Hola Merihann!!!
diuen que encara que passi el temps, hi ha relacions que mai es perden...espero que em recordis especialment...he retornat de l'oblit per tornar a plasmar les meves vivències, idees...paranoies...jeje
Espero que tot vagi molt bé, ja veig que segueixes sent relataire...
una abraçada molt forta companya!

Jo de tu...per experiència propia...intentaria connectar-me amb mi mateixa i trobar la pau i la felicitat en tu mateixa , no deixis que ningú tingui el poder de fer-te trontollar.Et desitjo que aquest enyor i mancança es converteixin en alegria i plenitud.un petonàs!

Hola llibre!!
M'ha agradat molt aquest relat , la veritat és que m'he sentit una mica identificada...trobar-me sense rumb i sense sortida...a vegades gent que no és gens propera a la teva vida quotidiana com és el mexicà et diu la realitat i potser t'entén millor que no pas una amiga que només t'utilitza per divertir-se...i a sobre no et tira cacauets!
un peto!

Està molt ben escrit però és molt trist , quan s'acaba una relació és dur seguir endevant sense la persona estimada i més si s'ha acabat de mal rotllo ,lo millor per tots és deixar en la memòria només els bons moments!
un petonàs
pd:per cert...m'agrada el teu lema!

No pots robar l'intimitat d'una persona perquè sino vol dir que no l'estimes...
Genial , m'encanta l'idea...
un petó ben fort misteriós capdelín

és qüestió de pràctica...ho vaig apendre quan era petita durant un viatge de tornada desde Puigcerdà...és una cosa curiosa!:P

Que maco!!que guai , m'encanta i segur que a la merihann també!!moltíssimes gràcies capdelín..si jo sapigués més de tu també t'escriuria algo!
un petonàs

pd:si si , el meu pare és el Julio Iglesias jajajjjajja

M'encanta l'idea , espero que hagi sigut una situació viscuda perquè és una cosa ben bonica , jo sóc una persona de nit i el que més valoro és una gran conversa durant hores i hores , a veure si algún dia em passa tant intensament!un petonàs i un altre cop felicitats!!

Huoles!
Jo tinc vint anys i em passa lo mateix...els pares sempre ens voldràn protegir i sempre ens diràn que no a tot lo que signifiqui viure noves experiències que podem sortir fracassant , però lo que no saben ells és que també podem sortir guanyant!!La qüestió és desmarcar-se i fer lo que un creu convenient..felicitats pel relat i un petó ben fort!

Huoles!està ben escrit el relat però no estic gaire d'acord amb aquell sentiment...just he escrit un poema "no vull parlar d'aquell amor" que és com l'antitesi del teu però wueno són maneres de veure l'amor...jeje és increible com l'amor inicial es converteix en ràbia ,està molt ben aconseguit!
un petonàs!

Ei!molt bo...m'ha agradat molt , bàsicament perquè és un crit a l'esperança i a no defallir en els mals moments.Tot té una solució , el problema és trobar-la.
un petó ben fort

Moltes vegades ens enganyem de forma extraordinària a nosaltres mateixos i després trobem que és un fals amor...però lo millor que podem fer és veure-ho i llavors aprendre de la situació.Es passa malament però i si hi hagués algú allà fora que ens estimés de forma il.limitada?
una forta abraçada

M'has fet sentir engoixa..està molt ben aconseguit, arribes a recrear l'ambient ,molta gent ens hem adormit amb llàgrimes als ulls , per mi ho expliques a la perfecció!
felicitats!
un petó

pd:no ens facis esperar tant per llegir-te!

M'has provocat llàgrimes però d'alegria...moltíssimes gràcies per dirigir-m'ho , em sento especial!!!ets un sol...prometo intentar cada dia ser més optimista encara!entre tots m'esteu aixecant del terra!
moltes gràcies de tot cor.

Serà difícil que t'arribi a dir algo , t'ho dic per experiència , tothom voldriem que les persones del voltant s'en adonessin que ens estàn fent mal i més si és una persona tan important per nosaltres...suposo que finalment tot s'arreglarà , o no.
un petonàs i ànims