TAST AL BOSCATGE (Dues versions)

TAST AL BOSCATGE (I)

Ella em passà primer una cama pel damunt el muscle. Semblant a l'acció del cigne que alça i abat una ala. Després, l'altra.
I vaig tenir a l'abast el sensual tall carnós sota l'arrissat borrissol vellut de seda. Aspiració profunda, gaudint de la flaire a perfum i a dona. Perboc almescat d'incògnites delectances. Mística comunió de civilització i natura.
-Tota al teu abast, la balma. Xucla'm! - gemecà.
I vaig posar-hi els llavis, sense taba. Enterbolit l'enteniment, de sobte, m'hi vaig trobar immers i perdut en encetada cova submarina. I vaig mamussar-la amb gula. I la vaig llepar amb delectació. Amb el cinc sentits. Llengua i fenedura de tast deliciós, calent, almivarat. Amb tacte sucós, suau, tebi. Amb emanacions subtils de femella; amb talls de carn rosada, porcellana nacrada de càlids licors.
La llengua, aletejant, gaudia horitzons de nord a sud; més al sud, després. Còvecs abellidors, rierols i valls; turons i estanyols. Traslladant migranyes, inventant caminois muntanyencs sense argelagues, resseguint ruscos curulls de mel, absents d'abelles. Jo, com ós golafre. Com tagarot manifasser. Garbellant il·lusions, desmai absent. Tossut, pertinaç, tossut, tossut. Ella, gentil oronella ratllant l'eretisme, una vegada. I altra. Fins degotar la frontera.
I com ens abellia a tots dos, aqueix contacte! Excitats, ens consumírem sense flama, atansants un amb l'altra, al bell mig de la pineda, damunt un matalàs de carícies i de molsa, sota una cel lluent de pregona alegria .

**********************

TAST AL BOSCATGE (II) Versió de Bruixot, inclosa amb el seu permís, que va tenir la ocurrència de trasformar-la en 'renglons trencats' que diu ell -o 'renglons curts', com dic jo-.


Ella em passà primer una cama
pel damunt el muscle.
Semblant a l'acció del cigne
que alça i abat l'ala.
Després, l'altra.

I vaig tenir a l'abast
el tall sensual, carnós,
sota l'arrissat borrissol
vellut de seda.
Aspiració profunda.
Perboc almescat
d'incògnites delectances.

Tota al teu abast,
la balma.
Xucla'm!
-gemecà.

I vaig posar-hi els llavis,
sense taba.
Enterbolit l'enteniment,
m'hi vaig trobar immers
en l'encetada cova
submarina.
Vaig mamussar-la
amb gula.
Vaig llepar-la
amb delectació.
Llengua i fenedura
de tast deliciós,
calent, almívarat.
Amb tacte sucós,
suau, bleïdor.

Emanacions subtils
de femella;
amb talls de carn rosada,
porcellana nacrada
de càlids licors.

La llengua, aletejant,
gaudia d'horitzons.
Còvecs abellidors,
rierols i valls;
turons i estanyols.

Traslladant entendriments,
inventant caminois muntanyencs
sense argelagues,
resseguint ruscos curulls
de mel absenta d'abelles.

Jo, com ós golafre.
Com tagarot manifasser.
Garbellant il·lusions,
desmai absent.
Tossut, pertinaç,
tossut, tossut.
Ella, gentil oronella
ratllant l'eretisme,
una vegada. I altra.
Fins degotar la frontera.

Excitats, ens consumírem
sense flama,
atansats un amb l'altra,
al bell mig de la pineda,
damunt un matalàs
de carícies i de molsa,
sota una cel lluent.