Perruqueria: àgora revolucionària...

Un relat de: carminaburana

La Neus és una dona forta, era forta i, la guerra, l'exili i la deportació al camp d'extermini de Ravensbrück la van fer més forta encara.
Va agafar el compromís de ser la veu dels i les que van acallar... d'una manera o altra. Algunes les van matar directament, altres van morir d'esgotament... unes van morir en vida... unes altres, mortes, viuen en el record!
Avui parlarem d'anècdotes, anècdotes que ens ajuden a comprendre amb un somriure als llavis... la Neus fa la resistència, pot passar a Espanya, el seu marit és francès i ella agafa la seva nacionalitat... cada setmana va a la perruqueria, passa a Espanya i se sobreposa al pes que sent en ser-hi, un pes de plom que no té res a veure amb el sol mediterrani sinó amb la repressió que s'hi gasta... allà hi té una àgora muntada, dones que l'esperen per sentir i ser ressò, alhora, del que els explica. És paradoxal, com des de l'espera i el que imagino de dones amb els caps als assecadors, a la perruqueria, se'n pot treure tant de gust revolucionari... una fiambrera dedicada per les dones que escolten setmana a setmana a la Neus, escolten i parlen també a la perruqueria, mentre es posen maques pels seus homes... quin perill podia tenir una perruqueria a l'època de en Franco? Possiblement creien que només hi havia les revistes del cor, i del que es parlava era de doña Carmen, les seves joies i la seva filla... i d'altra banda, i seguint amb la seva lògica: què podien fer unes dones soles reunides al voltant de tints, tisores i laques?
Parla també de varietats culinàries, sembla mentida, la Neus, després de menjar poc, o menjar res, després d'haver pres aigua bruta com si fos cafè... i avui, molts anys després i una vida viscuda pel record i la denúncia, acabem parlant del que ens agrada menjar i del que sabem cuinar...
Ha estat una tarda intensa, em costa de posar en paraules tot el que va significar, la mirava i m'imaginava tot el que havia llegit d'ella, de les il·lusions i les perspectives al poble, de la República i de l'estroncament del present i del futur... de la capacitat de donar sentit al dia a dia, un dia a dia difícil de viure, difícil d'interpretar... potser a voltes ni tan sols pensava en el dia a dia sinó en l'instant de vida, sobretot des que és detinguda per la SS l'11 de novembre de 1943 i posteriorment deportada al camp d'extermini de Ravensbrück.
Gràcies Neus, espero que el teu testimoni m'ajudi i ajudi a moltes i molts a evitar situacions de conflicte i guerra, sé que t'entristeixes amb cada nou/vell conflicte bèl·lic, serem les properes generacions capaces d'evitar-los? Les notícies d'aquest estiu ho posen en entredit, no obstant això, ho intentarem!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: