El crític d'art

El crític d’art entrava per la porta de la galeria que ell mateix havia muntat feia un any. Per celebrar-ne l’aniverari, havia organitzat una exposició inèdita en la que només exposaria obres que ell mateix hagués creat. Caminant tot sol per les diferents cambres de la galeria, prenia notes a la seva llibreta per elaborar-ne més tard una crítica, que publicaria a la revista d’art que recentment havia començat a editar.

Dies més tard, en rebre la nova edició del magazine a les seves oficines, s’enfurismaria tot llegint el grapat de bestieses que s’havien escrit sobre la seva obra. Engraparia un tros de paper i, sense pensar-s’ho dues vegades, escriuria una carta de queixa tot demanant una rectificació formal. La tancaria en un sobre amb l’adreça de l’editorial i la deixaria a la safata de correu de sortida. Passada una estona, damunt la seva bicicleta i carregat amb una bossa plena de sobres, es dedicaria a recorrer la ciutat fent arribar la correspondència als seus destinataris.

I finalment cada nit, mentre jeia estirat al llit, el crític d’art reflexionava sobre com n’era d’esgotador ser l’únic supervivent de l’apocalipsi nuclear.