nit fatídica

Un relat de: cabopolonio

No!Ja sona el despertador, obro els ulls i no...no era un somni , els ulls em fan mal i tinc aquella sensació amb la qual m'en vaig anar a dormir.
No, no m'ho puc creure , no pot ser que la meva àvia hagi fet això , no és així , però veient la cara de le meva mare veig la gravetat de la situació.
La meva àvia , tan riallera , tan socieble , tan feliç ha intentat suicidar-se i no m'ho crec.
No té ganes de viure , no té incentius per viure.Jo des d'aqui no puc fer-hi res , em sento impotent, perquè no puc estar allà?Tinc ganes de dir-li que l'estimo , que ens té a tots , que volem que es possi bé , però ni es possa al telèfon.Fa messos que no parlo amb ella , no se res , la família ens amaga coses per qüestió de distància i no preocupar-nos , l'Uruguai està massa lluny.
El meu cor se sent desbordat , ara que tot anava bé passa això...
No puc estar esperant notícies al costat del telèfon , no puc parar de viure , no puc fer-hi res.
Els meus amics m'ajuden i em recolzen però no es pot fer res.Els meus ulls delaten el meu cansanci i la meva tristor i tampoc puc fer-hi res.
Tinc que deixar passar temps però de mentres , àvia t'estimo molt.

Comentaris

  • SÍ QUE POTS FER-HI ALGUNA COSA...[Ofensiu]
    Capdelin | 05-01-2005 | Valoració: 9

    plorar, enyorar, rabiar, mirar a l´horitzó llunyà, cabrejar-te d´impotència, cridar, xisclar, mossegar-te els punys, cagar-te en tot, esperar... desitjar... esperar... somiar... esperar, Laura... tot això són formes d´amor...
    però el MÉS IMPORTANT de tot... ja ho has fet... ho dius al final del relat: " ÀVIA, T´ESTIMO MOLT! "... i la llunyania cruel... ageganteix aquest dolor que et menja l´ànima.
    ànims...
    no et coneixia... quina biografia...! el món és petit per tu, noia! quina enveja!
    seguiré llegint altres relats teus... se´t veu en la foto VITAL, riallera, de bon cor...
    un petooooÖoo i una abraçada.
    t´envio aquest poema que tinc a RC dedicat a tu i a la teva àvia:

    LA VELLETA

    La velleta,
    cebells de plata,
    resa el rosari
    fora al carrer;
    Nadal blanc,
    roses de sang...
    la pena mata.

    La velleta,
    cabells de plata,
    espera ansiosa
    son fill guerrer;
    Nadal blanc,
    roses de sang...
    son fill... no ve.

    La velleta,
    cabells de plata,
    avui no espera
    fora al carrer;
    Nadal blanc,
    roses de sang...
    plora la tarda!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: