seva freda maldat

Les seves encadenades paraules pretendràn convence't
que de tu no en sorgirà mai res de bò
que mai trobaràs victòria al final del camí
i que ets una desgràcia vivent

Els somnis no existeixen
vem sortir del no res, per acabar al no res
l'amor és pura farça
els rius d'il·lusions desenvoquen en mars de decepcions

Serà la flama que encendrà les teves pors
Serà l'espasa que tallarà la teva confiança
Serà el mal son de la teva existencia
Serà el botxí del teu somriure

No el busquis al carrer
encara que visqui en aquesta societat
No el busquis allà on vius
encara que visqui amb tu
Ell ja et trobarà si el vols escoltar

El teu pitjor enemic s'oculta dins l'infinitat del teu món
T'esperarà de nit per donar-te la benvinguda als seus somnis
Les seves encadenades paraules et convenceràn
que el teu pitjor enemic pots ser tu mateix