Respostes

Un relat de: cabopolonio

Per què esperar si saps que no rebràs res?
Per què no deixar passar el temps i el que sigui, serà?
Per què necessitar un canvi en l'aquí i ara, si no hi ha lloc per tu?
No vull tenir que esperar, necessitar un canvi, necessito que de sobte sense adonar-me'n estiguis al meu costat, encara que sigui en la meva ment.
Necessito que em miris i vegis més enllà del que sempre has vist, del que t'he mostrat.
Un instant és suficient per veure en uns ulls un sentiment , una harmonia, una complicitat...
Avui tinc menys que demà, però més que ahir...això ara i sempre.
Només necessito ser realista, veure que el que hi ha és el que veig, i res més.
No baixaré la guàrdia, no penso deixar passar l'oportunitat de que poc a poc comptis amb mi, pel que necessitis, i potser... potser així pot sorgir aquell instant... aquell instant en què les nostres mirades es creuïn i sense dir paraula saber el que sentim...

Comentaris

  • Bé ... reflexió mol generalitzada. [Ofensiu]
    jos monts | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Busques les respostes?.
    Las respostes, les dona el temps.
    Un és feble i la guàrdia a la llarga es baixa i tot pot ser que en un instant
    -------------------
    Espero més relats teus.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: