ENVIAT TRIBUNA I MOLTES GRÀCIES

Gemma

Molt bé Aleix! Has descrit a la perfecció un problema d'educació preocupant avui en dia, massa jovent son així, però li has sabut donar un giravolt que et deixa realment sorprés.
Qualitat és qualitat Aleix i tu en tens molta!!!!!

Moltes gràcies pel teu comentaria a BONES FESTES.

Una abraçada i un desig de molt bon any per tu i per l'Olga des de Sabadell!!!

Relat trist i malauradament practicat per més d'un!

Una abraçada i... BON NADAL

És maquíssim.

Felicitats pel premi, te'l mereixes!!!!!!!

Moltes gràcies pel teu comentari, no et coneixia i m'ha agradat descobrir-te!!!

Molt bé. M'agrada molt. L'has escrit amb aquell aire natural i fresc tan especial que dóna encant i tendresa a tots els teus relats.
Una abraçada!

Un poema escrit amb el cor Nonna, és maquíssim!!!

Una abraçada molt gran

Gemma

Moltes gràcies Nonna i Aleix, m'heu fet uns comentaris molt macos.

Una forta abraçada!

Un relat tant encertat com el gol que et marques. M'ha agradat molt i descrius molt bé un futur que ja val la pena que el cuidem i EL VIVIM com a persones que conviuen sota les mateixes estrelles.

Fa temps que no et llegia així com també temps que no entrava a relataires, vaig molt liada, però vaig voler dedicar aquest poema a la Rosita, una amiga que és mereix totes les paraules que hi surten, és el seu reflex!

Moltes gràcies pel teu comentari Aleix i a veure si em poso una mica al dia, tot i que de moment, ho tinc bastant complicat!

Una abraçada

Molt autèntic Montse!!!
Blup!

Bon Nadal i molt Bones Festes guapíssima!!!

Una agraçada molt gran

Gemma

Carai Montse, molt bé!!!

Les trucades es poden aprofitar de moltes maneres i en aquest cas, d'una manera molt complerta!!!

M'ha agradat!

Noia, entre la feina que feies, la incògnita de qui va poder ser la teva interlocutora i el lloc apartat de la ciutat on et trobaves en aquell moment, era per tenir una reacció certament... poc agradable!
En el meu cas, no m'ho hagués pensat ni un moment, un cop parlat amb aquell senyor vellet hagués anat "cames ajudeu-me" cap el cotxe i me'n hagués anat el més ràpid possible d'aquell indret!!!

Moltes gràcies pels comentaris que em fas Montserrat!!!

Acabo de llegir el teu relat i m'ha agradat molt.

A mi també m'envaeix la nostàlgia quan recordo aquells anys d'infantesa i adolescència i quan ja de més gran, el temps que vaig treballar en una empresa de Barcelona, quan ens hi vam traslladar a viure.

Era secretària, i disposava "de dos telèfons sobre la taula", ui, això era molt, el telèfon interior i l'exterior i per descomptat quan arribava a casa també hi tenia el telèfon particular!

No vull ser carrinclona ni m'hi considero però reconec que l'estrès que vivim tots plegats avui en dia és bestial. Per molt que ho veiem, tots portem el mòbil a la butxaca o a munt i avall quan som a casa, tenim el món a la nostra disposició, portem l'ordinador en miniatura a tot arreu... ara, això si, tenim intimitat???

Moltes gràcies Reusenca!!!