donat que l'exuberant producció que hi ha en aquest lloc dificulta la mostra i exposició del mateix contingut de la web, m'auto-comento per aparèixer en el feliç llistat de 'últims comentats'.

Gràcies

M.V.

a la merda els preus defensem la vostra vida! A la merda els serveis i els sous cars
TORNEM A LA TERRA!

des del cor de la Vall del Corb
Rocallaura!

aquest poema parla de l'essència del que nosaltres manegem com a poesia. De la relació de la divinitat a la que aspira tot gest poètic amb la realitat de la cruesa humana i la seva necessitat de masturbar-se amb el simple desitjar per evadir-se (-nos).

Gràcies!

Amat

hola josep, em recordes bastant a la compassió del meu pare que encara no pot expressar. Gràcies per dir tot això al teu fill i nova "filla". Volia remarcar la teva metàfora de l'aigua amb la vida de casats... i jo la complementaria amb el vi i la vida de "novius"! apa felicitats per l'enllaç

Amat (el porno)

em sembla perfecte, laia
no hi ha res com un bon canvi de mentalitat (cap a molt bé!)

no vull ser aiguafestes (?) però tot i que realment m'ha agradat el poema, el trobo falt de ritme i amb versos massa esquàlids. Treballa per besar aquest contorn.

Molt rebé noia! Si... una autèntica guirnalda d'aire enversat. M'agrada, sobretot, aquest "et recordo..." que m'evoca a una mirada fosa i perduda en una desitjada tristesa.
:)

ei, doncs sí, m'ha agradat molt aquest poema. L'he vist com una declaració d'intencions però d'allò més sincera. Suposo que m'ha agradat la temàtica que no era pas d'amor, potser era del propi, no? I ho trobo la mar d'interessant com ho has dit com una anècdota rimada, nítida. Gràcies altre cop per la lectura. Em llegiré els altres!

hola prudenci, aquesta nit tinc força mal de cap. És el teu un poema impregnat de tot el que tu hi dius i això és bo si és nota, i és el cas. M'agrada i no ho nego, però... no hi ha res de nou. També és potser el seu encís un aire a vellesa, a passat, un etern desgel ancestral que encara et sangra negrament, val tan la pena seguir per aquest camí? És la temàtica del desamor un conte que sempre es torna a explicar? M'agradaria que es tingués en compte la sobreproducció de poesia dolguda, jo també en peco d'aquesta il·lusió de retorn, vès quin remei, però a vegades s'ha d'infundir a la creació un aire de glòria (encara que perduda) latent avui i en l'instant. Donar constància de que aquest poema dol avui, per l'ahir, no sé si m'explico. Bé, no sé quines són les teves intencions, però jo crec això, d'altra banda perquè també he cregut en el teu poema. Gràcies per la lectura i endavant.

PD: no és un 8 gratuït

ufs... tot això sembla una tempesta entre tant moviment! No és positiu que quatre paraules quedin solcades en un desert de confusió lingüística, si més no, no és just. En fi, sigui com sigui hi diré alguna cosa al respecte.
Personalment aquest poema m'agrada força perquè aconsegueix anar una mica més enllà del que és purament lectura només perquè el seu ritme indueix a les sensacions d'un "morreo" com déu mana però parlat. En les primeres línies parla d' "el càlid de la meva boca" el qual a primera impressió sembla parlar de la pròpia llengua però després del "remou intrèpid el múscul" confessa: "abraça la meva llengua" i segueix amb aquest cúmul de coherents batzegades amb el "removent la teva boca" on el que desvelava una ambigüitat es tradueix visualment a quelcom que "remou la teva boca". Seguidament poesia de la més humil, com qualsevol fa amb senzillesa el seu bes mentres "esquerda la paraula de silenci humit" i després delimitant la porció de la realitat en la que "la gravetat es converteix en un joc adult" on aquesta adquireix tal importància que considerem "un petit espai ple de gestos quilomètrics...".

Gràcies a tu mateix per arribar fins aqui, però no t'acostumis a tal nivell d'anàlisi...

Amat!

ufs... tot això sembla una tempesta entre tant moviment! No és positiu que quatre paraules quedin solcades en un desert de confusió lingüística, si més no, no és just. En fi, sigui com sigui hi diré alguna cosa al respecte.
Personalment aquest poema m'agrada força perquè aconsegueix anar una mica més enllà del que és purament lectura només perquè el seu ritme indueix a les sensacions d'un "morreo" com déu mana però parlat. En les primeres línies parla d' "el càlid de la meva boca" el qual a primera impressió sembla parlar de la pròpia llengua però després del "remou intrèpid el múscul" confessa: "abraça la meva llengua" i segueix amb aquest cúmul de coherents batzegades amb el "removent la teva boca" on el que desvelava una ambigüitat es tradueix visualment a quelcom que "remou la teva boca". Seguidament poesia de la més humil, com qualsevol fa amb senzillesa el seu bes mentres "esquerda la paraula de silenci humit" i després delimitant la porció de la realitat en la que "la gravetat es converteix en un joc adult" on aquesta adquireix tal importància que considerem "un petit espai ple de gestos quilomètrics...".

Gràcies a tu mateix per arribar fins aqui, però no t'acostumis a tal nivell d'anàlisi...

Amat!

(evidentment no m'autovaloraré :)