un orgasme mental

Un relat de: Ullets

Ring ring… es el so que fa, quan algú vol parlar amb tu. De tantes nits que m'he passat aquí asseguda, de tanta gent que he arribat a "conèixer", tu vas ser molt diferent. Vàrem començar a parlar, com si ho haguéssim fet de tota la vida. Primeres paraules, desprès silencis, i finalment una idea, escoltar-nos la veu!

El principi sentia timidesa, tal com despullar-me davant d'algú que pot jutjar l'olor de la meva pell, però amb el pas de les hores, la teva veu i la meva van acabar teixint un món ple de somriures, en una nit tenyida de color negre.

Si! Ara recordo el to de la teva veu, primer vàrem parlar de la mort i tu hem vas explicar que fins i tot en coneixies l'olor. Va ser una hora dedicada a la mort, i a tots els seus preàmbuls. Mai havia pogut parlar en veu alta amb ningú, explicar-li tot allò que sentia, que tenia rondant el cap.

Desprès hem vas preguntar... "Hem tens molt intrigat, ja m'has dit dos cops que no estàs be, que et passa?" T'ho vaig explicar, vas fer un silenci que hem va ennuegar l'ànima. Unaltre cop silencis no, cony! Vas parlar... la teva dolça veu hem va explicar mil i una coses, i hem vas fer créixer en 6 hores.

Recordo algunes de les coses que hem vas dir, "Estic de puta mare parlant amb tu", "Ets una noia intel·ligent", "Ets molt interessant", "probablement demà hem passi el dia pensant en tu", "tu estàs per sobre de moltes coses", "no se com reaccionaré davant de l'amor ara"... mil i una frases que van quedar guardades a la capseta d'emocions que recordar en el moments, on la grisor s'escampa pel meu cap.

Amb un... "oblida les depressions, que tu ho vals", et vas acomiadar, esperant que l'endemà aquesta màgia no s'hagués perdut, en alguns dels racons de les nostres habitacions.

Hem va agradar tant veure com parlaves i t'escoltava i et sentia, i jo no deixava de somriure ni un sol instant, per què et necessitava tant aquella nit... tant va ser així que hagués fet l'amor amb tu.

Primer t'hagués mirat els ulls, fermament, sense cap mena de por. T'hagués agafat una mà, i me l'hagués mirat, sentit, tocat, palpat, fins i tot l'hagués besat... abans de besar els teus llavis, plens d'optimisme.

Dels teus llavis, no m'hagués cansat en tota la nit, estic segura que tenen un gust especial, com a maduixes suaus, que no t'en canses del seu gust, i que vols tenir a la boca durant l'eternitat.

M'hagués despullat davant teu, tal com amb la meva veu, poc a poc, tu a la teva cadira, aquella que no podies ni aguantar a les 4 del matí, i jo, m'hagués tret tota la roba, deixant que la llum, poses colors a la meva pell, i deixaria que poc a poc, t'acostessis, per olorar cada racó del meu cos.

La llum potser faria, que tingues por de tocar-te, d'abraçar-te nua, de deixar-me estimar en aquell terra, que fred, faria que els meus mugrons estiguessin del tot ferms, i que les teves mans, acariciant-me m'emportessin fins a l'infinit, aquell que tantes vegades he estudiat matemàticament.
T'hagués demanat, que hem fessis l'amor amb cura, amb passió, sense oblidar els petons, mil preàmbuls silenciosos... que m'excitessis, que fessis que gaudis del sexe amb una persona quasi desconeguda, amb qui havia creat un clímax que durant unes hores hem va fer embogir.

Si hagués sigut possible en arribar el tan volgut orgasme, t'hagués demanat que et quedessis dins meu, per sentir-te plenament, per tenir-te aprop, per olorar-te...

En acabar la nit, potser m'haguessis dit "he sentit que has estat la dona d'aquest moment, no se pas si de la meva vida, però si d'aquesta nit, que et prometo que aquest terra no oblidarà mai".

En qualsevol cas, hem quedo dues coses de tu... 6 hores meravelloses, plenes de complicitats, de silencis i et podria dir que fins i tot d'estima, i una paraula que sense dubte se que utilitzaré durant molt de temps... "Claaaaaaaaaaaru".

A tu, que mai ho llegiràs, però que hem vas fer sentir tant especial, només un instant... m'agradaria fer l'amor amb tu.

