Cadència trencada

Jo...
una submisa armada...
Tu,
una estrella fugaç...
només un desig,
una imaginació,
un instant,
un somni,
una ficció.

Què som nosaltres?
Una cadència trencada,
un lament en la nit,
un llit per una persona,
un sofà buit...

Per ser, dubtem fins i tot de ser persones.
Per fer, dubtem fins i tot d'allò que vàrem fer...
Per parlar, vam decidir silenciar les nostres esperances
amb promeses buides que mai complirem...

Ja no hi ha retorn,
ja no hi ha circumstància
no hi som,
ni tu ni jo.

Dubto
si vam existir algun dia,
dubto,
si existirem...

Indiferència.

Cadència trencada.

Enmig d'aquesta decepció
l'únic que sento és llàstima...
perquè ni tan sols
som tres punts suspensius.
Només un punt i a part,
per tornar a començar si és que,
de veritat, val la pena...

Ball de buidors,
música de poetes.
Margarides pansides de bon matí.

Cadència trencada.

Punt i final.