El meu paradís

La serenor davant la mort és quelcom connatural amb la saviesa. Si hom sap que ha de morir, indefectiblement, per què tant de sotsobre? Recordo amb emoció les darreres paraules de la meva mare –una dona que s’esborronava quan sentia parlar de la mort–, fill, si que costa morir-se!

I per qui creu que més enllà de la darrera porta hi haurà un retrobament, un gaudi etern de tot allò que en vida ens ha agradat, només cal llegir aquest escrit per adonar-se que tenir paüra és, senzillament, un acte d’ignorància.

Carme, m’ha plagut, sobretot, la segona part, allí on comences a repartir bocins de felicitat, tot i la teva absència carnal. Un acte immens de generositat.

Raül

Em sento bastant identificada, m'encanta el vocabulari, molt extens i la manera com ho redactes.
Jo també penso el que escrius i tinc aquestes sensacions.
Gran relat Nonna_Carme!
Continua així.

El que dius és fidel reflex de l’estat d’una consciència evolucionada. Sí, existeix el paradís i cadascú trobarà el seu. La vida segueix enllà la mort, car l’ànima és eterna i transcendeix tota existència en els nivells inferiors de l’energia.
Per la mateixa raó, allò que hem gravat a la consciència com a veritat sentida i assumida, ens durà a gaudir el paradís adient a allò que som de debó. Que no és, precisament, ni el cos ni la màscara en que ens cobrim en aquest món.
Felicitats Nonna-carme
una abraçada
Joanalvol

Pd No havia rebut el teu comentari, i t'agreeixo que m'ho hagis fet saber.

Bonic relat, Nonna Carme! D'aquells que et fan sentir bé! Qui sap si d'aqui uns quants anys, que sempre em semblaran pocs, jo també estaré al meu paradís i, tot fent una caminadeta, podre anar fins el teu per fer plegades una xerradeta d'allò més interessant.

M'ha agradat aquest relat, m'ha agradat molt. Està ple d'optimisme... normalment, les persones quan parlen de la seva mort tot està recobert de tristesa, i jo demano...i la part bona? 'Doncs ara l'he trobada!

Ha estat un plaer llegir-te.
Una besada!
Marta.

Moltes gràcies Nonna.

Saps que passa? - que quan em ve una idea al cap, l'escric. Moltes vegades disposo de poc temps i només faig un plantejament del que vull dir i després, quan puc, faig la redacció, tot i que reconec que no em faria cap mal repassar una mica més.

Vaig carregada de diverses coses a fer, algunes de compromís, això apart dels tres nens i de continuar estudiant. Soc activa per naturalesa i t'asseguro que al cap del dia sempre em falten hores!!!

Una abraçada i molt agraïda de que em vagis llegint i comentant.

Gemma

l'avant-sala del Regne, segons diuen, m'agradaria poder-te trobar i gaudir totes aquestes experiències. També diuen que el món espiritual és vastament gran i complex, però tot plegat pertany al domini que està cobert pel vel del misteri més gran, el misteri de la mort. Tal com tu el descrius però ens transmet una sensació de pau, tendresa i esperança, que és com millor es pot enfocar aquesta vida. Enhorabona per un relat tan engrescador i que els teus somnis es vegin realitzats d'aquí a molts anys, quan t'arribi l'hora.

Hola Nonna_Carme,

la mort, aquella companya de viatge des de que naixem, t'agraeixo que l'encaris d'aquesta manera, ja que als que ens fa una mica més de por ens va bé llegir-ho.

Anaïs

T’agraeixo sincerament el teu comentari, tal com dius, pobres criatures, i el més trist és que hi ha casos reals que no se’n van tan enllà de la fantasia escrita.

He estat uns dies una mica desconnectada degut a que va néixer el meu tercer net però a partir d’avui em “torno a incorporar”.

Una abraçada i moltes gràcies per tot.

Gemma

gràcies Nonna, per recordar-me que estàs per aquest espai i que em llegeixes

una abraçada ben gran, que tinguis una bona Setmana Santa

joan

Abans ens pots oferir molts relats plens de passió per la vida com aquest, que ens mostra les coses bones que ens ofereix l'existència i que ens encoratja a seguir endavant cada dia com si naixéssim de nou.
Una abraçada ben forta!

