Cercador
...i a poc a poc es va fent gran
Un relat de: auf dem WegTot just és una nena,
el més gran dels regals,
i mira al seu voltant
amb ulls angelicals.
Des del seu tron reial
guaita el petit jardí.
A l'ombra del tendal
la mare estén la roba.
I ella poc a poc es va fent gran.
Els ulls no li canvien,
però sí el seu voltant.
Ara ella és qui ja estén,
batega fort l'infant
que a les seves entranyes
sospirs curts va exhalant.
De lluny veu les muntanyes
I per dins va rumiant
que poc a poc es va fent gran.
I els ulls ara no hi veuen
però tot ho imaginen.
I els fills ara la cuiden
i els néts se l'estimen.
El temps mai perdona
i cruel va avançant.
Ara ja no pot ser més gran.
Comentaris
-
Carpe diem, Memento mori[Ofensiu]deòmises | 21-02-2008 | Valoració: 10
I que n'és de real el teu poema, tres estrofes per a tres estadis. Podia haver estat millor però hauria estat un altre poema. Felicitats, en el camí, du bist die Luft des Lebens.
Gràcies (Danke schön, si no), d. -
SI TENS TEMPS[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 10-02-2008 | Valoració: 8
LLEGEIX EL MEU RELAT "LLICENCIATURES PER A SER ÀVIA" JA VEURÀS COM TOTES LES DONES QUE ARRIBEM A GRANS PASSEM UNES ETAPES INBORRABLES I PLENES D'ACCIÓ. UN VERS MOLT ENTRANYABLE.
-
Els ulls de la memòria[Ofensiu]Unaquimera | 07-02-2008 | Valoració: 10
... es va fent gran i la vida passa com un somni, s'escapa com l'aigua, però això no li impedeix, mentre les gotes del temps es van escolant, ser filla, ser mare, ser àvia i recordar, atresorar els moments i les imatges que capten els seus ulls en la memòria ampla i gran!
M'ha agradat com has fet transcórrer les etapes successives... Em sembla que si llegissis el meu darrer poema, Úter de somnis, l'entendries perfectament...
Em va alegrar molt tornar a saber de tu i veure que has publicat nous relats: Rebenvingut!
T'envio una abraçada per celebrar-ho,
Unaquimera
Valoració mitja: 9.33