...i a poc a poc es va fent gran

Un relat de: auf dem Weg

Tot just és una nena,
el més gran dels regals,
i mira al seu voltant
amb ulls angelicals.
Des del seu tron reial
guaita el petit jardí.
A l'ombra del tendal
la mare estén la roba.

I ella poc a poc es va fent gran.

Els ulls no li canvien,
però sí el seu voltant.
Ara ella és qui ja estén,
batega fort l'infant
que a les seves entranyes
sospirs curts va exhalant.
De lluny veu les muntanyes
I per dins va rumiant

que poc a poc es va fent gran.

I els ulls ara no hi veuen
però tot ho imaginen.
I els fills ara la cuiden
i els néts se l'estimen.
El temps mai perdona
i cruel va avançant.

Ara ja no pot ser més gran.

Comentaris

  • Carpe diem, Memento mori[Ofensiu]
    deòmises | 21-02-2008 | Valoració: 10

    I que n'és de real el teu poema, tres estrofes per a tres estadis. Podia haver estat millor però hauria estat un altre poema. Felicitats, en el camí, du bist die Luft des Lebens.

    Gràcies (Danke schön, si no), d.

  • SI TENS TEMPS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 10-02-2008 | Valoració: 8

    LLEGEIX EL MEU RELAT "LLICENCIATURES PER A SER ÀVIA" JA VEURÀS COM TOTES LES DONES QUE ARRIBEM A GRANS PASSEM UNES ETAPES INBORRABLES I PLENES D'ACCIÓ. UN VERS MOLT ENTRANYABLE.

  • Els ulls de la memòria[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-02-2008 | Valoració: 10

    ... es va fent gran i la vida passa com un somni, s'escapa com l'aigua, però això no li impedeix, mentre les gotes del temps es van escolant, ser filla, ser mare, ser àvia i recordar, atresorar els moments i les imatges que capten els seus ulls en la memòria ampla i gran!

    M'ha agradat com has fet transcórrer les etapes successives... Em sembla que si llegissis el meu darrer poema, Úter de somnis, l'entendries perfectament...

    Em va alegrar molt tornar a saber de tu i veure que has publicat nous relats: Rebenvingut!

    T'envio una abraçada per celebrar-ho,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.33