QUÈ PUC DIR-TE...

que hi ha una llum especial en passar perl teu espai, això et diria.
Un poema preciós que em fa pensar en varies coses alhora, em fa pensar en la natura, en com hi trobarem els camps, els boscos, més endavant.....

i em fa pensar també en un amor que pateix per ser compartit.

Aquesta frase "què puc dir-te", em surt moltes vegades, perquè hi ha moments en que hi ha tant, tants sentiments, que dic:" què puc dir-te que no es reflexi en el meu rostre"

un petó

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Emocions... tan difícils de descriure! La poesia s'assembla a algunes olors -fragància de narcís-, a alguns tactes -"clivelles de melangia"-, algunes presències etèries -colors verds de prada, fums cendrosos-, la poesia pot aglutinar aquestes sensacions i transmetre-les amb el calfred de l'emoció que pot transmetre -aquest mateix calfred- l'emoció pura dels instants perduts.
Desarrelats, privats de la unió, petits narcisos poden trobar-hi el consol, en aquests preciosos versos.
Una abraçada,
franz

poema , de veritat .
Endavant !

I jo... què més et puc dir d'aquest petit narcís que no hagi llegit en els versos encisadors d'aquest poema que arriba a fer-nos vibrar fins hi tot les fibres més sensibles?
Pilar, et desitjo el millor any,

J. Lluís

El teu relat m'ha emocionat moltíssim. Crec que saps trobar les paraules màgiques per descriure el que sents. A partir d'ara, serà un plaer continuar llegint el que escrius, ja que ets un merescut poeta. No només escrius bé, sinó que omples els cors dels lectors i ens tornes més humans.
És evident que una ruptura és trista i difícil per a tothom, i encara més per a un petit narcís. Però has de pensar que hi ha molts tipus de ruptures, i que l'important és que no desapareixi mai l'amor. Hi ha arrels que mai no s'aturen, que mai no es parteixen, però no per això aconsegueixen fer créixer flors més belles i oloroses; n'hi ha d'altres que lamentablement moren i destrueixen la seva llavor; però també hi ha unes altres que necessiten ser regades més a poc a poc, amb molta cura perquè no s'acabin extingint, amb gotes formades, de vegades, de melangia, de por, de tristor, però sempre d'un etern amor.
Aquestes flors no es consideren tan diferents a les altres.La clau està en els nostres cors, en la manera com tenim d'alimentar-la, de parlar-li. I de debò encara creus que no saps què dir-li? Segur que ho aconseguiràs! No tot s'arriba a poder comprendre, no hi ha resposta per a tot; l'única resposta per a mi és L'AMOR.
Moltes felicitats i ànims!

que encisa a qui el llegeix, que fa pensar en la metamorfosi, en la transmutació, en la dualitat, en l'arrel per la qual anem creixent, en l'altre espai on, alhora, voldríem ser.

Bona sort per l'any nou
Joanalvol

Separació en la vida que pot ser per un temp o per... Però l'arrel curarà en l'esqueix el mal sofert i seran dos que lluiten per el mateix. Germans siamesos separats, individualitzats...
vivint esxperièncis difenets i diverses, els pot faltar l'abraçada íntima que tenien, però procrearan les seves creences, els seus costums amb projecció sepaarada. Bell sacrifici. Bon poema.Et felicito.Anton.

Poesia delicada com el petit narcís del que parles.
Aquesta conjunció d'elegància amb una excel·lent factura, fan que aquestes efusions de cor enfora siguin una delícia pels sentits de qui les llegeix.
Enhorabona.
Ramon

Podries dir i dir-li, dir-me i dir-nos moltes coses... algunes d'elles segurament les sentirà i l'ensenyaran... altres espero arribar a llegir-les... però de moment aquestes que descobreixo avui m'omplen el dia d'un color càlid que no tenia abans de passar pel teu espai.

A més de les paraules, el silenci que ofereixes i la confidència que comparteixes en el darrer vers, em permeten una proximitat que no refreda prou la pantalla, ja que la meva Antítesi m'apropa a la teva sincera incomprensió, que manifestes amb una coherència entendridora.

Sense demores ni esperes, t'envio ara mateix una abraçada de les que uneixen,
Unaquimera

que s'ha de recitar perquè esdevingui complet.
Moltes gràcies pels teus comentaris, m'agradaria poder llegir i comentar molt més; tinc la sensació que em perdo moltes bones creacions, com aquesta.

Bon Any Nou, companya, una abraçada!

Xantalam

...de les teves belles poesies, dons que tens una gran sensibilitat i fas vibrar al lector.
Gracies pels comentaris i que passis un Bon Nadal.
Una abraçada

explicar als altres allò que ni tant sols entenem nosaltres! A vegades fins i tot podem raonar-ho, cercar llògiques... però si el cor no ho té clar, l'explicació acaba sent buida. Molt bon poema, brins!
Bones festes també per tu, i una abraçada.

Gràcies pel teu comentari.
Gràcies per la paraula...
Gràcies per ser-hi.
Gràcies per poder dir gràcies

Rep una cordial salutació.
onatge

m'he perdut una mica en el sentit del poema.
Però bonic i amb un ritme mol personal.

F

... que ets única. I que el poema també va per tu, per a tots aquells que necessiteu sort (tots, no?)

Espero que passis unes boníssimes festes!

Una abraçada i mil i un somriures!

que escrius unes poesies precioses.
Ens regales uns moments deliciosos de lectura que són molt d'agrair. Gràcies, brins.
T'agraeixo els teus comentaris.
Jo també et desitjo que passis un Bon Nadal i gaudeix tot el que puguis dels teus néts i de tota la teva família.
Molts petons.
Mercè

He gaudit del teu relat. I retinc la frase "que tens un doble espai". És molt creativa. Gràcies també pels teus comentaris i ja l'he passat el teu missatge al meu amic Follet.
Un Nadal ple de llum, et dessitjo de tot cor.