Detall intervenció

Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte

Intervenció de: manel | 27-12-2014

Bon vespre reptaires i no reptaires, relataires tots.
Estic content, no perquè sigui època de Nadal i arrossegui una borratxera permanent i un empatx de torrons des del 24 a la nit (que també), sinó perquè 9 reptaires han tingut ganes i temps (tot i que sense les ganes no hi ha temps) d’obsequiar-nos amb una petita història nadalenca.
I abans d’entrar a disseccionar els textos (amb ganivet esmolat, tort, rovellat i embrutat de sang) anunciar-vos el divorci entre el ninot i la neu. Han decidit provar sort cadascú per la seva banda, tot i que personalment no crec que tardin gaire a retrobar-se, estan fets l’un per l’altre.

Som-hi,


Boletes de galzeran - touchyourbottom

D’entrada dir-te que he quedat esgotat després de la primera frase, més de tres línies sense cap coma, sense pausa per recuperar l’alè. Penso que un començament així condiciona molt un text de només 300 paraules. Però potser és qüestió de forma, perquè no ho repeteixes, en la resta apareix fins i tot diàleg, frases curtes, espais, .....
Tot i així, ja em sap greu però et confesso que em perdo, no sé si per culpa d’aquesta primera frase o perquè simplement no aconsegueixo connectar amb la història. Després de vàries lectures no em faig una idea mental clara dels fets, i el final m’acaba de descol•locar.
Aquell intrús és l’àpat de Nadal? Qui són els que mengen amb el nen?
Les paraules clau ben col•locades, tot i que una llar de foc “defectuosa” em sembla un pèl forçat.
No sé, tinc la sensació que el que busques amb el text navega per una dimensió que no em deixa entrar, o que senzillament no trobo la forma de fer-ho.
Moltes gràcies per participar.


El Nadal d'en Corb - Mercè Bellfort

Mercè, com sempre ha estat una plaer llegir les teves petites històries “familiars”, tot i que aquesta vegada has hagut de deixar anar la mala baba.
T’has quedat curta amb el nom de “Corb”, un paio així és un autèntic malson, un malalt mental de primera divisió. Realment és una història macabra, però que amb la teva manera de fer respira un punt d’humor, humor negre no cal dir-ho, i això li atorga al teu protagonista una mica d’empatia (només una mica, no ens passéssim amb un personatge així).
Les paraules clau ben col•locades. El text planer, ben travat, en poc espai presentes la situació, el breu antecedent i els fets centrals amb el “divertiment” d’en Corb (amb unes descripcions francament bones). En el darrer paràgraf hi veig la cara de l’Anthony Perkins al final de Psicosi.
En definitiva, un bon repte.
Moltes gràcies per participar.


Una nit dolenta - Màndalf

Amic “tocaio”, com punyetes t’ho fas per parir històries tan divertides amb un plis-plas?
“fosc com el Kunta Kinte a la nit dins d’un armari” “és el més natural en aquests casos” (després de “fumbre” una ganivetada al coll a la iaia) , la mestressa que és mosso d’esquadra, ......
És impossible no somriure (o riure directament) llegint les teves històries.
El problema potser el trobo en aquest “plis-plas”, potser li calia una repassadeta per polir-la, qüestió de millorar la seva lectura, fer-la un pèl més “eficient”.
I tot i que no m’agrada ficar-me gaire en temes lingüístics, aquí en xerriquen massa les orelles amb els “Nadals”, en català només n’hi ha un! (sovint es colen les “navidades”) “M’agrada el Nadal, és una festa molt maca”.
Paraules clau ben col•locades, el text ben construït amb una frase final que remata perfectament la “mala nit” del protagonista.
Moltes gràcies per participar.


Obert en canal - rnbonet

I darrera el “tocaio” l’amic bonet, i vinga a riure novament.
“Posició lotus invertit amb additaments europeus, foranis per natura”, només per aquesta frase ja val la pena tot el relat, una mena de zàpping nocturn, vertiginós, impacient. Aquella estona d’avorriment després de sopar, abans d’enllitar-se, en què el comandament a distància de la tele es converteix en una afegit de la mà.
El text és llegeix àgil, divertit, trencat pels canvis de canal continuats (ben aconseguit l’efecte) i amb un final inevitable: res no enganxa per falta de paciència, doncs anem a dormir. Les paraules clau ni es noten.....
Només un però: no aconsegueixo ubicar-lo en l’època da Nadal, i més que una història tèrbola, són una parella enganxada davant la tele, amb diverses històries al davant (tèrboles o no). No sé, potser és un "però" prou important 
Moltes gràcies per participar.



La Mare de Déu ( Una història més del rei del Rock) - bloodymaruja

Aquí tenim una breu d’història d’un “xoriço” (amb tot el carinyo de la paraula) enamorat. M’agrada el referent “Elvis”, aquesta mena de mitomania que caracteritza la indumentària i actitud dels personatges literaris (i reals?) dels barris baixos barcelonins , i suposo que d’altres ciutats del món.
La història desprèn un toc d’humor, l’Elvis no deixa de ser un “pocapena”, un pobre gitano que recorre la ciutat buscant-se la vida i que no dubta en utilitzar la navalla de papallona i fulla de pam per aconseguir el regal del seu amor. Detalls com “la fortor de Varon Dandy” el descriuen la mar de bé.
Les paraules ben col•locades, el text ben escrit i estructurat, potser només quan “la botiguera va prémer el mico dels platerets que arreglava com si la pogués defensar” se m’entrebanca una mica.
I una curiositat, això de “churí”, et confesso que no ho havia sentit mai.
Moltes gràcies per participar.


Fum, Fum ,Fum lisboa

Un text dur, trist. Aquí no hi ha humor que valgui. Un personatge solitari, arrossegat a la desesperació per un passat que s’insinua al final (els monstruosos ninots de maixé de la ex), amb les drogues i el sexe com a punt de partida i punt final de tot plegat, després no hi ha res, ben res. El Nadal només aconsegueix augmentar l’angoixa.
Les paraules molt ben encaixades, el text flueix al ritme de la desesperació del protagonista.
Bon repte.
Moltes gràcies per participar.


Hipotèrmia (o Llúdrigues famèliques) deòmises

Seguim amb el mal rotllo. Deu n’hi do deòmises la història que has parit, quina manera més retorçada de venjança, devorats per llúdrigues!
El text transmet el moment de “repòs” del protagonista mentre contempla la venjança consumida, amb un començament magnífic: “Les llúdrigues famèliques s’abalancen de nou a la carn”. La lectura t’arrossega dins la seva ment malaltissa, fins que esclata al final, quan arriba el després d’allò que ha estat planejant durant tant de temps: el vuit, l’abisme.
Només hi trobo un però: el tema “Nadal” em sembla incorporat amb calçador.
Per la resta res a dir, les paraules clau ni es noten, i el text molt ben travat
Moltes gràcies per participar.


Dia D Maurici

En Maurici amb una història dialogada! Tenint en compte que la sèrie “Coses de parella” és tot un clàssic de RC no és gens estrany, et sents còmode i es nota. Aconsegueixes naturalitat amb diàlegs peculiars, i t’empasses el text com si res.
L’humor es barreja amb la inversemblança, i la referència a l’Agatha Christie atreu la complicitat del lector (tothom, qui més qui menys, ha passat una etapa “Christie” a la seva vida).
Les paraules clau molt ben incorporades, especialment el “ninot”, senzillament genial.
Però el mateix que amb el d’en deòmises, el “Nadal” el veig postís, com si l’haguessis afegit a posteriori, mai com a origen del text.
Moltes gràcies per participar.



EL CAU DE LES DISFRESSES celesti1462

Una altra història que fa feredat. Un robatori frustrat que, en mans d’un parell de desequilibrats, acaba en una carnisseria. Brutal. Un començament brillant: “Fa fred dins el cau de les disfresses. Les hores passen nues i els minuts moren de set”. Aconsegueixes que la por del nen sigui autèntica, d’aquelles que, per desgràcia, conviurà amb ell la resta de la seva vida.
El punt de vista fred del nen que no acaba d’entendre perquè no pot entendre, que recorda amb un detall esfereïdor el carnatge dels seus pares.
El text ben estructurat, ben portat, i les paraules clau no es noten. Bon repte.















I bé, fins aquí els comentaris.
D’entre tots els reptes presentats m’agradaria destacar-ne quatre: el de la Mercè Bellfort, el de lisboa, el de deòmises i el de celestí1462.

Però en triaré només un, i us asseguro que no m’ha estat fàcil, així que el guanyador del Repte 578: Nadal negre és......

El cau de les disfresses de celesti1462

Enhorabona!
Et toca el següent,

Salut i repte!
manel


Respostes

  • Novament un tema que no m'estimulava massa.
    touchyourbottom | 27/12/2014 a les 21:19
    I novament pres com un exercici. Potser que se m'acoti la llibertat amb nombre de mots i mots obligats em fa anar així. Amb tot, ho trobo més que interessant. Ja porto dos reptes seguits que 'no se m'entén', i m'està bé saber-ho. D'altra banda, penso que també depèn molt dels lectors. I és important entendre i transmetre o allò està 'mort'. Em passa amb poetes insignes que tenen massa un món propi i cal interpretar-lo i no a tothom ve de gust o bé cansa.
    Agraeixo el comentari franc, manel.

    tyb
  • RE: Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte
    Mercè Bellfort | 27/12/2014 a les 23:32
    Moltes gràcies, manel, pel comentari i per portar tan bé el repte. Ostres tu, mai a la vida m'hauria imaginat viure un Nadal tan negrot ( i que bonica és la ficció!)
    L'enhorabona a celesti1462, així com a la resta de companys reptaires.

  • Agraït pels comentaris...
    deòmises | 28/12/2014 a les 01:43
    ...el meu i els dels altres. Bona decisió, un dels textos que més em va impactar en llegir-lo, deixant de banda els humorístics, junt amb el de lisboa (a qui el meu ha volgut retre-li un petit homenatge, com un flaix-back). I tens raó, el Nadal queda un pèl posat amb calçador...


    d.
  • RE: Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte
    bloodymaruja | 28/12/2014 a les 09:56
    Moltes gracies pels comentaris tan encertats, Manel. I felicitats al guanyador de qui esperem la proposta d'un nou repte ben aviat.
    Espero que no es faci alguna innocentada !
  • RE: Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte
    Maurici | 28/12/2014 a les 16:15
    En primer lloc, felicitats al guanyador!

    I sí, Manel, tens tota la raó, hauria pogut ser el Nadal com potser l'aniversari del vell... En tot cas, gràcies pels comentaris!
  • RE: Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte
    celesti1462 | 28/12/2014 a les 16:42
    Moltes gràcies, manel, per triar el meu relat entre altres tan bons o millors. És el primer cop que un relat meu és escollit guanyador i espero estar a l'alçada amb la convocatòria del proper repte, del qual tindreu notícies en breu.

    Salutacions a tots,,,
  • RE: Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte
    Màndalf | 28/12/2014 a les 20:58
    Felicitats Celestí!
    Gràcies tocaio pels encertats comentaris!
    Potser sí que caldria treballar més el meu repte, però pensa que estic jubiladet, eh! ;)
    Bon any si no ens veiem!
  • RE: Repte 577 Nadal negre: comentaris i veredicte
    lisboa | 29/12/2014 a les 11:57
    Hola Manel,

    Estic content que el meu repte t'hagi agradat; efectivament el que volia transmetre era angoixa i soledat. Trobo que el contrast que has proposat com a tema és molt interessant, i molt literari. Estic content també que el meu repte no t'hagi agradat prou per a fer-lo guanyador; no hi vaig pensar en presentar-lo però aquests dies estaré molt liat, només m'hagués faltat fer de jutge! ;)

    Ara llegiré el del Celesti, els altres que has destacat els trobo molt bons, sobretot el de la Merçe, deprès de llegir-lo gairebé no participo, em veia incapaç de superar-lo.

    Salutacions!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: