Cercador
Una ciutat estimada
Un relat de: carminaburanaLa Mònica, estima Barcelona
La va visitar de petita
I ara hi estudia el doctorat
Ha estat difícil l'adaptació
I més si tenim en compte
Que ella és diferent
És diferent per moltes coses,
Com tothom...
Des de fa un temps
Té un amic inseparable
Ell és tímid, poc protagonista
És essencial per ella
Li dóna independència
Ella l'agafa amb fermesa i delicadesa
Sempre el té a l'abast, al seu costat
Desplegat o ajagut
Ella porta bastó i no és coixa
Ella porta bastó i no és aristòcrata
Ella és diferent
Estima Barcelona
Estima les seves gents que l'ajuden
Se sent protegida i cuidada en la seva diferència
A l'estiu Barcelona
És una ciutat diferent, com ella, diferent!
La gent forània bada, mira els plànols
La gent forània no veu les gents
La gent forània no veu la Mònica
La gent forània no veu la seva diferència
A l'estiu, la Mònica, estima Barcelona
A l'estiu, la nova Barcelona, no estima la Mònica
Carmina 30/08/2006
l´Autor
Últims relats de l'autor
- En Josep, un personatge dels 70 que recobra actualitat
- Per començar de nou, cal concloure?
- Somnis d'estiu
- De sabers i de sabors a l'estiu
- Mort a l'asfalt, desolació a la ciutat
- Cuidar, crear, estimar... Sóc infermera, sóc docent, sóc mare,
- Una ciutat estimada
- Ell és alt i ben plantat, ella és de fora...
- Un vespre amb els meus homes, previsibles?
- Dolor, si ets mascle, et regalo un laberint per què t'hi perdis!
- M'agrada com t'estimo!
- Perruqueria: àgora revolucionària...
- La màgia de Caracas
- L'exposició: de l'Ebre al 38
- He tingut un amant! O... de Barcelona a Alacant per un doctorat