Gràcies Nonna per descriure bellament i amb optimisme el paradís que imagines que hi ha al travessar la darrera porta. Només confio que estigui ben tancada amb clau i que passin molts i molts anys sense que la trobis. Entretant pots pensar que Relats en Català és també el teu paradís (aquest més proper)on seguirem trobant-nos penjant relats i poemes i fent-nos comentaris sincers i amables. Com el que'has fet al meu darrer poema. Els teus comentaris tenen molt valor per mi.
Un petó fort Nonna bonica!
fins aviat
Marta

... des del llindar del paradís que espera rere la mort. Un relat de gran bellesa on deixa palesa tot lo bo d’aquest món. La sort que tenim de viure i poder degustar tot el que esperes trobar a l’altre costat. M’ha agradat llegir-lo i el rellegiré de tant en tant per impregnar-me d’aquest optimisme que transmet.
Gràcies Nonna per compartir el teu sentir.
Una abraçada

...però molt. El que no pots fer, Nonna, és contradir-te i no ser conscient que aquestes paraules em fereixen personalment, que la vida és molt més que llarga!

El teu amic Sergi!

... pel comentari, Nonna, la primavera saps que sempre ha sigut essencial.


Sergi

Hola Nonna_Carme,

No fa massa estona que he tingut una mica de temps per poder seure, obrir la pantalla i començar a llegir una mica.

M'ha fet molt feliç trobar el teu comentari. Em sabia greu no veure unes paraules teves en algun dels meus relats.

M'agrada molt com escrius i et puc assegurar que entre uns i altres s'aprén moltíssim. Cada cop vaig rebent més comentaris així com també convidades a llegir relats concrets que tenen algun punt de similitud amb el meu que en aquell moment s'acaben de llegir.

Moltes gràcies per les teves paraules. Aquest de la ploma blanca, és biogràfic tal com dic, va passar ahir anant amb la meva neta, ara, el que sí és pura imaginació és L'ARNAU I LA SEVA AMIGA ESTRELLA, aquest el vaig dedicar als tres nets, o sigui, a la Itziar, a l'Oriol i al Nil, tan petitò que encara no ha arribat al món, tot i que no crec que faltin més que un parell o màxim tres setmanes, aixi és que també hi tenia dret!

Una abraçada, crec que has de ser una persona molt dolça, ho demostra la teva manera d'escriure i sobretot la manera que tenen els teus nets d'anomenar-te quan busquen a la seva Nonna_Carme.

Gemma

Bonic i preciós paradís ple de bons moments i bones sensacions, del que ens fa sentir i posar la pell de gallina, del que a vegades oblidem i ens costa abastar.
Una forta abraçada!!!

Fa molts dies que no et trobo passejant pels meus relats i m'agrada molt rebre un comentari teu, sense valoració però sincer. Val la pena saber la opinió de persones que a l'hora d'agafar la ploma, saben molt bé el que escriuen.

Una abraçada.

Gemma

Tot el que has dit conformaria un paradís tan acollidor, tan bell, que mirar enrere no faria cap mal, tot el contrari. I com que la probabilitat que existeixi és la mateixa que la que no existeixi, prefereixo la primera opció. Així doncs, estimada Nonna, ens veurem en aquest paradís i comentarem els relats que imaginem i que tindran el do de no esborrar-se de la memòria. Gràcies per aquesta entranyable visió. Una abraçada ben forta.

Gotes de paradís a la terra per fecundar, com un nou mannà, el probable paradís del demà.
Déus i àngels protectors ens han fet més habitable aquest món. Visions com les teves ens les fan paleses, perquè, avui com sempre, ens calen per no oblidar que hi ha un demà per viure, aquí en la terra, com es fa en el cel.
Una abraçada,
franz

Paraules escrites amb la valentia de qui sap afrontar la realitat i vestir-la de somni.Tan sols una persona sensible com tu podria haver-lo escrit.

I ho has fet amb tanta tendresa i serenitat, que enlloc d'esglaiar-nos ni acovardir-nos ens emplena d'esperança.

Felicitats, Nonna_ Carme, per ser com ets!

Un petó molt fort,

Pilar

Nonna, quina meravella¡
Jo al cel també faré moltes coses, però una d’elles serà segur quan i coincidim, compartir-lo amb tu

que ja no em preocupa res més, espero ser-ne un dels teus i poder fer més gran el teu petit paradís.
Molt belles paraules Nonna i amb molt de sentiment, però no ens cal tenir presa, no?

Signo ara i aquí viatjar en les mateixes condicions.

Ferran

… Com suposo tants d’altres lectors, sabia que anava a llegir. El que no sabia era que les teves descripcions m’atraparien tant.
Quan dius “quan emprengui l’últim viatge, ho faré com moren els arbres: dempeus, valents, sense paüra” no he pogut evitar i, intueixo que tu tampoc a l’hora d’escriure-ho, recordar a l’enyorat JOANPG qui, en les poques vegades que ens vam veure, sempre, sempre sortia a la conversa que en les vostres actuacions de teatre d’afeccionats havíeu interpretat a la parella protagonista de Los árboles mueren de pie de Alejandro Casona, i ho deia, crec, que força emocionat.
—Joan—

gràcies nonna pels teus elogis, la veritat és que m'encanta escriure i m'il.lusiona poder crear poemes i relats, i si a sobre agraden ja és que em desfaig !!!

t'envio un petonet ben gran d'agraïment

joan

... ens falti la inspiració,
la música, les lletres, els poemes, els plaers...
Un bonic paradís on hi puguin viure els somnis.
Felicitats per l'escrit. Cal gaudir cada dia del nostre paradís.

Ja veig, Nonna, que “El teu paradís” és ben ple de vida!

Amb aquesta perspectiva, aquest contingut i aquestes seguretats, no m’estranya que pensis emprendre el darrer viatge sense por, que és una companya constant de qui pensa en aquest fet, en aquests moments, en aquest trànsit cap el no-ser i no-estar.
Però tu demostres que pot ser molt més quan l’esperança es manté ferma i bategant, com és el teu cas.
No puc per menys que felicitar-te per aquesta actitud tan vital.
I, evidentment, pel teu bon gust en molts camps, en alguns dels quals coincidim, per cert!

T’envio una abraçada de les que es donen sense apressar-se,
Unaquimera

Nona, aquesta setmana he estat per Alacant i m'he apropat a Orihuela per visitar la casa de Miguel Hernández. He fet una petita capbussada en el teu paradís. És una caseta al final d'un carrer de casetes petites, totes ocupades per gitanos. El carrer també es diu Miguel Hernández. Davant hi té una església, una petita botiga i un local d'estudis hernandianos. Tot l'entorn respirava pau i senzillesa. Em recorda a tu. Una abraçada.

Aleix

Tot i el seu caire trist, aquest relat és encantador.
Fas una descripció del “més enllà” fantàstica, serà així? – No ho sé però al menys sí que és així en el teu pensament i ojalà el dia que ens toqui anar-hi sigui una cosa tan meravellosa com aquesta.
T’imagines per un moment que un cop “passada la porta” podéssim arreglar una mica el món dels sers estimats que deixem aquí i així podessin començar a viure en el seu propi paradís?
Felicitats pel teu relat Nona, m’ha agradat molt.

Gemma

No puc imaginar un paradís més bonic que el que ens has descrit, brodat amb fistons de poesia.
Jo també vull ser la Mimí de la Bohème i també vull parlar amb totes les persones sensibles i meravelloses quehan viscut a la terra. I, sobretot, sobretot, quan travessi la darrera porta... vull conèixer-te a tu.

Quina meravella!

Has creat "El teu paradís" amb tot lo millor de tu!
He quedat extasiada i emocionada recreant-me en els teus somnis De ben segur que serà així, aquest desig néix de molt endins.

És tan bonic! Quant d'amor hi en tu Nonna!
Una gran i càlida abraçada
Núria

però mentrestant tenim que procurar trobar- lo
aquí i fer- lo a la nostre mida amb les petites coses
de cada dia.
M’encanta el relat
Salutacions
Josep

tan de bo sigui com el somies i que triguis mooooolt en entrar-hi. Molt emotiu també una abraçadeta ben gran

joan

segur que és talment com aquest, Nonna. Al meu, a més, hi ha menjar exquisit- sóc una golafre. D'alguna manera, fa entristir, perquè parla de la mort, però també expressa felicitat, la felicitat incomparable de gaudir de totes aquelles coses que estimem, sense restriccions. M'ha emocionat. Una abraçada molt forta

a

M'acabo d'adonar que t'he fet el comentari 1000!!!
Això sí que s'ha de celebrar!
De moment t'envio mil petons més!
Mercè

Jo també voldré formar part d'aquest paradís que descrius. Només puc dir-te que si existeix aquest indret és de justícia que hi trobem tot allò que, des d'aquí, ens fa o ens ha fet feliços.
Perquè, al cap i a la fi, tots cerquem el mateix: la Felicitat.
M'encanta, Nonna, com d'un tema tan transcendent, el de la mort, en fas poesia. Perquè parlant de la mort ens parles també de la vida.
Amb tu al costat tot ho veig de color verd esperança.
Mil petons, estimada Nonna! I gràcies per escriure!

Mercè