Nàufrags

Un relat de: Unaquimera

La ciutat és mar inhòspit
per als nàufrags
quan la foscor i el fred
signen aliança.
Només els bars,
que regalen bafs i remors
de comunitat en xarxa,
ofereixen recers de port.
I els aparadors
del comerç, plàncton
vital per a la fauna,
obsequien clarors de far.
Amb les botigues tancades,
s'esgoten rumbs i derrotes
alternatives. Queda la llar.
La fragilitat aparent del vent
que espera a les cantonades
amaga una duresa àgil
que sorteja abrics i capes.
Arrossega fulles i pàgines,
desitjos, gemecs i abraçades.
Quan la nit passa del blau marí
al negre pupil·la, udola,
sacseja i empeny les portes.
Rere els vidres entelats
les cortines tremolen
com gossos casolans;
contemplen els arbres
nus, arrenglerats afora,
a les voreres desertes,
sota la claredat somorta
dels fanals gèlids.
El fred trepana la llum,
com la pressa les paraules.


Unaquimera

Comentaris

  • Són certes les coincidències[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 21-11-2011 | Valoració: 10

    És certa la coincidència que comentes, el to del poema, la comparació amb els fars, els bars com a aixopluc, la llar com a cau del mamífer que som, el meteor, en el cas de 'Nàufrags', el vent...

    Som nàufrags, sí, en l'oceà hostil d'una ciutat pleguem o despleguem veles segons com bufa el vent o ve la tempesta.

    Encantat que vagis passant. Només tinc tres relats penjats perquè soc bastant nou a relatsencatala.cat. Ara estic treballant en un altre una mica més llarg, de l'estil del 'Seductor amb mala lluna'.

    M'he sentit molt bé llegint-te novament i accepto i et torno l'abraçada.

  • El far dels nàufrags[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-04-2011 | Valoració: 10

    Quan llegeixes una poesia com aquesta és com veure un far amb els ulls mullats d'un nàufrag. Retrobament, descans, per fí a casa! Escrius unes imatges seques, però carregades d'ànima. I les teves fotografies?, el "negre pupil.la". Veure aquestes paraules unides, escriure aquestes frases relligades, fer-nos sentir la pell de gallina, de fred, de solitud, de desemparança a vegades... fer-nos sentir, fer-nos gaudir... poesia, vaja.Una meravella llegir-te. Una abraçada ben càlida.
    Aleix

  • Qui no...[Ofensiu]
    free sound | 15-03-2011 | Valoració: 10

    s'ha sentit com un nàufrag en aquesta ciutat, o si t'agrada més en aquest món. Perdut/da en el mar, sense rumb... Però poc a poc trobem persones, llocs, espais, moments que ens ajuden a fer més bonica la travessia...
    Les teves paraules, serveixen per poder continuar la nostra travessia.
    Bon viatge amb bonics paisatges...
    Una abraçada mullada, no pas enfonsada però si alimentada.
    Fins aviat!!!

  • Nàufraga[Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-03-2011 | Valoració: 10

    He caminat amb els teus Nàufrags i he sentit com cau la nit, com el fred cala fons , com el vent xiula per les cantonades.
    I m’he sentit nàufraga entre els teus versos que m’han transportat a la meva infància, quan rere la finestra, mirant i escoltant el vent de tardes fosques, amb la mare que el temia i abraçant-me em deia ,— el sents filleta com xiula? Què bé estem a casa!

    És la ciutat mar inhòspit per als esperits nàufrags,
    és el teu poema bàlsam per ànimes enyoradisses.
    He sentit dins meu una dolça remor de temps viscuts.


    Gràcies Maite per brindar-me aquest emotiu poema.

    Avui, fa un dia seré, amb ell t’envio una càlida abraçada.
    Núria

  • M'has fet venir fred,[Ofensiu]
    Josoc | 16-02-2011

    tens un poder de convicció tan gran que crec que fins i tot si l'hagués llegit a l'estiu, hauria sentit, com ara, un estremiment de fred.

  • només...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-09-2010 | Valoració: 10

    et vull donar les gràcies pels teus bells poemes i pel temps que em regales tan amablement en llegir alguns dels meus poemes
    una abraçada mataronina
    joan

  • He quedat esmaperduda[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-01-2010 | Valoració: 10

    amb la clarividència que t'aporta un dia grisós d'hivern. Si jo hagués volgut expressar un estat d'ànim adient al dia d'avui, hagués desitjat ser capaç d'escriure aquest poema, que me'l penso escriure en una llibreta de poemes estimats per a rellegir-lo com el dels meus grans poetes del hit parade.
    Unaquimera, ets un talent! M'agradaria saber de quina font has begut per a tenir la saviesa d'escriure poemes com aquest? Qui te n'ha ensenyat? On ho has estudiat? Perquè si ets autodidacta, ara sí que em trec el barret, dama de la poesia.

  • aquest poema[Ofensiu]
    ESTEL | 24-02-2009 | Valoració: 10

    m´ha fet pensar en els nàufrags a la deriva.
    He pensat en els que no tenen on refugiar-se, en els indigents, en els que no troben caliu.
    L´hivern pot ser duríssim quan no tens com protegir-te.
    Nosaltres som afortunats, tenim molts recur-sos, i com tu molt bé dius, en aquest món, per molt i molt fred què faci i trobes molt de caliu, en la companyia de les lletres, dels sentiments compartits, de les paraules que t´arriben com un regal, de la simpatia, de l´afecte, i entre tots fem una llar de foc què aconsegueix escalfar fins i tot el cor

    Una abraçada gran i càlida per recordar què ja comença el bon temps

  • en la ciutat[Ofensiu]
    anforsa | 08-01-2009 | Valoració: 10

    Quan arribes al final allò ja és massa, les dos figures calent fons, si fins al fons.
    M'estàs descobrint la preciositat
    Poema Urbà o urbanita i agafes el que li falta el vent a la cantonada. No te l'he de repetir, no tinc tanta memòria però et queda un deix que quasi vols tenir el llençol tapant el cap i allí guardar-te i no sentir-te nàufrag.

    M'agrada això de les parauletes blaves ... que van al lloc desitjat per tu.

    Jo conec molt poc d'informàtica i això no ho sé fer. A la meva edat sols busco sentir-me bé i si algú s'hi sent llegint-me... El teu és per publicar. Ara, hi ha tanta gent, però s'ho val.
    Fins un altre ratet. M'ho passo bé, molt bé.

  • Nàufrags ...[Ofensiu]
    brins | 21-12-2008 | Valoració: 10

    enmig de la ciutat, que cerquen ports de tendresa, d´esperances, d´il.lusions....
    Molt bell poema, com tots els teus.
    Conté metàfores precioses; en els dos últims versos, has utilitzat un recurs poètic molt enriquidor: "el fred trepana la llum
    com la pressa, les paraules"

    Has elidit el verb del segons vers; això ens obliga a descansar després de la paraula "pressa" a fi de recordar el verb que no s´esmenta.

    I parlant de desitjos i esperances, aprofito aquesta ocasió per fer-te arribar una abraçada
    molt càlida, curulla d´amistat.

    Pilar

  • Un sentiment[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-12-2008 | Valoració: 10

    Certament hi ha relació. El teu poema és molt maco i hi han frases molt colpidores i veritables. Bon relat. Molt suggerent. Gràcies.

  • Potser tots...[Ofensiu]
    onatge | 12-11-2008 | Valoració: 10

    som nàufrags.
    Ho som de les
    nostres il·lusions,
    de la pluja que cau
    i no ens mulla,
    de la rosada
    que passa de llarg...

    Som nàufrags
    del mar que ens
    arriba sense sal,
    de la lluna que no
    fa el quart creixent
    amb nosaltres.

    Nàufrags del
    vaixell de paper
    i dels nostres
    pensaments i sentiments
    que són el nostre pa
    de silenci i soledat
    cuit a flama de llenya.

    Nàufrags de les
    promeses que ens
    hem anat creïent.

    Potser també
    som nàufrags
    quan arribem a
    la platja amb tota
    la sorra per
    tornar a començar...


    M'agrada que el nufragi dels mots m'hagi dut fins als teus Nàufrags.

    Et desitjo que en el teu mar hi tinguis sempre un bon onatge.

    Salut.
    onatge

  • Potser tots...[Ofensiu]
    onatge | 12-11-2008 | Valoració: 10

    som nàufrags.
    Ho som de les
    nostres il·lusions,
    de la pluja que cau
    i no ens mulla,
    de la rosada
    que passa de llarg...

    Som nàufrags
    del mar que ens
    arriba sense sal,
    de la lluna que no
    fa el quart creixent
    amb nosaltres.

    Nàufrags del
    vaixell de paper
    i dels nostres
    pensaments i sentiments
    que són el nostre pa
    de silenci i soledat
    cuit a flama de llenya.

    Nàufrags de les
    promeses que ens
    hem anat creïent.

    Potser també
    som nàufrags
    quan arribem a
    la platja amb tota
    la sorra per
    tornar a començar...


    M'agrada que el nufragi dels mots m'hagi dut fins als teus Nàufrags.

    Et desitjo q

  • Nits d'hivern a la ciutat[Ofensiu]
    bocidecel | 04-11-2008 | Valoració: 10

    M'agrada aquesta comparança amb el mar. Mar i vent sempre omnipresent, ja sigui per vocació o per arrelament.
    Un poema acolorit de sensacions gèlides pintades detalladament amb calor i tendresa. Un contrast que fa més evidents tota la gama de sentiments entre naufragis i retrobaments.
    Naufragis constants que tenim la possibilitat d'observar des de la calidesa i el recer d'una llar.
    Dius "el fred trepana la llum, com la pressa les paraules", i jo et pregunto: escrius o dibuixes bocins d'ànima?. Ben pensat, no em cal preguntar. Els teus versos no tenen paraules, sinó gràfics de l'esperit.

    Una abraçada ben arrecerada del vent i del fred de l'hivern.

  • ;) MERCÈS[Ofensiu]
    Tina Font | 30-04-2008

    La fragilitat aparent del vent
    que espera a les cantonades
    amaga una duresa àgil
    que sorteja abrics i capes.
    Arrossega fulles i pàgines,
    desitjos, gemecs i abraçades.

    Em quedo amb aquest fragment;)

    T'agraeïxo el teu comentari*
    I dir-te que quanta raó tens. .
    a vegades les paraules poden ajustar distàncies,
    tan sols (a vegades)

    1 abraçada forta!
    Espero anar-nos llegint.


    -Tina Font-

  • ambre | 30-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha semblat estar llegint Montero, un dels meus poetes preferits.

    Són uns versos genials

  • Com pujar una escala, aturan-te de tan en tan, no pas per reposar.[Ofensiu]
    escaldot | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Cada vegada que llegeixo un relat teu, em reflecteix un curt d'imatges encadenades, a vegades es un quadre i t'imagino com una cuca de llum (pos si ! perqué no?). i camines a pas de cargolet amb la casa de les paraules sobre teu.

    Molt evocador.

    Felicitas.....!!
    1 pto.

    escaldot

  • Gracies[Ofensiu]
    Arnau | 06-04-2008

    És un honor entrar en aquesta web i veure que el teu primer escrit ha estat comentat per l'autora més valorada. Gràcies per dedica una mica del teu temps lliure al meu relat, i tot i que sé que sóc un novell en la web i també en l'escriptura et convido a llegir els nous relats.

    Voldria dir-te que llegint els teus relats he vist que encara que tenim dos estils molt diferents i quasi quasi no ens podem comparar, encara em falta molt camí per arrivar a assolir un nivell acceptable en l'escriptura.

    Però els comentaris d'autors i autores com tu m'animen a seguir-ho intentant.

  • Tots patim desampar,[Ofensiu]
    RATUIX | 04-04-2008

    i cansament i sentim la nostra fragilitat. I busquem arribar a port, sentir-nos protegits a la llar, a recer de la inclemència del temps (o de la vida). El teu poema reflecteix molt bé aquests moments en què cal apressar-se per arribar a un lloc segur i saber que fòra queda la resta.
    x x x

  • O si més no...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 29-03-2008 | Valoració: 10

    ...doncs no tot és possible un amic teu, disculpa, 1000 disculpes. ;-)

  • Ho sent...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 29-03-2008 | Valoració: 10

    ...Unaquimera però pense que et dec una disculpa, hi ha moments en els que no val ser sincers ni insincers, tot és insuficient, mai no diem allò que volem i menys a qui estimem una miqueta, i jo t'estime una miqueta perquè ja has entrat a la meua vida com una escriptora a la que acudisc quan tinc un dubte, a la que li escric quan estic sol, etc. però ja et dic els sentiments no s'expressen en paraules, aquesta nit m'he passat, espere que la nostra amistat seguisca com fins ara. I lamente la parquedat que ens donen les paraules, ets més que la meua dona, o una dona "apetecible", ets més que això és part de la meua família, si creiem en aquest concepte. En fi, i perdona que una definició mate l'objecte definit, vull ser el teu amic.

  • l'he rellegit[Ofensiu]
    ANEROL | 26-03-2008 | Valoració: 10

    el teu poema té la cadència de la nit; ets sàbia escribint les teves sensacions.No sé si ja t'he felicitat pel teus dos anys; el que sí que faré és tornar a agrair els teus comentaris

  • Similitud[Ofensiu]
    Naiade | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Bona comparació la soledat a ciutat amb el nàufrag de la mar.
    Retrates una imatge de ciutat de nit o de dia festiu on tot esta tancat i et sents abandonat entre un munt d'edificis impersonals. Encara que de vegades és el nostre jo intern que te aquest sentiment de tristesa i angoixa.
    M'he fixat en el que vas dir-me de la similitud amb el meu relat publicat el mateix dia, i és cert casualitats de la vida ens van inspirar temes paral·lels

    Una abraçada càlida i reconfortant

  • nàufrags[Ofensiu]
    Melcior | 23-03-2008 | Valoració: 10

    Essers desarrelats
    mariners llauradors
    pagesos de veles
    sense terra ni mar
    esquimals del desert
    tuaregs de la taiga .
    Endavant!

  • Sempre m'ha agradat la paraula[Ofensiu]
    deòmises | 18-03-2008 | Valoració: 10

    Nàufrag. També les esdrúixoles. Sóc així, home de paraules predilectes, però plenes de significat.

    Tu també ets plena, plenitud de mots i de sensualitat, Unaquimera. Com la teva poesia, que omple les escletxes per on ha pogut escapar-se, mentre buscava la llum, la part de la vida que ara enyoro.

    Gràcies, d.

  • Nàufrags enmig de la ciutat,[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-03-2008 | Valoració: 10

    La solitud de una ciutat buida,
    com mar rúfol i ventós d'un hivern.

    sensació de tristesa i abandó,
    que no sempre es negativa,
    doncs enmig de la soledat
    hi ha vida, colors.

    Nàufrags enmig de la ciutat,
    en els cims , en el desert, en la vida.

    Avet.

  • F. Arnau | 15-03-2008 | Valoració: 10

    Una gran comparança la de la ciutat amb la mar, on tots els nàufrags van cercant la seua illa, com a Robinsons de la modernitat...
    Un gran poema, com tots els teus...
    Rep una fortíssima abraçada.
    I que gaudeixis de les vacances de Pascua (si les tens).
    Jo he afegit Falles i Pascua (10 dies)...
    Salut i Poesia!
    FRANCESC

  • Galzeran (homefosc) | 15-03-2008 | Valoració: 10

    de soledat i aborriment, i uns ulls que tot ho veuen amb certa melangia. Aquesta és la paraula que m'evoca, el resum d'aquests versos teus: melangia.

    una abraçada.

    Ferran

  • la natura prop del mar, el sentiment dins nosaltres[Ofensiu]
    Lèvingir | 15-03-2008

    parlem, enraonem i sentim i la terra ens mostra el seu cor i la seva bellesa i ens estima.

    malgrat de mars, planes i muntanyes en fem destrosa, alguns volen fer creure, una imaginació.

    Lèvingir

  • ara mateix[Ofensiu]
    Thyst | 14-03-2008 | Valoració: 10

    m'ha entrat un fred...

    :)

  • Un nom molt apropiat al poema[Ofensiu]
    Valentí Valent | 13-03-2008 | Valoració: 10

    M'has fet recordar una frase -preciosa com els teus versos- que diu
    "los naufragos no eligen puerto".
    Em sembla que la va escriure en Benavente. Potser ja la coneixies, tu que les guardes.

    Endavant, sempre endavant!
    Valentí Valent

  • A l'hivern[Ofensiu]
    Kanoa | 13-03-2008 | Valoració: 10

    som nàufrags en mig d'un mar inhospit, fred i fosc, en la ciutat que no ofereix alternatives. Només queda la llar, símbol de la llum i les paraules. Tots les necessitem, hem de lluitar contra la pressa, la foscor i la por per tenir-ne.

    A l'hivern, hem de ser valents i tenir esperança.

  • Has pintat...[Ofensiu]
    Gess Artré | 13-03-2008 | Valoració: 10

    amb imatges clares, aquesta desolació, aquesta solitud i aquest sentir-se desvalgut enmig del fred, la foscor i una estació que ha fet fòra les fulles dels arbres. És cert que totes aquestes sensacions agafen més força quan ets enmig de qualsevol ciutat, on l'individualisme cada cop és més evident. Un poema que ho descriu amb tota perfecció, fent que m'arribin a la memòria instants on he percebut imatges semblants.
    Una abraçada!

  • A la deriva[Ofensiu]
    Anagnost | 13-03-2008 | Valoració: 10

    I per què hem convertit les ciutats en paratges inhòspits, quan arriba la nit? Jo, amb tots els inconvenients i tots els avantatges, no hi visc a una ciutat, però quan m'hi he trobat, a partir de certes hores, m'he sentit molt desvalgut. En tot cas, un cop esgotats els rumbs i les derrotes, tu apuntes un regugi: la llar. I el baf en els vidres, vulguis que no, ens dóna una sensació de seguretat, d'haver trobat el port, enmig d'un mar procelós. Però quan dius que a fora hi queden "els arbres nus, arrenglerats", no puc estar de pensar que també hi queden motls d'éssers humans que, perdus en la fosca, han perdut el rumb i, lluny de totm port, naveguen a la deriva.
    Com sempre, un poema esplèndid, d'aquells que t'interpel·len i t'obliguen a respondre preguntes. Excel·lent.

  • Sense pressa[Ofensiu]
    Aquarela | 12-03-2008 | Valoració: 10

    Tremolo de fred en mig de la fosca després de llegir el poema i demano temps per a les paraules, no vull que siguin trepanades per la pressa.

    Un final preciós!

  • megane | 11-03-2008 | Valoració: 10

    Jo també em sento un nàufrag. No sempre. Algunes nits, alguns dies. Quan fa fred. Quan es fosc. Quan no hi ha llum. Quan no tinc paraules.
    M'agrada molt aquest el teu poema.
    m

  • Un naufragi descrit bellament[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 11-03-2008 | Valoració: 10

    El fred udola i ens fa callar els pensaments.
    El vent arrossega les fulles dels arbres i esborra els testimonis, arrossega les pàgines i no ens deixa llegir els seus missatges, arrossega els desitjos mentres ens ocupem de lliurar-nos d'ell!
    I així anem, nàufrags, buscant la llum!
    M'has traslladat a un hivern que fa tremolar i que reconec.

    Sort que sempre arriba la primavera!

  • Fred, llum, clarors aparents...[Ofensiu]
    joanalvol | 11-03-2008 | Valoració: 10

    El fred pot traspassar la llum,
    però no l'afecten les aparentes clarors.
    El fred amb l'escalf no hi pot
    com la fosca amb la llum tampoc.

    Joanalvol

  • Quin fred![Ofensiu]
    Epicuri | 11-03-2008

    que dona el desert de la nit freda!
    encenc els quatre tions del meu cor
    i m'arrauleixo. Recollit en dolça companyia.
    vora una petita platja de diumenge.

    Molt bona oferta en aquests instants a RC. Trio la teva. Hem captiva; encara que hem recordi el forat del fred.

    Una foguereta. Smuach!

  • Perdona...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-03-2008 | Valoració: 10

    ...no volia dir cafè sol, és un castellanisme que odie, com si haguera de demanar un paquet de tabac sol, el cafè és cafè i el cafè amb llet, cafè amb llet. No sé si has llegit el meu conte "Brut destí", hi parle una mica d'això.
    Bé fins demà Unaquimera que sàpigues que et pense moltes vegades i només despertar-me vaig a fer-te una visita, em comunique molt bé amb tu, perquè ets intel·ligent i si ets la de la foto (I perdona l'atreviment) també ets molt bonica.
    Bé ja m'he posat roig, me'n vaig xe!

  • Exactament...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-03-2008 | Valoració: 10

    ...Unaquimera, el vent trepana la llum com la pressa les paraules, potser no hem dit en eixe hivern de la nostra petita temporada, del nostre xicotet any el que hauriem volgut, la pressa trepana les paraules, i ens calga eixa primavera que ve de tant en tant a la nostra vida per a encertar, mai no diem allò que volem i sobretot a la persona que estimem, és més, a les persones que estimem, sempre hi haurà una primavera com tu exposes al teu poema, però que el cel de l'hivern no ens ennuegue el camí cap a ella perquè sempre hi haurà una de nova.
    Encara que ben cert és que també hi haurà un hivern en el que la foscor i el fred signen aliança.
    Però també hi ha terminis mitjans com l'estiu o la tardor i hem de fer-los servir, sigues forta i fes-los servir en eixos moments en els que no aflora la joia, procura no ancorar-te en eixes tardors ni en eixos estius perquè hem d'estar forts per a fruir de les primaveres del nostre món.
    Les ciutats ens donen bars i xicotets garitos on arrecerar-nos del fred de l'hivern, aprofitem-los.
    Ara estic al jardí Botànic mirant els arbres de diferents països que ens ofereix la natura, una natura que ha estat artificialment transl·ladada a aquest lloc però cal fruir-la, és natura, i és calor, i com sé que no prens mai cafè sol, he demanat una cervesa per acompanyar-te amb una beguda que estimem tots dos, vinga fins demà Unaquimera que ja es fa de nit i ens tanquen el Botànic, però demà hi podrem venir una altra vegada a olorar els aromes dels arbres.
    Fins demà Unaquimera.

  • Fred d'hivern, què fas per seduir-me?[Ofensiu]
    ORIOL | 10-03-2008 | Valoració: 10

    Magnífica descripció hivernal, de poble, romàntica i seductora amb els adjectius adequats i els mots justament precisos que porten al lector a la imatge exacte que estàs intentant descriure.
    M'he pogut fer perfectament la idea del que vols dir, i automàticament m'he fet la pregunta, perquè m'enamora el fred d'hivern? I és que potser només podem enamorar-nos de veritat quan els vidres s'entelen del baf i només podem protegir-nos amb bufandes i l'escalfor de les guspires de la llar de foc?Potser el mite de que els amors d'estiu són fugissers, passatgers i transitoris es fa realitat quan penses que durant l'estiu díficilment podrem viure imatges com les que escrius. No voldria naufregar solitari ni durant l'hivern ni durant l'estiu, però sentir-me nàufreg entremig de les teves paraules com sempre ha estat un autèntic plaer. Sort que poder sentir les teves paraules no depèn de l'estació de l'any en què ens trobem!!!

  • Metàfora marinera...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-03-2008

    ...de ciutat hivernal; port sense vaixells; desert d'aigua/asfalt; solitud, soletat; tristesa i vent; pluja, negror...
    Sort que tenim el vaixell de casa!
    Salut i rebolica, quasi-paisana!

  • Sense presses[Ofensiu]
    franz appa | 10-03-2008

    Jo diria que aquest poema -de tanta bellesa!- nega la seva conclusió, o, vaja, els dos darrers versos, perquè si la pressa en efecte forada, crea buits i paranys, en les paraules, aquí tot se'ns descriu a l'abric de la precipitació, en el tempo just, en la solemnitat del paisatge urbà descrit en una ràfega congelada de vent -de temps-.
    Interiors i exteriors es creuen audaçment sense que la mirada s'extraviï, o potser feliçment extraviada, sense un rumb però sense derrota tampoc -valgui el doble joc de sentits d'aquesta paraula-.
    I un dia fred descrit amb escalf i ple de vida, això és una altra vibrant paradoxa.
    Una abraçada, un plaer,
    franz

  • Cap a casa![Ofensiu]
    Xocolatina | 10-03-2008 | Valoració: 10

    Jo també he passat el temps de nit
    darrere dels vidres entelats,
    tremolant com les cortines,
    contemplant els arbres
    nus, arrenglerats afora,
    a les voreres desertes,
    sota la claredat somorta
    dels fanals gèlids.
    El fred i els seus aliats ens fan tornar a casa, buscant calor i protecció. També paraules amigues. Alguns dies les trobem.

    Ja m'han publicat la meva coseta!
    Una llepadeta dolça,
    Tina

  • Preciós naufragi[Ofensiu]
    Salgado | 10-03-2008 | Valoració: 10

    Trista vida.

    Una abraçada, poetessa. Xavier.

  • Autèntic naufragi[Ofensiu]
    Simon | 10-03-2008 | Valoració: 10

    El temps del fred, la foscor i el vent no queda tan lluny, després de llegir el teu poema el sento més a prop, ja que l'has versat perfectament.
    La sensació de naufragi en els carrers deserts i obscurs és autèntica.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5308 Comentaris

477538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket