ja va pel segon. I això que no en sabies.... Anton

Ja sap que t'admiro els teus escrits. Anton

Ens tornem a trobar. Avui m'ha arribat el correu de R C del teu comentari als Haikus de festa major- foguera.
ja havia llegit i comentat el teu treball. El que no t'havia dit era que aixó de Garou, em va fer pensar i el Google em va donar respostes, així és més comprensible el eu relat, ara també vull dir que amagat per dins aquest entramat que fas hi ha un llibre de comentaris i respostes... Saps que admiro els teus escrits per la profunditat de que estan embeguts, el que demostren que la teva ploma ... Res que aixó ja no serà un comentari . Felicitats i que tinguis una bona estada. Potser em faras tornar que ho havia dixat. hi ha gent molt bona. ja ho veuras. Anton.

Em sembla que ens hem conectat altres vegades. La memòria em falla ja, no a tu que tens una edat preciosa, no ho deixis.
He triat aquesta i la jugues molt bé,
Segueix i no et cansis que arribaras lluny si t'ho proposes. / Gràcies que em recordis.Anton

Tens una destressa innata. Conjumines els estadis perfectament per arribar a dir el que et passa per la mollera amb ingeni i deicadament.
Ja saps que m'agrada llegir-te. He passat dies sense entrar per aquí per diverses causes, però sempre que puc m'hi ataanso per gaudir de la bella construció, sentiments, i l'expresivitqt dels mots que uses. Tens un arsenal de formes de dir i es bo paladejar-ho.Anton.

M'agrada infinit això que fas que em portes al teu relat o poema similar al que jo proposo.
Puc comparar i això és molt agradable i t'ho agraeixo. Soc un autodidacta, ho saps i cullo d'aquí o d'allà, i amb això gaudeixo. Comprovar que hi ha persones que ho fant tant bé, al meu entendre, és un goig que s'experimente quan et trobes amb actes com el teu. gràcies per el que em dones i dones a tots.
En tenia en ment un de similar, en el sentit del tema de l'engany de l'home a la dona pròpia no sé si mai l'escriuré.
Et deixo fins que ens tornem a trobar. Una abraçada d'agraiment. Anton.

Les vegades que t'he llegit, ja he exposat el meu parer sobre el teu escriure. He de caure en el mateix pou. Senzillament aclapara. Saps el que vols dir i ho dius eficazment.no cal que et digui que segueixis, per que ho faries igualment, tens ànima i cos de poets i ho demostres.
En Antítesi estàs junyida al carro del si i el no i el fas corre fins als dos versos finals, tant bé i bellament expresats.
A mí, particularment, m'ha fet sempre esquivença el plantejar-me envers el meu Jo, qualsevol poema, ara al veure'n més potser hi posso la cullera.
Abans de entrar en la lluita dels blocs i de deixar-me veure en altres, si no era jo el que em llegia, poca gent podia fer-ho i no em sentia còmode.Ja et dic ara, ho trobo més natural i algun el faig en aquest sentit. He trencat els vencills que em lligaven...
Agrada confrontar els parers noblement amb altres que senten eixes inquietuts i les fan paleses amb els escrits. De vegades, és lliurar-se de quelcom i fins que no està fet, mes o menys encertat, no et sents content.
ja continuarem un altre ratet.
Una abraçada amigable que també això ajufda a seguir. Anton.

tant si abans de començar a escriure el poema et prepares com si no, el que resulta una enfiladissa de mots amb resultats sorprenents, com si pugessis per una escalada et vas enalirant - jo baixo llegint, tu puges - i acaparant fins l'aire de qui llegeix i el deixes rendit a la evidència del que vols dir. Escrius i descrius amb plenitut i eficàcia... Saps per on el passeges, amb gràcia amb tendresa, amb superioritat sinse sanglotar ni una mica. Tens el pas medit i no ensopegues en lloc, Gaudeixo llegin-te. No ets una quimera, ets una REALITAT. Anton.

A mi m'has fet, i a d'altres que han volgut, el regal d'aquest relat. No és estrany que molts et llegeixin amb gust, per que narres amb una suavitat que entre fins al fons i complau.
Tornaré quan em sigui possible a copiar als ulls els teus escrits, no deixar-los quiets i que em donguin noves experièncis grates. Anton.
Gràcies per el que em dius del que vaig presentar.( Son un grup que vaig titular Vulgaritats, i que vaig posar aquí per veure el què... Van encadenats, un segueix a l'altre, aquest era dels últims... Hauré de començar per el primer. Gràcies per les teves atencions.)

El batall de la lluna blanca, la pedra,... en fí el do de la paraula.Quina finor surt dàquesta ma teva!! Saps el que vols i saps on vas.

He estat uns dies de jarana, vull dir des del quinze ,de festa major al poble i no he tingut temps ni d'entrar-hi. He fet una mica en els blocs i això ho he deixat per avui. tots els compromisos no complerts els pasaré pel comentari... he contactat amb una sèrie de persones que fan tot el goig i jo gaudeixo i també aprenc... Gràcies per aquests moments. Anton.

Paraula volguda i que es fes realitat.
Llegibt-vos feu sentir una pessigollor per tot el damunt. Voldriam tenir-la, gaudir-la, però no sé si mai ha estat. Una realitat fictìcia ens la presenten com si es el que hem d'assolir i de fet sempre hi ha entrebancs que destorben el que voldriem que fos per tota l'Humanitat.bon poema. Anton.

Paraula volguda i que es fes realitat.
Llegibt-vos feu sentir una pessigollor per tot el damunt. Voldriam tenir-la, gaudir-la, però no sé si mai ha estat. Una realitat fictìcia ens la presenten com si es el que hem d'assolir i de fet sempre hi ha entrebancs que destorben el que voldriem que fos per tota l'Humanitat.bon poema. Anton.

Que ho brodes. Si avui ja escrius això i aixì,...
Tens bon pervindre ni t'abandoens. No paris, la pràctica també fa mestre. Et felicito.Anton

Ho he repasat tot. Avui podia. No sé quin triaria dins la diversitat de situacions i temes.
Et dic que en eix repàs he quedat satisfet, Molts sentiments surten a relluir i per un moment han set meus. EEls he tornat a deixar, aquí altres podran gaudir de sensacions diem agradables. Anton.

De vegades, no és la memòria que falla si no que els records no acudeixen pel tràfec de la vida, ens creiem ser prou i més i aquells records senzills no ens fan peça, fins que ve un daltabaix i aleshores, cametes ajudeu-me... Un bon escrit, feia dies que volia venir a donar un repas i les festes i festa major, que és cada any la traca final, m'ho impedien, avui, m'he dit, prou i he vingut a aprofitar el temps i omplir-me de lectures a les que tinc estima. Anton.
Continua enviant o em quedaré sense.