L´Isabel, noia molt fina, en sortir de l´oficina

Un relat de: prudenci

Els dos pits petits, rodons,
Mugrons drets, pell de gallina,
D´una noia que he pescat
En sortir de l´oficina,
Que m´havia picat l´ull
I després m´ho ha donat tot
De la forma que jo vull
En un llarg dia d´amor.
Experiència irrepetible,
Envejable i exel. lent.
Poc a poc m´ha despullat
I m´he anat posant calent.
La seva mà delicada
Lentament acariciant
El meu sexe que canviant
De forma ja s´hi desfeia.
I la seva llengua tèbia
Per damunt la meva pell,
Resseguint sense paraules
Racons poc imaginables.
I la corba perfecció
Del seu cos jove i bufó,
Amb un racó de vellut
Profund, humit i madur,
Indicant -me entre sospirs
Quin era el gest més precís.
I el seu ventre dur i calent
Movent-se rítmicament
Al compàs de la cadera....
Mare meva, quina fera !

L´Isabel, noia molt fina,
En sortir de l´oficina,
M´ha pescat sense voler
Amb bon ham i bon esquer,
Tant sols amb el moviment
Mol hàbil de la cadera.
No he pogut deixar-la enrera !
I ara tindré que oblidar
El be que es mou en cardar
L´isabel, noia molt fina,
Quan plega de treballar.



Comentaris

  • Una vegada.....[Ofensiu]
    siscu | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Em va pssar a mi quelcom similar al que expliques, però tú a més a més de l´experiència que has passat ho descrius molt bé i en to d´humor. Fins ara.

  • Oh i tant, si s'entén![Ofensiu]

    Després de llegir La Bandera i el Pendó, he fet una repassada visual per sobre dels altres títols de relats teus i he clicat aquest. No defrauda, no. Encara que a triar, em quedo irremeiablement amb La Bandera i el Pendó, aquest també m'ha agradat per les rimes ben trobades, la claredat lèxica i de sentit (i clara, que està!), aquell toc de bon humor i aquella gràcia incommensurable que brolla per tots costats. Enhorabona un cop més!

    Vicenç

  • tens un gran estil[Ofensiu]
    Amat | 26-11-2004

    ei, doncs sí, m'ha agradat molt aquest poema. L'he vist com una declaració d'intencions però d'allò més sincera. Suposo que m'ha agradat la temàtica que no era pas d'amor, potser era del propi, no? I ho trobo la mar d'interessant com ho has dit com una anècdota rimada, nítida. Gràcies altre cop per la lectura. Em llegiré els altres!