Per començar de nou, cal concloure?

Un relat de: carminaburana

Diumenge a la tarda, avui el futbol ha sonat tot el dia, tot i que la derrota del barça ha fet que no toquéssim a victòria. A la cuina xiula la vàlvula de l'olla del brou, les croquetes estan a punt... i jo porto ja una bona estona llegint-vos! De vegades em parleu, de vegades llegeixo massa internet! De vegades us parleu a vosaltres mateixos! De vegades amb aquesta forma de diàleg percebo que us parleu i em parleu! És una molt interessant estratègia pel vostre coneixement, i ara, sense voler ser massa profe impertinent, és el mateix que fa una persona a la qual li fem una entrevista, ella ens parla i es parla a sí mateixa! I és per això, també, que l'entrevista pot ser terapèutica per si mateixa i no només un instrument de valoració!
Frases que hem repetit i si, arriben, frases que es treuen de significat... frases que em fan la pilota, i penso que és una activitat tan antiga com la infermeria... tot i que voldria que algunes de les coses que dieu sortissin de vosaltres i no de frases fetes! Somriures pels encerts, ganyotes quan percebo que us enganyeu...
Això del portafoli, desconegut fa tan sols tres mesos ara ho heu incorporat al vostre bagatge personal, i a més, tot el que heu arribat a llegir! No sé si hi ha molt estudiant que es queixa de que falten llibres a la biblioteca! Jo sempre havia sentit que en sobraven...
Els llocs i els moments d'inspiració i reflexió del portafoli... tan diversos! Tan interessants! No té perquè ser sempre la biblioteca o l'estudi, ni el silenci de la soledat! Pot ser al tren, al bany mentre us renteu les dents, amb un ull a l'espill i l'altra a la tele... o al voltant dels diaris i els croissants un diumenge al matí, amb la família. També a altes hores de la matinada, que son quan no treballeu i robeu un temps de son o de compartir amb companyes de vida o amics que us reclamen! Seria interessant que, aquesta renúncia, tingués el seu fruit, que aquest escollir dels llibres i la infermeria tingués una recompensa per vosaltres i no un penediment.
La possibilitat d'anar i tornar amb els coneixements i l'experiència, la relació que heu anat establint amb aquells nous conceptes i el significat que li donàveu a experiències viscudes ja! Nous significats a situacions antigues! Que interessant poder posar nom i sentit a l'experiència i a la vida!
Pel que fa al temps si que és una variable que es repeteix una i altra vegada, el temps! Què en fem? Tinc alguna cosa escrita que en parla, del rellotge i les sagetes! Com passa quan esteu amb la persona estimada? Potser es posen a córrer? Som nosaltres també que vivim l'experiència del temps, ell és sempre igual! Giren i giren i, cap on van? Som nosaltres que anem!
Tres mesos de treball intens i ara s'acaba, m'agradaria que, el que heu après vagi agafant significat en el vostre creixement personal i professional, que contempleu tot aquest bagatge, ja ho sabeu, com coneixements oberts, recursius... incorporeu i no us dolgui deixar pel camí allò que no us interessa, allò que veieu que és obsolet!
Be, no em sento massa inspirada, tan sols això, seguiu el vostre camí, i sabeu que si em necessiteu, jo em quedo!
ENDAVANT!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: