La màgia de Caracas

Caracas és una ciutat entranyable, amb màgia... he sentit opinions que van en altra sentit i he volgut esbrinar d'on em venia a mi aquesta diferent percepció... per posar nom a aquesta màgia me n'he adonat que té a veure amb la gent que hi habita... vaig estar allotjada a casa d'uns amics, ella catalana, ell veneçolà, eren moltes i variades les persones que s'hi acollien durant el dia i la nit! Fos per demanar aigua fresca i ajudar en alguna tasca domèstica -com tirar la brossa- fos per fer tertúlia a la tarda i fins altes hores de la matinada! -si pensem amb les sis hores que hi ha de diferència, de vegades pensava en posar-me a dormir que potser els meus fills s'aixecaven...- si pujaves a la furgoneta-bus t'orientava el conductor i les persones assegudes, si anaves a un comerç t'ajudaven amb les monedes... tants zeros ens feien difícil calcular en bolívars... i si! Aquesta també és una mirada de la Caracas que ens havien explicat, de la delinqüència i el caos, de la brutícia i la inseguretat... i ara ve el millor:
La Rosa de Caracas
La Rosa viu al barri de Chacao hi vàrem arribar després de donar unes quantes voltes amb el taxi, ella ens baixà a cercar a peu de l'escala doncs sembla que l'ascensor feia també la festa del diumenge... una reixa i una porta de fusta ens donen accés a un habitatge presidit per la lluminositat d'una terrassa àmplia, una part coberta i l'altra no... ens varen acompanyar tota la tarda els ocells de colors i els seus cants, ella els posa aigua i menjar per que la visitin sovint, a ella no li agrada veure engabiats els ocells i d'aquesta manera aconsegueix la seva companyia mantenint ells la seva llibertat... cal que us expliqui per què li agrada compartir la llibertat amb els ocells? la Rosa ens va obsequiar de la seva presència i d'un dinar a l'estil Veneçuela.
Una tarda amb l'intercanvi de paraules, paraules plenes de sentiments universals, d'una i altra banda de l'Atlàntic; així doncs ens va parlar de la república, de la guerra i de l'exili, de les seves vivències, de la seva activitat comunista, de la seva vida amb el primer i el segon marit; primer la filla i després els dos fills. La lluita armada del seu home que periòdicament ha de canviar de nom, que no de personalitat... la persona és la que lluita per un món millor, ara és ella la que gaudeix de la República Bolivariana, amb contradiccions i sotragades desencadenades per la dreta feixista i rància, amb un model polític i social alternatiu a la democràcia representativa i imperialista, responsable de la pobresa i la exclusió paral·lela a l'opulència i riquesa d'uns pocs... parteix de la democràcia participativa i corresponsable per tal d'assegurar la redistribució del poder, la justícia social i la consecució d'una societat d'iguals en termes de drets i deures; amb establiment d'un règim econòmic solidari i sostenible, centrat en la funció social de l'economia i en el paper de l'Estat com regulador.
Amb aquestes converses vivim una tarda amb la Rosa, la Rosa que presideix el seu jardí, amb geranis florits -que ja no veiem als balcons de Barcelona- amb una figuera que fa fruits tres cops l'any i el brogit i cant dels ocells que venen i van...
Gràcies Rosa per aquesta tarda intensa i entranyable, que ens parla d'una Caracas que m'ha agradat de percebre, d'una Caracas que valora aquest canvi social construït de manera coral entre el poder establert i la ciutadania, aquesta ciutadania viva que fa de la Caracas caòtica una Caracas entranyable i amb màgia... per tant, i per concloure, aquesta Caracas que he viscut ha estat gràcies a les persones amb les que he conviscut, aquelles a les que he posat nom i aquelles que han estat anònimes, la gent del carrer, ben o mal vestida, oferint o demanant... totes estan construint aquesta Veneçuela revolucionària, pacífica, socialista i antiimperialista!