OBSESSIÓ

Un relat de: Mònica Rure
No sé com començar aquesta confessió. Crec que m’estic tornant boja. No veig l’horitzó més enllà de tu. He deixat que siguis massa important en la meva vida, en la meva rutina, en el meu quefer diari. Interfereixes en el meu pensament massa vegades, no aconsegueixo concentrar-me.
Tot es va iniciar com un joc, per provar; em sentia sola, trista, melancòlica. Et vaig buscar expressament, decidida a trobar-te, guiada per una pura necessitat de consol. No va ser una fiblada, va ser una selecció. Em vas omplir els espais de luxúria, em vas donar allò que, sense saber-ho, sentia que em faltava.
Vam començar bé, només de tant en tant, en les ocasions on la monotonia amenaçava d’encadenar-se al meu cos; llavors, trencaves la cadena del tedi i em sentia lliure dins del meu propi cos. Primer van ser les nits, desfogaments dels dies estressants. Quant vam durar així? Un mes? Després no em vaig conformar tas sols amb això, vaig aconseguir infiltrar-te a l’oficina, i després del dinar amb les companyes i una excusa poc planejada, sortia disparada a trobar-te i allà, en el lavabo de la vuitena planta, sufocaves el meu desig. Més tard va ser en el meu propi despatx, entre reunió i reunió, quan els altres creien que ultimava informes, tu sadollaves la meva ansietat desmesurada. El mes passat ja vaig començar a posar excuses. Arribava tard: el trànsit; faltava un dia a l’oficina: un còlic; sortia abans del despatx: m’inventava clients nous.
Sé que no puc continuar així, amb la meva vida girant al teu voltant. Llavors no sabia que existia un sentiment capaç d’ennuvolar-me el pensament i fer-me perdre el seny. T’haig de deixar, ja no puc més. Si no vull acabar caminant despullada per casa, aferrada a tu. Jo, que et vaig buscar per alliberar-me, em sento esclavitzada pel teu poder.
Decidit!
Et trec les piles, et fico en una bossa i faig un nus.
Desfaig el nus..., et trec de la bossa..., et poso les piles. Només una vegada més.
Clic!
Rrrr…
Mmm!

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Boris | 16-03-2020 | Valoració: 9

    Aquest text és una mostra clara del que ha de ser un microrrelat. Enganxat des de la primera línia, atrapa l'atenció sense deixar-te anar i et remata en el gir final.

  • He fet trampa[Ofensiu]
    Akeron343 | 09-02-2020 | Valoració: 9

    ...Confesso..
    He llegit primer els comentaris, fet que m'ha donat una pista molt fiable de la sorpresa final.
    Tot i això, m'ha divertit molt, m'encanta com condueixes al lector, com marques el ritme, com vas accentuant l'espiral de dependència...

    Moltes gràcies i moltes felicitats. Ja espero el següent.

  • Boníssim[Ofensiu]
    Canela fina | 08-02-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més bo! Molt ben jugat fins al final que et bofeteja la sorpresa.Ritme ajustat a les paraules, a la passió, a la sorpresa. M'encanten les sorpreses! Una abraçada ;)

  • Fins al final[Ofensiu]
    AlfonsC | 06-02-2020 | Valoració: 8

    M'has enredat fins al final.
    Fins al moment que li has tret les piles (pobra andròmina, pobreta, sense piles... quin assassinat!!) la història anava per un altre camí i fins i tot m'ha fet pensar en un cas viscut - ei, però ni vaig amb piles ni tinc cap mena d'endoll, que per alguna feina ja m'agradaria això de tenir endoll.
    El Mmm! m'ha arrencat un somriure.Certament, has calculat bé en quin moment treure les piles, en quin moment tornar-les a posar, i quina mesura havia de tenir cadascuna de les línies del final del text.

  • Es veia venir[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2020

    Així com l'anava llegint, m'anava ensumant el final, especialment per estar classificat com a humor.
    Un relat ben divertit.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mònica Rure

1 Relats

5 Comentaris

471 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig tenir la sort que el pare m’ensenyés a llegir de molt petita, i allò em va canviar el món: els llibres em mostraven indrets diferents, personatges diversos i fantasies inimaginables; i em despertaven sentiments i emocions captivadores que em transportaven al bell mig de la història que llegia. Escriure em permet ser la creadora d’aquests mons per descobrir, i expressar amb les meves pròpies paraules tot el que els llibres em transmeten a mi.

Últims relats de l'autor