El teu relat m'ha emocionat moltíssim. Crec que saps trobar les paraules màgiques per descriure el que sents. A partir d'ara, serà un plaer continuar llegint el que escrius, ja que ets un merescut poeta. No només escrius bé, sinó que omples els cors dels lectors i ens tornes més humans.
És evident que una ruptura és trista i difícil per a tothom, i encara més per a un petit narcís. Però has de pensar que hi ha molts tipus de ruptures, i que l'important és que no desapareixi mai l'amor. Hi ha arrels que mai no s'aturen, que mai no es parteixen, però no per això aconsegueixen fer créixer flors més belles i oloroses; n'hi ha d'altres que lamentablement moren i destrueixen la seva llavor; però també hi ha unes altres que necessiten ser regades més a poc a poc, amb molta cura perquè no s'acabin extingint, amb gotes formades, de vegades, de melangia, de por, de tristor, però sempre d'un etern amor.
Aquestes flors no es consideren tan diferents a les altres.La clau està en els nostres cors, en la manera com tenim d'alimentar-la, de parlar-li. I de debò encara creus que no saps què dir-li? Segur que ho aconseguiràs! No tot s'arriba a poder comprendre, no hi ha resposta per a tot; l'única resposta per a mi és L'AMOR.
Moltes felicitats i ànims!