De sabers i de sabors a l'estiu

Un relat de: carminaburana

El carrer de Regomir és moll, una pluja persistent, d'aquella que pringa i raja poc, és habitual el mes d'agost a Barcelona.
És diumenge al matí, i poca gent s'hi veu, algun que altre guiri... una parella de vells surt d'un establiment, d'aquests que han anat sortint, com cargols després de la pluja, a Ciutat Vella, oberts tots els dies i a tota hora, homes atents i de pell fosca els gestionen.
Ell amb bastó a la dreta, ella no el necessita, va del seu bracet. Caminen poc a poc, ella l'espita que ja n'hi ha prou de gastar, que estem a mitjans de més i la bossa és buida... ell li contesta que mai no gasta, que si vol els bombons és per què a ella li agraden, i que sempre n'hi vol regalar... ella li contesta que encara queden caramels dels que van comprar ahir... que si vol dolç n'agafi un dels que li toquen.
Ell vesteix una sahariana d'aquestes que els progres es porten de Cuba, i que ell utilitza des dels anys 70, neta i planxada, un cop per setmana... ella porta un vestit rosegat pel temps, de flors... ella mateixa se'l va cosir fa un munt de temps... la roba, dels encants, i prou goig que feia quan el va estrenar per la primera comunió del net, ara ell qui sap per on para, li agradaven els viatges... com als seus pares, si, per allò de la droga i la Model, el pare tancat i la mare a Eivissa, a provar mercaderies noves...
Ells van restar contents quan el que va néixer del seu amor va ser una filla, els cuidaria quan fossin vells, el temps els va dir que el que no poguessin fer per si mateixos... encara es pregunten on es van equivocar en la seva educació, que van fer malament perquè la seva princesa no fos com les de les filles de les seves conegudes...
Ells son savis d'això de la vida i la mort, tenen aquest saber que no s'escriu als llibres sinó a la pell i les arrugues... de vegades s'ho expliquen amb paraules, de vegades les mirades i el plor és el substitut d'un llenguatge que no ho pot dir tot... saben que quan caigui un caurà l'altre, no saben qui plorarà qui, però el que si saben és que el plor durarà poc, i ningú més que ells en seran els protagonistes.
I un any més, a l'estiu, poden caminar per aquesta Barcelona tan canviada, i que agrada tant de per fora, que quasi està okupada per estrangers... de moment, la caixa, pot esperar, la sabor dels caramels i els bombons encara els mantenen vius.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: