Cercador
Créixer
Un relat de: MartinaHTenia 15 anys, però no n’aparentava més de 13. Sempre havia estat tardana en això dels canvis que comporta créixer -que no madurar-.
Les companyes de classes estaven molt més desenvolupades que ella. Clar que, fins aleshores, tampoc l’havia importat massa.
A ella tan sols l’interessava jugar a futbol, sortir de tant en tant a prendre alguna cosa amb la colla i llegir en les estones mortes.
El seu aspecte físic era més el d’un típic noi adolescent, amb els seus texans, suèter ample, vambes còmodes i cabells recollits en una cua. Sempre havia vestit d’aquesta manera i mai s’havia plantejat de canviar-la.
Tanmateix, no li havia passat desapercebut el fet de que les noies de la seva edat començaven a maquillar-se, a vestir d’una manera més femenina i a coquetejar.
El divendres, després de classe, esperava a la colla amb la pilota a les mans, a la cantonada de sempre, prop del parc.
Aquell dia, mentre no arribaven els amics, va deixar la pilota al terra i va parar especial atenció en l’aparador d’una botiga de vestits de festa.
Hi havia un vestit de núvia que estava il•luminat de tal manera, que era inevitable no atansar-se a fer-hi una ullada. El llum projectava en ell un aire de malenconia i màgia.
Va pujar un graó per observar-lo amb més deteniment. I va començar a repassar els detalls: la lluentor feia intuir un teixit semblant a la seda, escot paraula d’honor, color blanc impol•lut, senzill sense cap extravagància ni ornament innecessari, de tall recte, seriós però provocador, discret alhora que sensual, i molt, molt femení.
En això que va arribar la colla, i van fer-li broma en veure-la tan embadalida amb el vestit. Ella va fe un gest com per treure-li importància.
Va agafar la pilota i va córrer cap al parc, darrere d’ells.
Mentre corria però, va experimentar una sensació estranya. Notava que alguna cosa havia canviat en ella. Petits canvis que començaven a germinar en el seu interior i també, en el seu exterior...
http://blocmartinah.blogspot.com.es/2013/04/creixer.html
Les companyes de classes estaven molt més desenvolupades que ella. Clar que, fins aleshores, tampoc l’havia importat massa.
A ella tan sols l’interessava jugar a futbol, sortir de tant en tant a prendre alguna cosa amb la colla i llegir en les estones mortes.
El seu aspecte físic era més el d’un típic noi adolescent, amb els seus texans, suèter ample, vambes còmodes i cabells recollits en una cua. Sempre havia vestit d’aquesta manera i mai s’havia plantejat de canviar-la.
Tanmateix, no li havia passat desapercebut el fet de que les noies de la seva edat començaven a maquillar-se, a vestir d’una manera més femenina i a coquetejar.
El divendres, després de classe, esperava a la colla amb la pilota a les mans, a la cantonada de sempre, prop del parc.
Aquell dia, mentre no arribaven els amics, va deixar la pilota al terra i va parar especial atenció en l’aparador d’una botiga de vestits de festa.
Hi havia un vestit de núvia que estava il•luminat de tal manera, que era inevitable no atansar-se a fer-hi una ullada. El llum projectava en ell un aire de malenconia i màgia.
Va pujar un graó per observar-lo amb més deteniment. I va començar a repassar els detalls: la lluentor feia intuir un teixit semblant a la seda, escot paraula d’honor, color blanc impol•lut, senzill sense cap extravagància ni ornament innecessari, de tall recte, seriós però provocador, discret alhora que sensual, i molt, molt femení.
En això que va arribar la colla, i van fer-li broma en veure-la tan embadalida amb el vestit. Ella va fe un gest com per treure-li importància.
Va agafar la pilota i va córrer cap al parc, darrere d’ells.
Mentre corria però, va experimentar una sensació estranya. Notava que alguna cosa havia canviat en ella. Petits canvis que començaven a germinar en el seu interior i també, en el seu exterior...
http://blocmartinah.blogspot.com.es/2013/04/creixer.html
Comentaris
-
MartinaH | 12-01-2015
Gràcies per les lectures i comentaris: Pinya de rosa, Montserrat Vilaró, Boris i Aleix de Ferrater.
:)
-
Per molts vestits! [Ofensiu]Olga Cervantes | 09-01-2015 | Valoració: 10
És meravellós l’efecte que produeix en la teva adolescent, el vestit de núvia que tan bé descrius.
Una forta abraçada
Pinya de rosa
-
bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 09-01-2015 | Valoració: 10
m´agrada
-
Aparador[Ofensiu]Boris | 09-01-2015 | Valoració: 8
El poder místic dels vestits de núvia...
-
Els petits canvis són poderosos[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 09-01-2015 | Valoració: 10
Aquesta noia està canviant, no se n'adona però està canviant. I tu ho has descrit perfectament. Com aquell que no vol, simplement mirant un aparador d'una botiga de roba, està canviant. Les hormones ballen el mambo sense parar. És un canvi preciós i si es fa de mica en mica, (difícil) millor. M'ha agradat molt el ritme del relat. Una forta abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
11 Relats
21 Comentaris
8040 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...http://blocmartinah.blogspot.com.es/