Primer felicitar-te per l'assaig, que va desentramant el teu pensament i va aclarint, pels no entesos, una mica la teva filosofia. hi ha un punt en el que dius que quan es te la veritat... i aixo ho imagino com amb d'altres que tambe s'ho creuen, i que jo sempre he pensat que no n'hi ha una sino moltes i variades...
Segon, a Barcelona hi ha varis individus que es pasegen així, tal i com varen neixer: un si el veus del darrera porta tatuat el que podria ser un banyador blau fosc, per davant un penis llarg amb una argolla al gland. l'altre circula amb bicicleta, el darrer dia el vaig veure al carrer de Cocurulla, per qui no el conegui és un carrer de Ciutat Vella, dels que un dissabte a la tarda has de demanar permís per circular; doncs bé, dir-te que el que és més vergonyós és veure les cares de les persones que passen pel seu costat, a mi ells no em fan ni fred ni calor, es com que els veus i no els veus, com tanta gent que camina i xerra, però el revolt que s'hi fa... de "verguenza ajena" que diue en castellà

gracies Ginger pel comentari, el que em dius del castellà tens rao, el que passa és que tinc el costum de posar-ho en cursiva i el portal no les agafa, ho anoto per la propera!

la por paralitza i porta a la summisió. passa de la por estructural a la posibilitat, a la construccio de possibilitats lliures! passa el full, seras mes feliç i contribuiras a foragitar la por paralitzant.
fes una altra poesia amb utopia, amb realitat tambe: d'un bon paissatge, una bona amistat, una bona relació, un estudi interessant, una musica que t'inspira, un mirar endins teu i trobar la serenor...
passa el full del dolor, recrea't tambe amb l'amor!
carmina

hola! gracies pel comentari, de fet a mi m'agrada la prosa poetica. quan escrius a l'ordinador pots utilitzar recursos de lletra i de paragraf, tant en escrits professionals, d'investigacio cualitativa o mes personals, es veu mes aquesta prosa poetica, aqui tot queda igual i la transgresio es fa mes dificil de percebre.
gracies de nou i fins una altra!
carmina

M'agrada que us agradi!

quan una escriu
ho fa per si mateixa
pels altres
per l'altre...

quan una escriu
s'escriu a si mateixa
escriu i es construeix
escriu i es construeixen...

construim plegats
poemes d'amor
mentre els escrivim estimem
mentre estimem escrivim...
Gràcies! per aquest amor compartit

gracies pel comentari, i pel que dius:
ho deixem a la imaginació de cadascú?

mentre pensava que a la moto l'esperava el seu estimat, m'he quedat sense alè veient que era qui la portava a la mort i no a l'amor... genial

llegia i llegia i al final he pensat, disortadament, que la llavor està plantada, i dels nins -com dius tu- embolcallats en sortiran els futurs botxins i dels nins que els ha tocat de viure la guerra dels altres en sortirar la bona fusta!
i què ens queda a la gent de pau? a mares i pares, estimar en la generositat, si mes no els valgui la vivència!

no seria tan terrible i potser si que va ser genial mentre va durar... això permet que amb el temps, homes i dones tenim temporalitats diferents, es pugui mantenir una conversa que se sustenta en l'oblit selectiu!

d'una lectura me n'he anat a una altra teva. aixo del moobing es una cosa seriosa que es dóna a les feines i que el pitjor es que s'hagin de prendre solucions individuals. jo m'he questionat sovint el paper o la reaccio, no se si al moobing directament o a la manera de viure a la feina enmig de gent de le qual hi tens poques coses en comu, sobretot per la manera de fer... i clar, si son expertes en el fang jo no en soc... per tant no puc fer com elles, he de seguir sent jo, amb els meus valors i les meves formes, encara que sovint et sentis malament, alhora que be per ser tu i no seguir la corrent... endavant!

res es trenca si tu no vols
el sofà l'omples tu
tanca els ulls i somnia
qui diferencia el somni de la realitat?
la realitat la construeixes tu...
la pots construir a partir del somni?
segur que si