Mares i fills

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Hi ha mares que riuen i mares que ploren.
Mares que porten els seus fills en cotxets i ombrel·les, perquè el sol no els molesti i mares que aixequen les mans al cel en actitud de pregària enmig dels enderrocs provocats per les bombes, tenint al davant el seu fill esventrat i mort.
Hi ha mares que veuen un futur pels seus fills i d'altres que els hi han arrabassat l'ànima d'un cop brutal de violència i ignomínia.
I mentre seguim vivint i passen els dies.
I també hi ha nins que viuen la dolçor i que els hi posen cremes perquè el seu culet no se'ls hi escaldi i d'altres amb les cames amputades per les mines anti-persones que malnats han omplert gran part del planeta.
Hi ha nins que escolten música i d'altres que han après a distingir el xiulo dels míssils que els hi arriben d'un cel obscur i enfosquit per les explosions.
També hi ha nins grassos i nins prims. Nins de la generació de l'hamburguesa i del menjar fems i d'altres nins que han après a fer cua per a disputar-se un poc de menjar quan arriben els camions amb l'ajut humanitari.
I mentre, uns viuen els luxes i altres les misèries. I mentre son comptats qui viuen en la riquesa (no d'esperit) i d'altres que viuen dues misèries: la dels aliments i la de la dignitat.
Jo per sort o per desgràcia, contempl el que ocorre i em converteix en un cronista trist d'un temps que no acab de comprendre. On es percep més la mediocritat que la intel·ligència. La brutalitat que l'harmonia. I malgrat aquestes percepcions, encara em queda força per intentar sembrar al meu voltant una dosi d'humanitat i uns valors ètics que de cada cop es difuminen més.
I menj cada dia: Aliments i no em queda més remei que rosegar la injustícia, la insensibilitat d'aquests amos-botxins que reguen a diari el món de sang per continuar construint el seu imperi amb morts i fonaments de cadàvers destrossats. De pobles fet trossos als que els hi estan furtant la pau, la dignitat i l'esperit. I que en demés com controlen bastants de medis de comunicació, perverteixen el significat de les paraules. Darrerament han canviat la de "resistent" per "terrorista".
Tinc un racó en el meu cor, per les mares que no coneixeran de grans en els seus fills, perquè els hi han tallat el coll en plena infantesa, amb la destral sanguinolenta dels que imposen el seu ordre.
Jo visc a un poble de pau, on els nins juguen pel carrer encara. I n'hi ha molts d'altres éssers humans, nins que encara no han matat-assassinat, que juguen enmig dels enderrocs dels bombardeigs, recollint ferros de les bombes per esbrinar la seva procedència.
Nins amb casa i amb una cambra individual que els protegeixi dels malsons. I aquells, altres nins que viuen un malson permanent des de l'alba que amolla els primers rajos de sol, perquè han passat la nit escoltat com esclataven les bombes al seu voltant.
Nins que les carícies de la mare els protegiran contra qualsevulla sensacions de por i altres que duran la por amarada al cos i al cor per a tota la vida.
L'odi és una planta que cada dia es va regant amb sang.
Quins sentiments poden arribar a generar aquestes mares i aquests nins i nines a qui se'ls hi està robant tot, demés de la pau?
L'odi, és semblant a un gran arbre, és una energia tan gran i poderosa com l'amor. Ambdues necessiten d'un terreny apropiat per fer-se grans i poderosos. I avui, es reparteix més odi que amor.
Quins fruits esperem que sorgeixin d'aquest arbre? De les branques fetes de la ignorància, la injustícia i els genocidis?.
Les mares han tingut i tenen la capacitat, màgica i sagrada d'engendrar, de crear. Amb l'amor i l'estimació cap en aquestes criatures que elles han parit, i que en uns llocs son preservades i en altres massacrades perquè s'està adorant a uns deus violents, agressius i destructors. Hi ha mares i nins amb l'ànima calcinada. I mentre els dirigents que adoren aquests deus, es torquen les mans plenes de sang amb els seus faldons de disseny i fan cimeres creades a sobre de muntanyes d'assassinats que es podrien evitar.

Jo, plor i la Deessa plora.

Josep Bonnín

Comentaris

  • i què ens queda?[Ofensiu]
    carminaburana | 23-08-2006

    llegia i llegia i al final he pensat, disortadament, que la llavor està plantada, i dels nins -com dius tu- embolcallats en sortiran els futurs botxins i dels nins que els ha tocat de viure la guerra dels altres en sortirar la bona fusta!
    i què ens queda a la gent de pau? a mares i pares, estimar en la generositat, si mes no els valgui la vivència!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

401 Relats

907 Comentaris

512870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!