Amb cura i amor el poema recorre els cossos amb els dits com a guia. És un text que traspua delicadesa a un nivell profundament íntim.

També vull agrair-te el comentari al meu text, espero que el gaudissis com jo he gaudit el teu.

Amb cura i amor el poema recorre els cossos amb els dits com a guia. És un text que traspua delicadesa a un nivell profundament íntim.

També vull agrair-te el comentari al meu text, espero que el gaudissis com jo he gaudit el teu.

Crec que al final per això som aquí, en aquest portal, vull dir. Tots tenim aquest impuls, com bé dius, i necessitem un escapament. M'he sentit molt identificat amb el protagonista del teu relat, crec que has plasmat prou bé el que jo sempre he considerat un "neguit" (tendeixo al got mig buit), que et remou per dins.

I gràcies per deixar el teu comentari al meu relat.

Gràcies per evocar una bella imatge amb aquest poema. És especialment potent quan fa tant temps que no el tinc a prop.

I gràcies pels teus comentaris. Una abraçada.

En dos minuts m'has enganxat del tot. I discrepo educadament amb els companys dels comentaris: la divisió en titolets dona un aire episòdic al fragment, com si de tres escenes pictòriques es tractés.

Quan t'enamores fugaçment d'algú i, abans de tenir-hi cap contacte, en el teu cap ja us heu casat, heu viscut junts seixanta anys i heu tingut tres fills i quatre gats. El món interior pot ser molt potent, i aquí queda demostrat. Bon relat.

Aquest text és una mostra clara del que ha de ser un microrrelat. Enganxat des de la primera línia, atrapa l'atenció sense deixar-te anar i et remata en el gir final.

Molt bon relat, aconsegueix en poques línies que el protagonista ens sembli sospitosament pedant i ben aviat ens entendreix el cor la manera com gestiona la seva desgràcia.

Fantàstica concatenació de microrrelats, en un mateix esdeveniment has exhaurit els punts de vista possibles i encara algun més. Felicitats.

Relat molt ben tancat amb sorpresa final, no es veu a venir!

És ben cert que, si no el coneixes, és un personatge molt entranyable.

I gràcies pel teu comentari!

Penso que viatjar en el temps pot ser lucratiu si es fa per entreteniment, però no crec que es pugui (o s'hagi de) canviar el curs dels esdeveniments. Les coses passen o fem que passin i n'hem de treure el millor de cada una!

Gràcies pel teu comentari!

Al final les selfies salvaran el món.

El poder místic dels vestits de núvia...

Tots volem que els nostres desitjos es facin realitat, això que s'emporta.