la pluja primerenca

La pluja primerenca;
les gotes grosses
la terrassa taquen
i van apigallant
la meva mirada absorta
sota núvols matrones
i tota una humanitat piolant
afamada.

La vermella rajola calenta
eixuga l'aigua que apareix
entre els desapareguts i
reneix el mirall opac
de la poesia que mata les mirades
amb única i profunda i entranyable
ganivetada.

S'exclama el cel
desde la terra, xapoteja infant
la seva veleitat titànica.