La Sagrada Família

Un relat de: cabopolonio

Mai havia anat en tant poc temps per aquell barri casi desconegut per mi , ara passo molt sovint , m'encanta veure la Sagrada Família tant poderosa eregint-se per sobre del meu cap.Fins i tot m'he fet passar per turista i he escoltat a les guies turístiques que tant admiro.Però no només vaig a aquell barri per la Sagrada Família , per allà prop hi ha una gran persona , algú important en la meva vida , algú que m'estima.
És un noi que mai m'ha fallat i que em fa riure, que m'acarona i m'abraça.
Quan estem en el seu pis de sobte em trobo abraçada a ell o acaronant les seves mans i tinc una sensació de pau , m'encanta tenir un amic així , és lo que sempre havia volgut.I amb ell he compartit riures i plors , hem parlat de tonteries i hem parlat del futur.I se que marxarà i encara i així l'estimo sense pensar en que s'en anirà.I per això aprofito cada minut amb ell , em dona igual el que pensin els demés , només faig el que sento.
I poc a poc anem sabent més un de l'altre , i faig coincidir horaris i excuses per trobar-nos i ens ho passem realment bé.
I ja tinc ganes de que li pugui fer de guía turística per Barcelona mentre ell m'ensenya els bars.
I desitjo que sigui feliç , ja sigui al seu país o aquí.
I m'encanta el seu accent i m'encanta que me l'enganxi.I m'alegra que la seva família hagi sentit parlar de mi ja que significa que dins del seu cor tinc un lloc.
Aquest relat li llegiré, segurament quan estiguem a la seva habitació i em farà una mica de vergonya ja que veurà en primer plànol el meu cor , però tinc ganes de ser així , directa i que no em costi dir un t'estimo sentit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: