Entre paraules i pensaments

- Hola! Que s'hi podria posar l'Isaac?

(- Idiota! Tot aquest temps i no m'has enviat ni una carta, ni un missatge, ni un correu electrònic, res! Tu a l'altra banda del món i jo a casa, separats per un mar immens! I ara tornes i sóc jo qui t'ha de trucar?)

- Sí, un moment...

- Hola? Qui em demana?

- Hola Isaac!!! Quan de temps! Ja has tornat del Perú?

- Ui, sí, fa un parell de dies...

- Ah! Està bé... I com ha anat?

(- Imbècil! Com és que no m'has trucat?)

- Molt bé, he conegut a molta gent! De fet m'hagués agradat quedar-m'hi més... Nena! Quines borratxeres he pillat!!! Uaaa!!!

- Ah! Està bé... I que més has fet, a part d'emborratxar-te?

(- I a mi que m'importen les teves borratxeres? Joder, que has marxat gairebé dos mesos i casi no em vas explicar on anaves, què anaves a fer i perquè!!! I l'únic que em vas dir en la única trucada que em vas fer va ser que t'havies emborratxat. No em ratllis!!! Vés a la merda.)

- Doncs moltíssimes coses! Vaig estar amb una família on hi havia un tio súper simpàtic de la meva edat mentre que...

( Bla, bla, bla. Ara no et vull escoltar. No en tinc ganes. Ets súper egocèntric nen! Només penses en tu, en tot el que t'ha passat i ni tan sols preguntes com ha anat per aquí, que hem fet, com estic... No sé si ho recordes, però eres el meu millor amic. Saps que t'he trobat a faltar?)

...Júlia, aquesta temporada fora m'ha servit moltíssim, em sento molt millor i m'he descarregat una mica de tots els problemes que tenia aquí i que...

(Problemes? Ara ho reconeixes i tot? Et recordo que a mi no em vas explicar res, o no cal? Ara, en teoria, no sé de que em parles... suposo que has intuït que no sóc tonta i que sabia que no estaves bé.)

(Bla, bla, bla.)

- Ah! Està bé! Si que has fet coses no?

Silenci, i jo que dic:

- Ja portem 30 minuts parlant, casi! Com abans que marxessis! Va continua, vull saber més coses!

(Bé, 30 minuts en que només parles tu, clar. 30 minuts, com quan encara érem amics i ens ho passàvem bé parlant de temes sense sentit.)

- (Bla, bla, bla) .... I vosaltres per aquí, què? Com ha anat?

- Ah, bé! Sí, hem conegut gent nova per les festes i...

(Ara només voldria que escoltessis tot el que en molt de temps m'he guardat a dins i no t'he pogut dir... Saps que m'has fet patir molt? Que poc a poc m'he anat assabentant de tots els teus problemes mitjançant els comentaris de la gent? Sí, perquè es veu que ho has explicat a tothom menys a mi...)

... bé, i res més, res més important.

- Ah, doncs ja em presentareu els nous amics!

- Sí! Et cauran bé, ja ho veuràs. Per aquí se t'ha trobat a faltar...

(Sé que tu a mi no.)

.... Me n'alegro de que els problemes se t'estiguin solucionant. De veritat.

- Escolta... que voldria parlar amb tu d'un tema bastant important...

(Per fi!!! Al lloc on fa 40 minuts que vull arribar)

... m'agradaria quedar amb tu per explicar-t'ho, és que per telèfon... no em sembla el millor lloc.

- Sobre què vols parlar?

- Una mica sobre la nostra relació des de fa un temps i d'allò... bé, d'una cosa que em preocupa i...

(Saps? Tu i jo hem passat molts bons moments junts. Sí, molts de bons, però també alguns de dolents.
Saps? Estic dolguda. Dolguda perquè no has volgut confiar en mi, perquè et veia enfonsat i em sentia malament perquè no et podia donar tot el que una bona amiga ha de donar.
Saps? He parlat d'aquest tema amb tanta gent tot aquest estiu... Què fer quan un amic no confia en tu, se'n va sense dir-te ni adéu, està fotut i no hi pots fer res? Si vols et puc donar mil opinions. "Deixa'l, és imbècil, quan vegi que t'ha perdut ja et cridarà!", "Pobre, té por...", "No el truquis, és un orgullós! Si sempre has d'anar darrere de la gent en sortiràs mal parada.", "Has d'entendre'l, tu i ell abans... éreu més que amics, i ara..."...)

- D'acord, quan vulguis, però ja saps que jo et respecto, i no vull que no m'expliquis res que no vulguis eh!

(I jo, com una tonta dient que et respecto... fins i tot quan li has explicat tot a una persona que et critica per l'esquena i tu dius que és imbècil...)

- Sí, ja ho sé, tinc sort amb tu...!

(Sort perquè sóc tonta...)

- D'acord, quedem demà? Et va bé? I així m'expliques que has descobert que ets homosexual però no m'ho volies dir perquè vam estar sortint i no volies que penses que tot era una farsa (que no ho penso pas), que els teus pares no ho accepten, que et van enviar al Perú perquè reflexionessis i et centressis, que sempre et baralles amb ells, que t'has reconciliat amb aquella a la qual criticaves, que fa molt temps que no confies amb mi, etc. no? Sí, a mi em va bé.

- Què?

- Ai! Crec que acabo de pensar en veu alta!

(Aquest és un d'aquells moments en que t'agradaria que el telèfon hagués retingut totes aquelles paraules dites en mal moment. Terra, engoleix-me!)