Comentaris

  • quan...[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-01-2006

    ... el vaig llegir fa ja un temps, no vaig pensar-ho... però ara, rellegint-lo, m'ha vingut en ment de seguida el llibre de Nunca miras mis manos!!! de veritat!!!

    A vegades encaixem amb les persones d'una manera increïble; i no importa com sigui, no importa on estiguin, no importa com us comuniqueu, no importa l'espai (ni l'infinit), no importa el moment, no importa "res". Sols és l'instant de connexió, un moment màgic que uneix dues persones.
    Un encaix perfecte que se'ns mostra amb espurnes...

    [ bé, no m'he explicat massa bé diria... ]

    Dufi

  • m'encanta!![Ofensiu]
    cabopolonio | 05-01-2005 | Valoració: 9

    M'encanta l'idea , espero que hagi sigut una situació viscuda perquè és una cosa ben bonica , jo sóc una persona de nit i el que més valoro és una gran conversa durant hores i hores , a veure si algún dia em passa tant intensament!un petonàs i un altre cop felicitats!!

  • bones!![Ofensiu]
    moher | 05-01-2005

    Caram noia...és autobiogàfic o què??
    A vegades trobes algú totalment desconegut i, pel que sigui, sents que el coneixes de sempre. Curiós...
    M'ha agradat com has anat descrivint la nit, com has explicat un hipotètic desenllaç,...
    És una llàstima, perquè està molt ben escrit, però fas tota l'estona la mateixa falta...no sé massa bé com va..però no utilitzes bé HEM i EM.
    Apart d'això, l'he trobat molt bo.

    Merci pel teu comentari, de debò!
    Una abraçada i endavant!

    moher

  • Uns ullets que ho veuen tot,[Ofensiu]

    i més enllà. I quan es tanquent, veuen amb plenitud encara un altre món. El que tens dins.
    Has acoplat el fet amb un desig que no es va arribar a materialitzar físicament, però que sens dubte, d'alguna manera, l'has viscut. Capdelín l'encerta en dir "no sembla mental!"
    Les puntualitzacions de netipolit em semblen d'alguna manera oportunes atès que les úniques observacions possibles que se't pot fer són d'aquest tipus; ortogràfiques i poc més. Perquè la redacció transmet i, si transmet, tens assolida com a autora la fita a la que sempre tot autor vol arribar; que el seu missatge sigui percebut i en certa manera viscut pel lector.
    També jo he tingut aquesta sensació alguna vegada. Gràcies per fer-me-la evocar.

    Una forta abraçada


    Vicenç

  • NO SEMBLA MENTAL![Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10

    sembla que escrius la crònica, el diari d´uns fets consumats...
    tens una gran imaginació... ets molt detallista... no se t´escapa res, cap detall... dibuixes teatralment a la perfecció l´escena imaginada... inicies, avances, entres, penetres... perfecte!!!
    hi ha unes pinzellades de poesia que embelleixen el relat eròtic... i el fan digne... real...
    mental o real... l´orgasme és colosal ( je je je )
    fantàstic, Ullets... o millor dit... ULLASSOS! perquè no se´ls hi escapa res... ("qué peligro!", je je je )
    un petoooooooÓ ( mental ) "qué remedio!" ja ja ja!
    i un bon any!... i segueix escribint... collons!
    ( mentals, també)

  • before you acuse me, take a look at yourself[Ofensiu]
    subal | 30-12-2004

    Tan nets i polits, ves que no ens taquem amb la mateixa mermelada

  • Anem amb compte![Ofensiu]
    netipolit | 30-12-2004

    Tria:

    • Hem sembla que em de fer alguna correcció
    • Em sembla que hem de fer alguna correcció


    Molta salut, molta.



  • Ha molat, l'orgasme![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 29-12-2004

    Avui, no sé que passa, però no paro de llegir relats que em recorden situacions viscudes, i m'hi sento molt identificat. Em passa també amb el teu orgasme mental, doncs de vegades parlar amb algú interessant és com fer l'amor. És una sensació genial, i molts cops desitgem que aquesta correspondència mental passi al físic, i acabar fent l'amor físicament, encara que l'orgasme mental mai no s'atura. El clímax és total! És el tipus de relació que m'agrada, doncs no podria ara ja limitar els meus actes a pur gaudi físic.
    M'agrada perquè no limites l'amor ni el sexe a qualitats físiques.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Ullets

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

62503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta