Cercador
Però m'agrada
Un relat de: bresquilla- Compartir:
El xipoll de l'aigua em desperta
de somnis com de ressaca d'absenta.
Nedo al gorg d'aigua pútrida
i en surto complaguda i bruta.
(Ho donaria tot per aigües tèrboles
on amagar-me entre fangs escatològics).
Observo la meva imatge distorsionada
i gairebé no recordo l'antiga mirada.
L'enyoro, em menteixo i repeteixo,
insaciable, la perfecció de l'ahir.
Era pura i senzilla i ara obscena i obaga.
Però m'agrada.
Comentaris
-
Aigües tèrboles[Ofensiu]Unaquimera | 10-12-2006 | Valoració: 10
Un poema ben sonor, no només pels remors que evoca sinó per la combinació fonètica de les paraules que has emprat per construir el teu vers...
Impactant la forma, certament, i el contingut. Les aigües, tot i que remogudes, deixen entreveure una postura ferma... imagino els ulls de mirada franca, la cara aixecada, el gest desafiant afirmant i afirmant-se... sense mirar endarrere.
N'he gaudit molt, amb aquest segon relat teu.
Hi tornaré, esperant descobrir nous escrits!
De moment, t'envio una abraçada senzilla i clara,
Unaquimera
-
Poesia mistèrica.[Ofensiu]angie | 06-12-2006
Bon poema. T'hi amares, com els versos que submergeixes en el fangar de l'existència.
Bo!. Sí!.
angie -
Clara i neta[Ofensiu]F. Arnau | 16-11-2006 | Valoració: 10
Dolça bresquilla
la teua Poesia
clara i senzilla.
Benvinguda a aquest món tan procel·lós dels bojos per les lletres.
Francesc Arnau i Chinchilla